El TC accepta un recurs del PP i anul·la parcialment la llei d’habitatge catalana

  • El Constitucional espanyol tomba l’obligació d’oferir un lloguer social abans de procedir a desnonaments

VilaWeb
Pol Baraza Curtichs
09.10.2024 - 13:55
Actualització: 09.10.2024 - 20:15

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha estimat parcialment un recurs d’inconstitucional del PP i ha anul·lat parcialment la llei catalana 1/2022, que modificava normatives per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge.

Entre els articles, el TC ha tombat l’obligació d’oferir un lloguer social abans de procedir a desnonaments i altres procediments judicials perquè creu que s’envaeixen competències de l’estat espanyol. També es declaren inconstitucionals mesures sobre la renovació de contractes de lloguer social i responsabilitats sancionadores.

Concretament, el TC ha tombat vuit articles i una disposició transitòria: 1.1, 1.3, 7, 8, 9.2, 10, 11, 12. L’1.1 i l’1.3 fan referència a l’obligació d’oferir un lloguer social abans d’executar un desnonament i a la modificació dels contractes del lloguer; l’article 7 introduïa responsabilitats sancionadores per al nou propietari d’un habitatge per incompliments del propietari anterior, una “responsabilitat objectiva” que el TC considera contrària al principi de culpabilitat; i els articles 8, 9.2, 10, 11 i 12 regulen qüestions com la renovació de contractes de lloguer social i altres obligacions. Aquests darrers articles modificaven alguns dels apartats de la llei de catalana del 2015.

Tot i que la inconstitucionalitat té efectes a partir d’ara, les sancions relacionades amb l’article 7 podran ser revisades retroactivament, d’acord amb l’article 40.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC). La sentència l’ha signada la magistrada María Luisa Segoviano Astaburuaga i els magistrats del bloc afí al PP Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías, han expressat un vot particular. La resta de queixes en què el PP va recórrer en contra han quedat desestimades perquè el TC no hi ha apreciat vulneracions competencials.

Entitats per l’habitatge critiquen la decisió del TC

Unes quantes entitats per l’habitatge impulsores de la llei que ara ha tombat el TC, entre les quals hi ha la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), han criticat durament aquesta decisió. Han emès un comunicat contra una sentència que consideren antisocial i que diuen que deixarà milers de famílies sense la possibilitat d’un lloguer social i amb l’amenaça de desnonament. Adverteixen que ara s’obre un escenari sense precedents en què els ajuntaments es quedaran sense eines per fer front als desnonaments i les famílies quedaran desemparades.


Exigeixen al president de la Generalitat, Salvador Illa, i a l’espanyol, Pedro Sánchez, una resposta coordinada i immediata. Alhora, adverteixen que no es quedaran de braços plegats. Per aquest motiu, han reclamat una reunió urgent amb Illa i la convocatòria d’una cimera amb tots els agents necessaris per pactar una resposta, de la mateixa manera que va fer la Generalitat el 2018, llavors presidida per Carles Puigdemont, quan va ser anul·lada la llei original.

El TC també va anul·lar la llei catalana que limita el preu dels lloguers

No és la primera vegada que el TC anul·la una llei catalana relacionada amb l’habitatge. El març del 2022, el tribunal va anul·lar per unanimitat bona part de la llei que es va aprovar al parlament que regula els preus del lloguer, la llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatges.

En aquest cas, la norma establia que els lloguers havien de respectar el preu de referència en el mateix entorn urbà i no podien pujar respecte a l’anterior contracte. Aleshores, el TC considerà que la Generalitat havia envaït competències de l’estat espanyol, el mateix argument que ha fet servir ara per anul·lar uns quants articles de la llei catalana d’habitatge.

En la dels preus dels lloguers, el TC declarà inconstitucionals els articles, 1, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15 i 16.2, així com unes quantes disposicions. Aleshores, remarcà que la constitució espanyola reserva a l’estat la potestat de fixar les bases de les obligacions contractuals i li atribueix la competència per establir els criteris d’ordenació general del sector de la contractació privada.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor