El TEDH descarta ara per ara de prendre posició sobre l’amnistia: “Seria interferir en un procés democràtic”

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha refusat de posicionar-se sobre la llei d’amnistia perquè seria “interferir en un procés democràtic“. “Un jutge no es pot posicionar mai sobre un projecte de llei, perquè seria interferir en un procés democràtic”, ha defensat la presidenta del tribunal, Síofra O’Leary, en una conferència de premsa. Ara bé, ha avançat que, si el TEDH ho considera oportú, podria traslladar més preguntes a l’estat espanyol quan s’hagi aprovat la llei.

Fa més d’un any i mig que el TEDH té sobre la taula la condemna de l’1-O, un cas que tracta de manera prioritària per la seva importància en qüestions de drets humans. Ara resta pendent que l’estat espanyol respongui a una sèrie de dubtes sobre la interpretació del Tribunal Suprem del delicte de sedició i malversació i el respecte dels drets d’associació i expressió.

El TEDH té sobre la taula una quinzena de denúncies de dirigents independentistes que constitueixen un “grup particular”. I seguia “de prop” els canvis legislatius i les peticions de revisió de les condemnes.

Les demandes relacionades amb el procés s’han agrupat en tres categories. La primera inclou els casos relacionats amb els drets polítics dels dirigents independentistes en presó preventiva, la segona és la més nombrosa, amb els condemnats per sedició i malversació per l’1-O, i la tercera inclou els casos referents a la llibertat d’expressió pel vet del Tribunal Constitucional a debats del parlament.

L’1-O a Estrasburg

Els nou presos han presentat per separat els recursos contra la condemna del Suprem, ratificada posteriorment pel TC. El primer va ser l’ex-president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart, que es va avançar per un dia a Jordi Turull, i va registrar el document per sorpresa el juny del 2021. Els darrers de fer-ho van ser Junqueras, Romeva i Bassa, quan el TC va resoldre’n els recursos.

Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d’innocència) i dels drets a la llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També s’al·leguen vulneracions de drets polítics i “d’abús de poder” per part de les autoritats espanyoles.

Preguntes a l’estat

El TEDH ha començat a analitzar els recursos dels nou condemnats per l’1-O contra la sentència del Tribunal Suprem. Estrasburg ha donat a l’estat espanyol fins el febrer per respondre a una sèrie de qüestions sobre les violacions de drets fonamentals al·legades pels nou condemnats. Entre les preguntes que formula el TEDH a les autoritats espanyoles hi ha si el Tribunal Suprem va aplicar una “interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació” i si la condemna va ser per un “exercici legítim dels seus drets a la llibertat d’associació i expressió”, tal com defensen els dirigents independentistes condemnats per l’1-O.

Les preguntes d’Estrasburg no impliquen que els recursos s’hagin admès a tràmit, sinó que el TEDH comença a analitzar-los després d’haver fet una “avaluació preliminar de l’admissibilitat”. A diferència d’altres instàncies judicials, TEDH no informa quan admet a tràmit.

Entre les qüestions que planteja a les autoritats espanyoles, també hi ha si es va “violar el dret a la defensa” dels condemnats, si la sentència “no es basava en cap prova” i si els drets que els condemnats al·leguen que es van violar van ser “per a una finalitat diferent de les previstes a la convenció”.

Concretament, els dirigents independentistes condemnats per l’1-O al·legaven en el recurs que se’ls havia aplicat una “interpretació extensiva i imprevisible” dels delictes de sedició i malversació i que se’ls va condemnar per sedició quan “en realitat només van encoratjar la gent a anar a manifestacions en defensa del procés d’independència i a participar en el referèndum” de l’1-O.

També argumentaven que l’empresonament va ser “desproporcionat i no estava basat en res més que el seu exercici legítim del dret a la llibertat de manifestació i expressió”, que van patir una “violació dels drets a la defensa” i que la sentència “va interferir desproporcionadament en els seus drets polítics”.