El TC declara nul un article de la llei catalana contra la violència masclista que entrava en l’esfera dels partits

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha declarat nul un article de la llei del dret de les dones d’erradicar la violència masclista que entrava en l’esfera dels partits. L’alt tribunal estima parcialment el recurs del PP, que inicialment recorria contra aquest article, el 16, però també contra uns altres, com ara el primer, el segon i el tercer.

El TC conclou que aquestes tres disposicions sí que s’ajusten a la constitució espanyola. L’article declarat nul establia que els partits han de tenir un pla d’igualtat intern i un protocol per a la prevenció, detecció i actuació davant la violència masclista que exerceixin dins o fora de l’organització d’afiliats o simpatitzants, amb independència del nivell jeràrquic o càrrec públic que ocupin i preveient mesures de suspensió i expulsió.

L’article considerat inconstitucional també remarcava que els partits han d’assegurar la independència i l’expertesa en violència masclista de la gent que condueixin la investigació, garantir la diligència deguda, adoptar les mesures cautelars necessàries, proporcionar serveis d’assessorament i d’acompanyament a les víctimes i preveure les mesures de reparació adequades. Igualment, fixava que han d’incorporar la prohibició d’incórrer en actes de violència masclista a llurs normes internes i als programes d’acollida de noves persones afiliades, i han d’adoptar les mesures de suspensió o expulsió de la militància corresponents per la comissió d’aquests actes. També els obligava a difondre els protocols, fer accions de sensibilització i revisar periòdicament el funcionament i l’aplicació dels procediments establerts.

La sentència, de la qual ha estat ponent el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, constata que l’article en qüestió, en incidir en l’organització i funcionament dels partits polítics, incorre en una infracció de la reserva de llei orgànica de l’article 81.1 de la constitució espanyola. El tribunal estableix que el règim intern dels partits no pot ser regulat per una comunitat autònoma, sinó que requereix una llei orgànica de caràcter estatal.

Quant a la resta d’articles, recorda que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere d’acord amb l’estatut d’autonomia.

El PP considera que la llei catalana, en disposar que les referències a les dones com a víctimes de la violència masclista inclouen també les dones, nens i adolescents transgènere, incorre en una invasió de la competència exclusiva de l’estat en matèria penal. Opina el mateix pel que fa a l’article 2, quan es defineix el consentiment sexual, o en el 3, quan es recullen diferents formes de violència. El TC, però, descarta que s’hagi vulnerat la competència exclusiva de l’estat en matèria de legislació penal i defensa que la norma impugnada és el resultat de l’exercici de l’exclusiva competència autonòmica en matèria de polítiques de gènere d’acord amb l’estat. A parer seu, es limita a dotar les dones d’una protecció integral davant de la violència de gènere, establint una sèrie de mesures de prevenció, detecció i sensibilització, així com d’assistència, protecció i recuperació integral de les víctimes.

Així, constata que la inclusió de dones transgènere que hagin rectificat al registre la menció del sexe es produeix en aquest marc d’assistència i reparació del dany sofert, i als efectes exclusius de les mesures previstes en la llei catalana. No considera que es vagi ampliant el subjecte passiu de la violència de gènere, ni s’estigui interferint en les potestats reservades als jutges i tribunals. Pel que fa als articles 2 i 3, considera que les definicions s’han fet als exclusius efectes de la llei catalana. “El legislador català ni tipifica de manera efectiva i concreta algun supòsit de responsabilitat penal ni tampoc reprodueix o amplia cap tipus penal”, apunta.

La magistrada María Luisa Balaguer ha discrepat de la sentència perquè considera que el plantejament exclusivament competencial que s’ha utilitzat per resoldre aquest recurs evita tot pronunciament sobre importants conceptes com el de la dona o la diferència entre persones transsexuals o transgènere. Segons ella, no es tractava de prejutjar el contingut d’altres recursos que el TC té pendents de resoldre, però caldria clarificar terminològicament conceptes en la mateixa llei catalana, encara que s’ocupi de matèries relatives a polítiques assistencials i de reparació.

A parer seu, la modificació de l’àmbit subjectiu de la violència masclista i de gènere exigeix la determinació del subjecte polític al qual es refereix aquesta norma i hauria de ser definit en una llei estatal. Ha anunciat un vot concorrent el magistrat Enrique Arnaldo Alcubilla, que considera que només s’haurien d’haver declarat constitucionals els articles 1, 2 i 3 si s’interpreten com a exclusivament vinculats per a Catalunya, sense que poguessin tenir cap incidència en l’àmbit de la legislació penal.