05.03.2024 - 10:26
|
Actualització: 05.03.2024 - 11:20
Una vintena d’institucions del teixit econòmic i empresarial català ha signat una declaració per a exigir una reforma ambiciosa del model de finançament i assolir un sistema federal o un pacte fiscal que garanteixi “la suficiència financera” de Catalunya. L’escrit, que signen les tretze Cambres de Comerç de Catalunya, Foment, Pimec, el RACC, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, FemCat i Barcelona Global, arriba quan el govern és a punt de presentar la seva proposta de finançament singular i just després d’haver-se filtrat les dades d’execució pressupostària de l’estat espanyol a Catalunya, que el 2022 van ser del 42,9%. Els signants denuncien que l’actual model “frena el progrés econòmic” de Catalunya.
De fet, segons aquesta vintena d’institucions i entitats econòmiques, cal que el nou model de finançament garanteixi l’autonomia financera i el principi d’ordinalitat, tenint en compte, també, el cost de la vida.
“El sistema actual no és equitatiu i permet que comunitats autònomes amb un PIB per càpita més elevat i que més aporten al sistema acabin disposant de menys recursos que unes altres que aporten quantitats inferiors”, asseguren els signants de la declaració.
Per això, consideren “important acotar de manera efectiva i transparent el grau d’anivellament de recursos” entre comunitats. “Tenir en compte el cost de la vida és determinant per garantir que els recursos s’assignen de manera equitativa i que no es produeixi una pèrdua de renda familiar disponible real en cap territori”, assenyalen.
Per aquesta vintena d’entitats, un “model federal o un pacte fiscal assegurarien que el nou model de finançament fos transparent i eficient” i, acompanyats d’un “mecanisme de solidaritat”, podrien ser beneficiosos tant per Catalunya com per la resta de l’estat.
En el seu escrit, apunten que el model federal, similar al dels Estats Units, “permetria a les comunitats autònomes disposar de manera directa i dins el mateix exercici fiscal dels ingressos”, cosa que milloraria la robustesa del sistema. Per les associacions, això només requeriria una reforma de la LOFCA, i permetria que l’estat i les comunitats compartissin “les mateixes bases imposables”.
En el cas d’un pacte fiscal, la Generalitat “administraria i recaptaria tots els tributs generats en el territori”, amb un poder similar al que tenen les comunitats forals actualment. “La responsabilitat d’administrar els recursos disposats directament promouria una gestió responsable per part de l’administració catalana”, apunten.
En qualsevol de les hipòtesis, els signants de la declaració consideren que caldria introduir “mecanismes que garanteixin el principi de lleialtat institucional”, i “definir i blindar” les competències de cada administració.
De fet, consideren que els problemes de competències són la “principal font de confusió i conflicte” entre administracions i el seu origen rau “en la falta de concreció i correspondència entre les competències legislatives en determinats àmbits i les competències i responsabilitats de despesa”. Així, per exemple, diuen que la llei de dependència ha generat un “fort augment de la despesa de les comunitats autònomes” però sense que rebin una dotació apropiada.
Finalment, i coincidint amb la filtració de les dades d’execució pressupostària, les entitats exigeixen més “correspondència entre el que es pressuposta i el que s’executa, i habilitar mecanismes transparents i efectius de rendiment de comptes respecte del grau d’execució”.
“Territoris com Catalunya, amb més densitat i potencial econòmic, no reben un nivell d’inversions proporcional a les seves necessitats, ni el volum d’aquestes inversions és proporcional al pes que representa el PIB català en el del conjunt de l’estat”, afirma la vintena d’entitats.
