Per què les telecomunicacions continuen caient a Gaza?

  • La xarxa de telefonia mòbil de Gaza ja tenia problemes abans del conflicte, però ara falla en un moment que és més necessària que mai

VilaWeb

The Washington Post

19.01.2024 - 21:40

The Washington Post · Mohamad El Chamaa i Júlia Ledur

Beirut, Líban. La guerra d’Israel contra Hamàs ha privat la població de Gaza d’aliments, aigua, electricitat i recer, però també ha interromput les comunicacions a l’enclavament.

La xarxa de telefonia mòbil de Gaza ja tenia problemes abans del conflicte. Però ara, sota els bombardaments israelians, milions de refugiats veuen com les comunicacions fallen en el moment en què més les necessiten per a comunicar-se amb els seus éssers estimats.

Les caigudes de la xarxa de telecomunicacions també han obstaculitzat la feina de les organitzacions humanitàries i els serveis d’emergències, tant a l’hora de coordinar-se amb la població local com a l’hora de coordinar-se entre si. Per als periodistes de Gaza, aquestes caigudes són tot un impediment a l’hora d’informar sobre l’emergència humanitària a l’enclavament.

Amb quina freqüència hi ha talls?

D’ençà del 7 d’octubre, quan Hamàs va atacar Israel, Gaza ha sofert ni més ni menys que nou caigudes de la xarxa de telecomunicacions, segons el grup de ciberseguretat NetBlocks. La durada d’aquestes caigudes ha oscil·lat entre nou hores i setanta-dues. Les telecomunicacions tornen a estar tallades des de divendres passat.

Connectivitat de la xarxa a Gaza per regions. Dades fins el 16 de gener (fotografia: The Washington Post/NetBlocks).

Quina és la causa dels talls?

Els bombardaments israelians han malmès profundament la xarxa de telefonia mòbil de Gaza, segons que explica Mamoon Fares, director de suport corporatiu de la Palestinian Telecommunications Company (Paltel), un dels dos proveïdors de telecomunicacions a l’enclavament.

Tant la xarxa de cables de fibra com les torres de telefonia mòbil han sofert danys importants. “La majoria de les més de 550 torres de Gaza han sofert danys parcials o totals”, explica Fares.

I afegeix que el desplaçament forçat de més d’1,8 milions des del nord i el centre de Gaza cap al sud no ha fet sinó agreujar el problema, atès que ha desbordat la capacitat de la xarxa de telecomunicacions a la zona.

“Si el trànsit augmentés entre un 15% i un 20%, no passaria res”, diu. Però amb tanta gent dirigint-se al sud, Fares explica que les coses han anat empitjorant.

La majoria de les reparacions d’infrastructura, diu, es fan sota el foc de l’artilleria israeliana. L’empresa ha intentat de coordinar les feines de manteniment amb Israel, però Fares explica que els seus treballadors han hagut de treballar amb combats al seu voltant.

La setmana passada, van morir dos treballadors de Paltel. Segons el director executiu Abdel Majeed Melhem, eren objectius d’Israel. Tretze treballadors de Paltel han mort d’ençà del començament del conflicte.

Fares assegura que Paltel no obté beneficis per operar a Gaza. De fet, l’empresa ofereix ara minuts gratuïts per a garantir que la gent es pugui connectar i es posi en contacte amb els serveis humanitaris. “Tan sols volem assegurar-nos que la nostra xarxa continua funcionant perquè la gent pugui fer trucades que salven vides”, explica.

Quin era l’estat de la xarxa de telefonia mòbil de Gaza abans del 7 d’octubre?

Gaza compta amb dos proveïdors majoritaris de telefonia mòbil. Un és Jawwal, propietat de Paltel, que va introduir les comunicacions mòbils als territoris palestins el 1997. L’altre és Ooredoo, una empresa de Catar que va entrar al mercat palestí el 2017.

Mentre que Israel disposa d’un servei de telefonia mòbil de cinquena generació, o 5G, els territoris palestins depenen d’una tecnologia molt més antiga. El màxim servei disponible a Cisjordània és 3G; a Gaza, és 2G.

