Espanya torna a atacar el Diplocat, ara de la mà del TC

El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat algunes parts del Pla Estratègic d’Acció Exterior i Relacions amb la Unió Europea 2019-2020 aprovat pel govern perquè considera que ‘vulnera competències estatals’ i va més enllà de les competències establertes per l’estatut. Entre els punts que han estat anul·lats, hi ha el redactat sobre l‘activació del Diplocat, perquè considera que causa ‘confusió en l’àmbit de les relacions internacionals sobre el veritable contingut i abast de les activitats del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya i la seva relació amb la política exterior catalana’.

Fonts del Diplocat expliquen a VilaWeb que estudiaran jurídicament la resposta a la sentència, que no especifica quina sanció s’aplica ni en quin termini s’han de fer els canvis al text. Després de l’intent de liquidar el Diplocat amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, el govern català va restituir l’organisme de diplomàcia pública el juliol del 2018, un any abans de l’aparició del Pla d’Acció Exterior que avui el TC tomba parcialment.

Sobre aquest pla, el TC diu que la frase ‘posicionar Catalunya com a actor reconegut en el món’ s’ha d’adequar a una sentència del 2016 que fixa que ‘en cap cas es pot entendre com una atribució de subjectivitat internacional a aquesta comunitat autònoma’.

El tribunal també adverteix que quan el pla parla ‘d’avançar cap a la sobirania econòmica en un context global’ només es pot entendre que es treballa per ‘avançar en la capacitat d’influir en decisions econòmiques que afecten les competències de Catalunya’.

El Constitucional avala que el govern parli de promocionar la participació en competicions internacionals (punt 75), però només si fa referència a ‘esports en els quals no hi hagi federacions espanyoles’. A més, avisa que fer-ho ‘en cap cas impedeix o pertorba les competències de l’estat de coordinació i representació internacional de l’esport espanyol’.

El TC també avala que el govern pugui mantenir una ‘interlocució directa i continuada amb institucions, òrgans i agències de la Unió Europea’ però sempre que s’entengui que ‘aquestes activitats només són admissibles en el marc de la necessària coordinació amb l’estat, a efectes d’assegurar la unitat d’acció davant les institucions de la Unió Europea i la resta d’estats membres’.

El tribunal considera vàlid que la Generalitat faci un Pla Europa, participi en iniciatives de reforma de la Unió Europea o defensi la integració europea respectuosa amb la diversitat lingüística i cultural, sempre que es pressuposi que es ‘traslladarà la posició del govern de Catalunya sobre aquestes qüestions a les institucions de l’estat’.

Sobre la sentència, la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha dit que s’emmarcava en l’àmbit de la ‘normalitat’, perquè ‘la competència d’afers exteriors correspon al govern d’Espanya i el paper de les comunitats autònomes no pot ser substitutiu del del govern’ espanyol.