22.10.2020 - 10:57
|
Actualització: 22.10.2020 - 12:13
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit de no entrar en el fons del cas Aturem el Parlament, perquè considera que el Tribunal Constitucional espanyol tampoc no ha tractat el fons del cas i, per tant, que la defensa ha recorregut a la justícia europea sense haver esgotat la via interna. La decisió del TEDH s’ha pres per majoria, però no de manera unànime.
El TEDH decideix no entrar en el fons del cas Aturem el Parlament. Ho fa per majoria (i per tant sense unanimitat) adduint que el nostre pas pel TC no va entrar en el fons i que hem arribat a Estrasburg sense esgotar plenament via interna. pic.twitter.com/3IfUttgxuy
— salellas advocats (@salellasadv) October 22, 2020
La defensa volia que el TEDH es pronunciés sobre si el blocatge al Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011 per part de centenars de manifestants s’emparava en el dret de protesta. Concretament, s’havia de pronunciar sobre el cas d’Olga Álvarez Juan, una de les vuit persones condemnades pel Tribunal Suprem a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’estat i que va recórrer al tribunal europeu quan el Tribunal Constitucional va desestimar-ne el recurs d’empara. El TC encara s’ha de pronunciar sobre els recursos dels altres set condemnats.
El bufet Salellas Advocats ha denunciat que el recurs d’empara al TC d’Olga Álvarez tenia vint pàgines i va ser resolt amb una providència de dues línies. ‘No entrar en el fons per part del TEDH és deixar orfes els drets fonamentals’, ha lamentat a Twitter. Així mateix, el bufet ha expressat la seva decepció i ha avisat que ‘deixar la tutela de drets fonamentals en si el TC ha entrat o no en el fons’, suposa donar poder al TC i buidar de contingut el TEDH.
Molta decepció i alhora un avís per a navegants per a totes les demandes que estan per arribar. Ara bé, deixar la tutela de drets fonamentals en si el TC ha entrat o no en el fons, dóna un poder al TC davant del TEDH que buida aquest segon de funció.
— salellas advocats (@salellasadv) October 22, 2020
Aturem el Parlament i la violència ambiental
Aquell dia, el 15 de juny de 2011, el moviment 15-M va convocar una concentració al voltant del parc de la Ciutadella amb el propòsit d’impedir el ple del parlament. Els manifestants volien protestar pel desallotjament de l’acampada de la plaça de Catalunya poques setmanes abans i també contra l’aprovació inicial del pressupost prorrogat de la Generalitat en un context de retallades. Aquell matí del 15 de juny hi va haver enfrontaments intensos entre els Mossos d’Esquadra i alguns concentrats. Tothom recorda algunes imatges que n’han quedat, com la del president Artur Mas i la presidenta del parlament Núria de Gispert accedint al parc de la Ciutadella amb helicòpter, o la de l’ex-consellera d’Interior, Montserrat Tura, amb la gavardina pintada i caminant entre els concentrats.
Els fets van ser jutjats per l’Audiència espanyola, que el 2014 va absoldre els divuit acusats. Un dels jutges era Fernando Grande–Marlaska, actual ministre d’Interior, qui defensava el dret de protesta dels acusats. La sentència recordava que la manifestació havia estat comunicada, que tenia un lema clar i que no es podia condemnar per un delicte contra les institucions de l’estat perquè els fets entraven dins la llibertat de manifestació i d’expressió, tot i que n’admetia un cert abús.
Però les acusacions, entre les quals hi havia el sindicat d’ultradreta Manos Limpias, a més de la Generalitat, van recórrer en contra de l’absolució al Suprem. Allà van trobar una selecció de magistrats que sí que van acceptar el delicte contra les institucions de l’estat recollit a l’article 489 del codi penal i van revocar la sentència de l’Audiència espanyola. De resultes, dels divuit acusats, vuit van ser condemnats a tres anys de presó cadascun. El ponent d’aquella sentència condemnatòria era Manuel Marchena, que va signar-la conjuntament amb Luciano Varela i Juan Ramón Berdugo. Tots tres van formar part del tribunal del judici contra el procés.
De fet, el ponent d’aquella sentència havia de ser Perfecto Andrés, que es decantava per mantenir l’absolució, però va quedar sol davant la resta de magistrats, els quals van fer servir atributs com ‘violència i intimidació’, ‘clima coactiu’, ‘atmosfera intimidatòria’ i fins i tot ‘entorn tumultuari’ per a descriure els fets del parlament i justificar la condemna dels manifestants a tres anys de presó.
Aquesta situació tumultuària i de violència ambiental de la qual parlava la sentència es va veure reflectida anys més tard en el judici contra el procés, especialment en les declaracions que van passar per la sala del Suprem. Aquelles declaracions, de la mà de la instrucció que havia preparat Pablo Llarena, finalment van servir al tribunal, amb Marchena, Varela i Berdugo al capdavant, per a avalar la condemna per sedició als nou dirigents independentistes.
