23.10.2024 - 21:40
L’amnistia podrà estalviar una condemna a Espanya del Tribunal d’Estrasburg per la repressió contra els dirigents independentistes per l’1-O? Aquesta amnistia, probablement, no. Sobretot perquè la llei que va entrar en vigor el mes de juny passat no reconeix cap vulneració de drets humans ni preveu cap indemnització a les víctimes de la repressió. El Regne d’Espanya encara podria fer-la valer per demostrar als magistrats del Tribunal Europeu dels Drets Humans que l’estat ha reparat els drets dels nou ex-presoners polítics que van presentar la demanda; i en certa manera ho va fer en les darreres al·legacions presentades al tribunal, però amb la boca petita i amagant una informació essencial: que el Suprem nega precisament l’aplicació de l’amnistia als condemnats i perseguits per l’1-O. I és precisament això que demana ara el TEDH.
El Tribunal d’Estrasburg ha enviat un requeriment tant al Regne d’Espanya (la part demandada) com a les defenses dels ex-presos polítics (els demandants) perquè li diguin si s’aplica la llei d’amnistia i quines “eventuals conseqüències” té sobre cadascun. Què vol dir aquesta pregunta? Pot ser que el tribunal vulgui tenir en compte l’amnistia per a decidir si les demandes dels ex-presos han deixat de tenir sentit?
D’entrada cal tenir en compte que el president del TEDH fa arribar aquesta comunicació arran dels escrits que li van trametre les defenses d’uns quants presos en relació amb les darreres al·legacions d’Espanya presentades a començament del mes passat; perquè els advocats de l’estat al Tribunal d’Estrasburg van deixar constància de l’aprovació de la llei d’amnistia, tot transcrivint el primer article de la llei (que detalla tots els qui són beneficiaris de l’amnistia) i l’article segon (les exclusions que té). Ho exposaven com un fet principal a l’hora de valorar si calia condemnar Espanya per totes les vulneracions de drets al·legades per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.
Però els advocats dels presos van recordar al tribunal que aquesta llei no els és pas aplicada, que el Suprem contravé tant l’esperit de la llei com la textualitat quan nega que la malversació que vinculen a l’1-O pugui ser objecte d’amnistia. Un detall important que els advocats de l’estat van passar per alt: hi ha una llei d’amnistia en vigor, sí, però precisament a ells no els l’apliquen (els condemnats per malversació) o es resisteixen a aplicar-los-la. I és arran d’aquests escrits de les defenses que cal entendre la darrera petició del TEDH.
És cert que el tribunal haurà de valorar si una amnistia pot significar la pèrdua d’objecte d’una demanda perquè els demandants ja no tinguin la condició de víctimes; però això tan sols pot passar si l’estat espanyol fa un reconeixement explícit i material de reparació dels drets vulnerats de les persones demandants. És ben discutible que una amnistia no aplicada repari cap vulneració de drets, i és possible que quan el TEDH dicti sentència sobre la demanda contra Espanya per la sentència contra l’1-O l’amnistia encara estigui pendent d’aplicar-se a tots els presos polítics: el Suprem els l’ha negada, i tot just ara comencen el camí perquè el Tribunal Constitucional els la concedeixi en empara, cosa que pot trigar ben bé un any; i encara el Suprem va advertir que si el TC els donava la raó, es reservava la possibilitat de presentar una pre-judicial al TJUE exposant els dubtes sobre la compatibilitat d’aquesta amnistia amb el dret de la Unió.
Però, ni que fossin amnistiats abans de la sentència del TEDH, el Tribunal d’Estrasburg té regulat que “una decisió o mesura favorable al demandant [com seria l’amnistia], en principi, no és suficient per a privar-lo de la condició de víctima, si no és que les autoritats nacionals l’hagin reconeguda, expressament o material, i hagin ofert posteriorment una reparació per la vulneració del Conveni [Europeu dels Drets Humans]”.
Per això, aquesta última pregunta del TEDH pot ser una oportunitat per als demandants, perquè la no-aplicació de l’amnistia és la darrera demostració de l’aplicació d’un dret penal de l’enemic contra els dirigents independentistes; que hi ha hagut durant tots aquests anys, i encara ara amb l’amnistia, una agenda repressiva oculta (no reconeguda) per a silenciar l’independentisme apartant-ne els dirigents de la vida pública i de l’activitat política. La darrera pregunta del TEDH permet als ex-presoners polítics d’enfortir l’argument perquè Espanya sigui condemnada per la vulneració de l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans, pel qual encara cap estat de l’Europa occidental no ha estat condemnat.
Una condemna per aquest delicte voldria dir que el tribunal considera que el Regne d’Espanya ha fet servir la justícia per silenciar la dissidència, que ha restringit als ex-presoners polítics tot de drets fonamentals, no pas amb la voluntat d’adequar-se als supòsits que preveu la llei sinó amb la intenció de liquidar-los políticament, d’apartar-los de la vida pública. De silenciar-los.
