20.03.2021 - 19:00
|
Actualització: 20.03.2021 - 19:03
S’acumulen les recusacions contra el jutge Cándido Conde–Pumpido, que és l’encarregat de coordinar la resposta del TC als recursos d’empara dels presos polítics i els exiliats contra la sentència del Suprem i les ordres de detenció. VilaWeb ha pogut confirmar que Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Carme Forcadell presentaran, en els pròxims dies, els escrits de recusació contra el magistrat, tal com ja han fet Carles Puigdemont i Toni Comín, per manca d’imparcialitat per unes declaracions antiindependentistes. D’altra banda, la defensa de Dolors Bassa està estudiant si fer el mateix.
L’acumulació de recusacions amenaça de blocar el Tribunal Constitucional, que després de mesos resistint-s’hi, havia començat a resoldre els recursos d’empara dels presos polítics. De fet, Conde-Pumpido ha estat el ponent de les sentències que han tombat els recursos d’empara de Meritxell Borràs i Carles Mundó —condemnats pel Suprem a un any i vuit mesos d’inhabilitació i a una multa de 60.000 euros per l’1-O— i sobre les quals ara sobrevola el fantasma de la violació del dret al jutge imparcial.
De moment, però, el Constitucional ha fet veure que l’escàndol no existeix perquè aquesta mateixa setmana, després de la recusació de Puigdemont i Comín, ha designat Conde-Pumpido com a ponent del recurs dels dos exiliats contra les ordres de detenció dictades pel jutge Pablo Llarena.
El motiu de la recusació
El punt de conflicte són unes declaracions en un acte el 2017 al congrés espanyol en el qual desqualificava l’independentisme, i concretament els dirigents que van encapçalar els fets de l’octubre d’aquell any. En aquest sentit, el magistrat va assegurar que “se situen al marge del dret” perquè “agiten la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”. I encara concretava que no eren pas “grups marginals, sinó [responsables] còmodament instal·lats al capdavant de les institucions democràtiques”.
Les declaracions de Conde–Pumpido en aquell acte al congrés prenen ara encara més gravetat, perquè fou precisament ell qui va empènyer el magistrat Antonio Narváez a apartar-se de les deliberacions sobre els recursos dels presos i els exiliats, justament arran d’una altra recusació que havia fet la defensa de Puigdemont, i que van fer també tots els presoners polítics afectats. Narváez havia assegurat en un acte públic que el referèndum del Primer d’Octubre era pitjor que no el cop d’estat del 23-F.
