El te verd, beneficiós per a atenuar el dany cardíac per exposició pre-natal a l’alcohol

Un estudi fet per investigadors de València i Barcelona ha demostrat per primera vegada els beneficis d’un antioxidant natural present en el te verd per a tractar alteracions de la funció cardíaca causades per l’exposició pre-natal a l’alcohol. És l’epigalocatequina 3-galato (EGCG).

En la recerca, feta en ratolins, hi han participat el doctor Vicente Andreu Fernández i la doctora Elisabet Navarro Tapia, docents de la Universitat Internacional de València (VIU), que formen part del Planeta Formació i Universitats, en col·laboració amb el Grup de Recerca Infància i Entorn (GRIE) de l’Hospital Clínic de Barcelona.

El consum de begudes alcohòliques durant l’embaràs perjudica la salut del fetus durant el desenvolupament i pot causar algun dels trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF), que agrupen un rang ampli d’anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives.

La més greu d’aquestes afeccions és la síndrome alcohòlica fetal (SAF), que es caracteritza per dismorfologia facial, restricció del creixement, anomalies del sistema nerviós central durant el desenvolupament fetal i malformacions congènites, inclosos els defectes cardíacs.

Durant tres anys, els investigadors han analitzat la presència d’alteracions cardíaques en un model de ratolí per als trastorns de l’espectre alcohòlic fetal i han estudiat els beneficis del tractament amb EGCG per a atenuar el dany cardíac causat per l’exposició pre-natal a l’alcohol. Els resultats mostren que aquest antioxidant natural reverteix parcialment alguns dels danys i recupera la funció cardíaca alterada per l’exposició a alcohol.

La gravetat del dany fetal a causa de l’exposició pre-natal a l’alcohol depèn de la dosi i quantitat consumides, l’etapa de l’embaràs, l’estat nutricional de la futura mare i els antecedents genètics materns i fetals.

Per a aquest estudi, els ratolins gestants van rebre dosis d’alcohol d’acord amb un patró de consum humà agut, com ara una fartanera, i un patró moderat continuat (crònic). El primer patró durant l’embaràs és directament associat amb una major probabilitat de SAF en la descendència. El segon, més freqüent en països mediterranis (ingestes moderades, generalment durant els menjars) manifesta una prevalença menor de SAF, però pot anar relacionat amb els fenotips intermedis de TEAF.

Després del part, els grups de tractament van rebre EGCG en dosis equivalents a la seva ingesta segura en humans. La recerca apunta al fet que tots dos patrons de consum durant el desenvolupament fetal poden causar alteracions cardíaques, un mal irreparable que persisteix en l’edat adulta.

No obstant això, la funció cardíaca en ratolins adults joves exposats pre-natalment recupera parcialment els nivells fisiològics amb l’administració postnatal d’EGCG. Es va donar especialment en ratolins exposats al patró moderat, les conseqüències del qual són menys greus que en el patró agut.

Aquest estudi demostra per primera vegada que l’administració postnatal d’EGCG al nounat durant la infància i l’adolescència pot millorar la funció cardíaca i actuar sobre el mal generat per l’exposició pre-natal a l’alcohol seguint patrons de consum crònics o de mena fartanera. Així mateix, demostra que qualsevol consum d’alcohol durant l’embaràs pot tenir conseqüències greus per al desenvolupament del fetus.