08.04.2024 - 18:35
|
Actualització: 08.04.2024 - 18:39
El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha desestimat per unanimitat el recurs d’empara d’Oriol Junqueras contra la decisió d’excloure’l com a candidat a les eleccions generals del 2019. El ponent de la sentència ha estat el president del TC, Cándido Conde-Pumpido.
L’escrit que no es va vulnerar el dret de sufragi passiu del dirigent d’ERC perquè la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) espanyola considera inelegibles els condemnats en sentència ferma a pena de presó, com era el cas de Junqueras aleshores. A més, el tribunal considera que no s’ha vulnerat el dret a un recurs efectiu de Junqueras perquè la decisió inicial de l’administració electoral va ser examinada i contestada per la Junta Electoral (JEC) espanyola i pel Tribunal Suprem (TS) espanyol.
Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació en l’anomenada sentència contra el procés, emesa el 14 d’octubre del 2019, i en conseqüència la Junta Electoral de Barcelona va requerir aquell mateix dia a ERC que substituís el seu cap de llista per aquesta demarcació. Els republicans van atendre la petició i van canviar Junqueras per Gabriel Rufián.
El 7 de novembre del 2019, el partit va recórrer l’ordre de la Junta de Barcelona a la JEC, després de saber que l’execució de la pena d’inhabilitació havia estat suspesa pel mateix tribunal sentenciador (el TS) en un escrit dictat el mateix dia de la sentència.
La JEC va acordar l’endemà denegar la revisió que sol·licitaven els republicans, i ho va justificar en el fet que no s’havia recorregut dins el termini i en la forma escaient l’acord de la Junta de Barcelona. També argumentava que la sentència del TS incloïa una pena privativa de llibertat que Junqueras complia en aquell moment, i que, per tant, concorria el supòsit d’inelegibilitat estipulat per la Loreg.
Junqueras va recórrer aleshores la decisió al Tribunal Contenciós Administratiu del TS, un recurs que va ser desestimat en una sentència dictada el 18 de març del 2021. El text argumentava, igualment, la condició d’inelegibilitat del dirigent republicà a causa de la sentència ferma de presó.
