El TEDH admet a tràmit la demanda de Torra contra Espanya per la seva inhabilitació

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit la demanda del president Quim Torra contra Espanya per la seva inhabilitació. Segons que ha fet públic l’oficina de Torra, el tribunal d’Estrasburg dóna fins al 25 de maig perquè Espanya faci les seves al·legacions i contesti les preguntes que li formula sobre la inhabilitació. “És un primer gran pas atès el nombre de preguntes que el TEDH formula a l’estat espanyol”, destaca el comunicat, que també remarca que hi ha poques demandes presentades al TEDH que acabin essent admeses a tràmit.

Torra va presentar al TEDH el recurs contra la sentència d’inhabilitació i multa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el juliol del 2022. Arran d’aquesta condemna, que fou confirmada pel Tribunal Suprem espanyol, Torra fou apartat del càrrec de president. Els seus advocats, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, van argumentar que la sentència vulnerava drets reconeguts per la normativa europea en matèria de drets civils i drets humans en un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l’estat espanyol.

En concret, deien que s’havia vulnerat el dret a un judici equitable i a un tribunal independent i imparcial, que consideren que s’ha vulnerat en totes les instàncies judicials perquè hi han intervingut magistrats “mancats de la més mínima aparença d’imparcialitat”. És arran d’això, argumenten, que Torra fou castigat “per uns fets que no haurien estat constitutius d’una sanció penal en cap democràtica”. També deien que es va vulnerar el dret a la defensa, als elements de prova i a la resolució motivada, i a la presumpció d’innocència, perquè diuen que Torra fou condemnat sense prova de càrrec i que se li va privar de la condició de diputat abans d’una condemna ferma.

A més, deien que el procés judicial va vulnerar el dret a la legalitat penal perquè es va alterar la jurisprudència que estableix que per a cometre un delicte de desobediència cal que l’ordre vingui d’una autoritat jeràrquicament superior. En aquest cas, fou la Junta electoral espanyola qui va ordenar la retirada de pancartes i llaços grocs de tots els edificis de la Generalitat. “En una sentència del Tribunal Suprem de maig de 2016, es deixava absolutament clar que la junta electoral central només podia impartir instruccions a les autoritats que participen en l’organització de processos electorals, però no a altres autoritats, com en aquest cas el president Quim Torra”, diu el comunicat. A banda, diuen que la inhabilitació de Torra va comportar la destitució de tot el govern i la dissolució automàtica del parlament, una conseqüència “totalment desproporcionada”. “Aquesta clara desproporció de la pena imposada i la falta de gravetat dels fets és destacada pels vots particulars dels magistrats del Tribunal Constitucional del febrer d’enguany”, argumenten.

Al recurs, a més, expressaven que la pancarta penjada a la Generalitat era “un acte de reivindicació política”, i que la defensa de l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats era el primer punt del programa electoral de Junts per Catalunya. “En l’àmbit democràtic europeu s’admeten pocs límits a la crítica política i el cas contra el president Torra és una vulneració clara de la llibertat d’expressió”, diuen.