El TC justifica la suspensió de la reforma judicial dient que es vulneren els drets del PP

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) justifica en la interlocutòria que admet a tràmit el recurs del PP contra la reforma judicial i que la suspèn cautelaríssimament la decisió perquè veu vulneració de drets en la tramitació parlamentària. La decisió la van prendre el 19 de desembre els sis magistrats del bloc conservador del TC, però l’argumentació no s’ha conegut fins avui. La interlocutòria defensa la competència del TC d’intervenir en les decisions parlamentàries i veu en perill el pluralisme polític i els drets del PP. Considera que hi ha hagut una “extraordinària celeritat” en la tramitació al congrés espanyol de les dues esmenes que el TC acorda de suspendre.

“La centralitat de les corts generals en el nostre estat constitucional no significa que l’exercici dels poders estigui exempt o alliberat de subordinació a la Constitució”, diu el TC. També remarca: “L’absència d’un precedent idèntic no impedeix, està clar, a aquest tribunal l’adopció de la mesura”. A més, recorda el dret de les minories a participar en els processos de formació de la llei i sosté que en aquest cas concorre una “especial transcendència constitucional”.

Segons el TC, la qüestió plantejada al recurs no afecta el més mínim a l’exercici de la funció legislativa del congrés perquè no entra en el contingut de les dues esmenes sinó en el procediment de la tramitació parlamentària. També nega que la decisió impliqui una pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, com per exemple el principi d’autonomia parlamentària i la inviolabilitat de les corts espanyoles.

El TC considera que en aquest cas sí que s’aprecien la “irreversibilitat del perjudici” i la urgència per adoptar la mesura cautelaríssima. Creu que és proporcional i necessària per preservar l’efectivitat cautelar del dret fonamental invocat i que permet de conjugar adequadament la continuació de la tramitació parlamentària de la norma amb la protecció cautelar dels drets invocats pels recurrents –és a dir, del PP–.