El TEDH condemna França pel desallotjament de romanesos d’ètnia gitana promogut per Manuel Valls

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’estat francès per les expulsions de campaments de ciutadans d’origen romanès i ètnia gitana quan Manuel Valls era ministre d’Interior. El TEDH ha sentenciat que l’estat va violar l’article 8 del conveni europeu de drets humans, que protegeix el dret de respecte de la vida privada i familiar i la llar; i de l’article 13, el dret de recurs judicial efectiu. L’estat francès ha estat condemnat a pagar 7.000 euros a cadascun dels demandants, més 7.920 euros a repartir entre tots, a més dels imposts que els puguin cobrar, en concepte de despeses judicials.

Quan Manuel Valls era ministre d’Interior va ser l’artífex de l’expulsió de gitanos de l’estat francès i va defensar que pocs podien integrar-se a França i calia expulsar-ne la majoria. Les seves propostes van costar-li dures crítiques d’activistes dels drets humans, de la Comissió Europea i fins i tot de ministres del seu govern.

Els demandants són set ciutadans d’origen romanès que feia molts anys que vivien a l’estat francès, amb una excepció, i que tenien permís de residència de deu anys com a ciutadà nacional de la Unió Europea. En el moment dels fets, tots els infants estaven escolaritzats.

El primer d’octubre de 2012, després del desmantellament d’un altre campament, un grup de 141 persones que incloïa una cinquantena d’infants es van desplaçar en caravanes a La Courneuve, un municipi suburbial de París. El març següent el batlle del municipi va ordenar l’evacuació del campament, i per aquest motiu diversos ciutadans del campament van presentar nombrosos recursos, que van ser refusats. Finalment van haver d’abandonar el campament sense tenir cap espai on viure; molts es van trobar forçats a dormir al carrer o als cotxes abans de moure el campament a Bobigny, on van haver de compartir caravanes amb unes altres famílies o comprar-ne una altra.

El TEDH ha refusat de condemnar l’estat francès per la violació de l’article 3 –de prohibició de tracte inhumà–, perquè els ciutadans van abandonar el campament pel seu compte i la policia no hi va intervenir. Tampoc no consideren que les autoritats franceses hagin estat indiferents a les condicions de vida a les quals es van trobar abocats després del desallotjament.