16.07.2024 - 13:21
|
Actualització: 16.07.2024 - 14:00
El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha anul·lat les condemnes dels ex-presidents d’Andalusia del PSOE José Antonio Griñán i Manuel Chaves, que van ser condemnats en el cas ERO, una xarxa de corrupció política que va concedir ajuts de manera arbitrària a empreses. Griñán fou condemnat a sis anys de presó i a Chaves li van imposar una condemna de nous anys d’inhabilitació.
La majoria del ple del TC ha avalat l’esborrany de la ponència de la vice-presidenta Immaculada Montalbán, que proposava d’anul·lar la condemna i ordenar a l’Audiència de Sevilla que en dicti una de nova sense tenir en consideració el delicte de malversació.
L’ingrés a la presó de Griñán va restar suspès perquè té un càncer. Ara que han eximit el delicte de malversació, el TC allunya la possibilitat que l’ex-president andalús ingressi en un centre penitenciari.
El TC esborra la malversació
Com ja es va fer en sentències anteriors del cas ERO d’Andalusia, el TC esborra la malversació perquè considera que es va vulnerar el dret de Griñán a la presumpció d’innocència, atès que no va precisar-se en les sentències condemnatòries en quina mesura havia participat en els fets que li atribueixen.
Pel que fa al delicte de prevaricació, pel qual també va ser condemnat en concurs medial amb el de malversació, el tribunal insisteix que l’elaboració dels avantprojectes de llei i l’aprovació com a projectes de llei pel parlament d’Andalusia no pot ser constitutiva d’un delicte de prevaricació.
El TC ha abordat el recurs de Griñán després de resoldre el de Chaves i els de set ex-càrrecs més. De moment, les sentències han implicat la llibertat de cinc condemnats: l’ex-consellera d’Hisenda Carmen Martínez Aguayo –que ja gaudia del tercer grau penitenciari–; l’ex-conseller d’Innovació Francisco Vallejo; l’ex-director de l’IFA/IDEA Miguel Ángel Serrano Aguilar; l’ex-conseller d’Ocupació Antonio Rodríguez; i l’ex-vice-conseller d’Innovació Jesús María Rodríguez Román.
En què consistia la xarxa de corrupció del cas ERO d’Andalusia?
El 2001, la Junta d’Andalusia, presidida per Manuel Chaves, va començar un procediment per a donar suport a empreses en crisi, que es trboaven obligades a presentar un ERO per a aprovar pre-jubilacions i acomiadaments, i als treballadors afectats per aquests ERO.
La jutgessa Mercedes Alaya, arran de la investigació sobre l’ERO de Mercasevilla, va obrir una diligència per un presumpte frau més ampli en els ajuts de la Conselleria de Treball a empreses en crisi. En aquell cas, una empresa que pretenia obrir una escola d’hoteleria a terrenys de Mercasevilla va rebre una subvenció de 900.000 euros. L’empresari es va trobar sorprès per dues persones que li exigien la meitat de la subvenció, i en canvi d’això li van garantir que més endavant rebria una subvenció per a donar cursos de formació.
La investigació va mostrar que hi havia una manca de control en la gestió dels ajuts als ERO, amb pre-jubilacions irregulars (a persones que no havien treballat mai en les empreses afectades), subvencions a empreses que realment no presentaven cap ERO i comissions molt per sobre del valor de mercat a intermediaris com ara asseguradores, consultories, bufets d’advocats i sindicats. Tot indica que els ajuts van beneficiar, especialment, persones afins al PSOE i al govern.
La sentència es va fer pública el novembre de 2019, després de cinc anys d’instrucció i gairebé set-centes hores d’enregistraments durant el judici, que va començar el 13 de desembre de 2017 i va acabar el 17 de desembre de 2018, després de 152 sessions.
