17.01.2024 - 13:50
|
Actualització: 17.01.2024 - 14:02
El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha admès el recurs d’empara de l’ex-portaveu de Batasuna Arnaldo Otegi contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) espanyol de repetir el judici del cas Bateragune, segons que ha avançat El Mundo i recull l’agència EFE. A parer del TC, la repetició del judici implicaria la violència del dret a la tutela judicial del dirigent d’EH Bildu. La decisió s’ha adoptat amb set vots a favor –els magistrats afins al PSOE– i quatre en contra –afins al PP–.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va concloure el 2018 que l’Audiència espanyola va vulnerar els drets fonamentals d’Otegi durant el judici, que fou condemant per un delicte de pertinença a ETA. Va estar empresonat sis anys i mig a la presó de Logronyo i va complir una condemna de deu anys d’inhabilitació. Segons el TEDH, es va vulnerar l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans en el processament d’Otegi, Jacinto García, Díez Usabiaga, Zabaleta Tellería i Rodríguez Torres, tots condemnats.
Condemna per manca d’imparcialitat
La defensa d’Otegi va pretendre de fer palès amb la denúncia al TEDH la imparcialitat de la jutgessa, Ángela Murillo, que era contaminada pel prejudici mostrat en un procés anterior contra Otegi mateix. En concret, al·legava que durant el judici per l’homenatge al membre d’ETA Argala, Murillo havia demanat a Otegi si condemnava el terrorisme etarra i, arran de la seva negativa a respondre, la magistrada va dir: “Ja sabia que no em respondria aquesta pregunta”.
L’Audiència espanyola va dir que el judici s’havia de repetir després de l’anul·lació de la condemna pel TEDH. La decisió la va adoptar per unanimitat el ple de la sala segona del TS, que encapçala el jutge Manuel Marchena, tot seguint la indicació de la fiscalia, que també va demanar de tornar-lo a fer.
El TC va admetre el recurs d’Otegi i altres demandants l’octubre del 2021. En el recurs, els afectats van al·legar que la repetició del judici vulnera el dret de tutela judicial efectiva des de la perspectiva de la garantida d’interdicció del doble enjudiciament en relació amb el principi de seguretat jurídica, tenint en compte que les penes imposades —presó i inhabilitació especial— ja s’ha complert.
