El teatre madrileny

És l’expressió de la banalització de la política. La política com a aparença i no com a servei públic destinat a resoldre les dificultats de la ciutadania i a fer progressar la societat. És la dimissió pràctica dels responsables públics en les funcions que tenen encomanades i la conversió en figurants d’un teatre amb què confondre la població.

Som davant un xou dels dolents. Assistim a un espectacle guionitzat al voltant de l’insult, de la sobreactuació i de la crispació. Una comèdia de la pitjor tradició folklòrica espanyola, en què els actors i actrius protagonistes no passarien d’extres en les grans obres de teatre universal. Un esperpent més, d’aquesta ciutat habituada a viure de l’espoliació dels que té al costat. La tragicomèdia d’una metròpoli fundada el segle X per l’emir Muhàmmad I i que ara discrimina els germans de religió del fundador.

Us parlo de la polèmica sorgida el 2 de maig entre la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. La negativa dels serveis de protocol de l’executiu d’Ayuso de permetre l’accés a la tribuna de les autoritats a Bolaños i els diversos intents d’ell per colar-s’hi mesuren el nivell de la política madrilenya, que els mitjans de comunicació de la capital espanyola volen traslladar a tot l’estat, en un bipartidisme que marca el règim del 1978, igual que abans va marcar aquella I Restauració ideada per Cánovas i ridiculitzada pel teatre amb majúscules d’un Valle-Inclán que no va amagar mai el seu seseo gallec.

La crispació, el clima de confrontació i la pobresa intel·lectual que aconsegueixen els polítics madrilenys és anterior a aquest trumpisme a l’espanyola que té Díaz Ayuso de musa. Aquest mateix clima que va denunciar Daniel Castelao quan els mesos d’abans del juliol del 1936 deia que “els polítics i els rics madrilenys ens porten a la guerra per la seva estupidesa”. El mateix ambient contra el qual va advertir al País Basc el president José Antonio Aguirre o aquell independentista precoç anomenat “Eli” Gallastegi i a Catalunya el president Macià durant la dècada dels vint. Som davant el Madrid de sempre.