09.04.2019 - 20:42
|
Actualització: 09.04.2019 - 23:41
El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha desestimat la demanda d’empara de la consellera Dolors Bassa contra la seva presó preventiva. Això implica obrir el camí perquè pugui recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El tribunal de garanties havia avalat el 28 de febrer la presó de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart i ara, en una nova sentència adoptada per unanimitat, avala la de Bassa. Bassa va recórrer contra la decisió acordada el 23 de març del 2018 pel jutge Pablo Llarena d’enviar-la a la presó provisional per presumptes delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics, una mesura ratificada més tard per la sala penal del Suprem. Va al·legar que el Suprem havia vulnerat el seu dret de llibertat i de tutela judicial efectiva.
En una sentència de la qual ha estat ponent Antonio Narváez, el TC argumenta que la decisió del Suprem té ‘un pressupòsit adequat i ha respost a una finalitat constitucionalment legítima’, perquè –diu– intentava evitar el risc de fugida o la possible reiteració delictiva.
Encara que el Suprem va reconèixer que Bassa havia respectat les mesures cautelars i havia respost a les crides de l’autoritat judicial, el Constitucional entén que tant Llarena com la sala penal creguessin que aquella conducta ‘podia canviar aviat amb el salt qualitatiu que significa l’ordre de processament’.
Bassa també es queixava que s’hagués valorat el risc objectiu de fugida inferit del comportament processal d’una altra persona, en concret Marta Rovira, que va ser citada aquell mateix dia com ella però va optar per no presentar-se davant el jutge. Però el TC rebat que Llarena va tenir en compte com a factor ‘transcendent en la seva decisió un element de judici raonable, la fugida, durant el procediment, de diversos investigats que tenien el suport d’una estructura organitzativa permanent’ i les dificultats ‘de ser posats a disposició de la justícia espanyola amb mecanismes ordinaris de cooperació judicial internacional’.
També es desestima la queixa sobre la falta de valoració de les seves circumstàncies personals. La sentència assenyala: ‘L’existència de relacions familiars i recursos econòmics no tenen prou importància sobre el risc de fuga, atesa l’acreditada facilitat amb què es pot canviar de domicili familiar en l’àmbit de la Unió Europea gràcies a l’auxili de l’estructura internacional de suport, segons que raonen les resolucions impugnades.’