En virtut dels acords d’Oslo i d’un altre conjunt de protocols econòmics, Israel té el control sobre les comunicacions cel·lulars i la tecnologia que els palestins poden construir, segons que explica Helga Tawil-Souri, professora de comunicació a la Universitat de Nova York.

“Les telecomunicacions i les infrastructures són indestriables d’un context polític més ampli”, diu. “Hi ha pàgines i pàgines de documents que regulen què pot emetre l’Autoritat Palestina, o bé on té autorització per a posar les torres de telecomunicacions. Si vols construir una infrastructura nova, has de consultar-ho amb els israelians.”

Afegeix que és per això que Israel va poder tallar les telecomunicacions a Gaza de la nit al dia al començament del conflicte.

“No hi ha cap cable que connecti Gaza amb l’exterior, tret dels cables que travessen Israel”, explica. “Així que, en última instància, és el Ministeri de Comunicacions israelià qui té el control sobre aquests cables de fibra òptica, i qui pot detenir de cop i volta el flux de telecomunicacions que hi passa.”

Al novembre, un alt funcionari dels Estats Units va explicar a The Washington Post que les telecomunicacions a Gaza s’havien restablert quan els Estats Units van “deixar clar” que Israel les havia de tornar a habilitar.

Com aconsegueixen els habitants de Gaza de comunicar-se enmig dels talls?

Alguns gazians tenen accés a telèfons per satèl·lit, que eludeixen la infrastructura cel·lular per connectar-se directament als satèl·lits. Així és com Aljazeera, per exemple, ha pogut continuar cobrint la guerra durant les apagades. Però la tecnologia –cara de comprar, mantenir i utilitzar– és fora de l’abast de la majoria de la gent.

Alguns altres fan servir targetes SIM d’operadors israelians. Abans de la guerra, podien comprar-se d’amagat en botigues de telefonia mòbil. Els operadors israelians tenen més cobertura i una tecnologia més avançada que no els proveïdors palestins; aquestes targetes SIM es connecten a torres israelianes potents situades als afores de Gaza.

La versió digital d’una targeta SIM, anomenada eSIM, és una altra solució. “Si tens una eSIM i pots acostar-te prou a la zona de seguretat o a la frontera egípcia, pots captar el senyal d’aquestes torres”, explica Souri-Tawil.

Moltes d’aquestes eSIM són donacions d’altres països, A diferència de les targetes SIM físiques, les eSIM poden configurar-se a distància. La periodista egípcia Mirna El Helbawi ha encapçalat una campanya per a recaptar donacions d’eSIM per a Gaza. Un donant pot comprar una eSIM al seu país i enviar una foto del codi QR a El Helbawi. La periodista diu que la campanya ha aconseguit 100.000 eSIM per als gazians.

Quina és la causa de l’apagada actual?

L’apagada que va començar divendres passat –la més llarga de la guerra– ha estat causada pels danys en els cables subterranis, segons que explica Fares.

Durada de les apagades a Gaza. Dades fins el 16 de gener (fotografia: The Washington Post/NetBlocks).

Els equips de reparació no han pogut arribar encara als cables perquè no han rebut permís d’Israel. “Ens coordinem amb la part israeliana per permetre que els nostres tècnics accedeixin a les zones afectades i les reparin, en cooperació amb el Comitè Internacional de la Creu Roja i l’agència de l’ONU per als refugiats palestins”, explica Fares.

Què en diuen els Estats Units?

Funcionaris dels Estats Units han insistit en la necessitat que les comunicacions a Gaza funcionin.

“Mantenir les telecomunicacions i garantir que funcionen és important perquè els treballadors humanitaris, els civils i els periodistes puguin comunicar-se entre si i amb el món”, declarà un portaveu del Consell de Seguretat Nacional nord-americà.

“L’absència de telecomunicacions priva la població d’accés a informació que pot salvar vides, alhora que minva l’efectivitat dels equips d’emergència i altres agents humanitaris”.

Sobre l’apagada actual, un funcionari nord-americà diu: “Hem estat en contacte amb el govern d’Israel sobre l’apagada i els hem instat a tornar a habilitar les telecomunicacions.”

Ledur informa de Filadèlfia estant. Hajar Harb, a Londres, i Karen DeYoung, a Washington, han contribuït en aquest reportatge.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor