28.07.2022 - 19:50
La dada més espectacular de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre a Catalunya és, sens dubte, la forta baixada que ha registrat el nombre de desocupats. De fet, la taxa de desocupació se situa en el 9,3% –gairebé un punt menys que el primer trimestre–, que és el valor més baix d’ençà del tercer trimestre del 2008, amb un total de 360.500 desocupats (118.000 menys que l’any anterior; amb un decrement del 24,7%). Això situa la taxa de desocupació 3,2 punts per sota de la mitjana estatal (12,5%) i molt a la vora de les comunitats capdavanteres en aquest rànquing, que són el País Basc i Navarra, amb el 8,75%.
Per sexes, les variacions són petites: la desocupació de les dones baixa d’un 25,3% interanual (fins a una taxa del 10,24%) i la dels homes decreix d’un 23,9% (amb una taxa del 8,41%). Per edats, en canvi, sí que hi ha diferències. Destaca la disminució de l’atur en el tram de 25 anys a 54 (-30,4%), seguit del tram de 16 anys a 24 (-16,5%) i del de 55 anys o més (-10,4%). Com passa de fa temps, a qui costa més de sortir de la desocupació és a la gent que té més de cinquanta-cinc anys.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya valora positivament aquestes dades, però recorda que la taxa de desocupació del 9,29% a Catalunya és encara superior al 6,1% de la mitjana de la Unió Europea. També alerta de la “dificultat sistemàtica per a donar resposta a les necessitats de cobrir llocs de feina de cada vegada més sectors, cosa que s’intensifica encara més en moments positius de la contractació i que contrasta amb els percentatges de desocupació que té el conjunt de l’economia”.
Geogràficament, la demarcació amb una taxa de desocupació més baixa és Girona, amb un 8,3%, seguida de Barcelona, amb un 9,2%. La de Lleida, amb un 10,3%, ve a continuació, però a diferència de les altres tres demarcacions catalanes és l’única que augmenta aquest trimestre (3,4 punts percentuals). Per últim, la de Tarragona, amb un 10,6%, tanca la classificació. Per posar-les en context de l’àmbit estatal, val a dir que hi ha tres províncies andaluses, Granada, Còrdova i Cadis, que són al voltant del 21%-22%, és a dir, més del doble.
També em sembla molt important destacar la sorpresa –per qualificar-ho d’alguna manera– que hi ha hagut en l’evolució de l’ocupació. Així, si bé la xifra global de creixement del trimestre s’ajusta força al que ha estat en els anys “normals” durant el segon trimestre, difereix molt quant a la seva composició. En realitat, la xifra total de creixement ha estat superior a la dels anys anteriors. Si fem la mitjana dels darrers quatre anys (eliminant el 2020) ens dóna un increment d’unes 53.000 persones. Doncs bé, enguany ha estat de gairebé 64.000.
La sorpresa que comentava rau en la seva composició. Si no entrem més en detall, pensarem que és la feina generada pels serveis, i dins d’aquests, pel turisme. De fet, no aniríem gaire errats si el 2022 hagués seguit un patró de comportament com els quatre anys anteriors (tret del 2020), en què els serveis van representar el 80% de l’augment en aquest trimestre. Però enguany no ha estat així, i els serveis han representat únicament el 6% de l’augment total i han deixat el lideratge a la indústria, amb un 63%, i a la construcció, amb un 35%.
Mirem de desbrossar una mica aquesta anomalia. Quant a la indústria, no hi ha hagut cap sector més destacat que un altre, si bé l’alimentari és el que ha contractat més gent, uns 14.000 treballadors. I una mica per sota, amb uns 10.000 treballadors cadascun, hi trobem el químic, el metal·lúrgic i el de maquinària, comptant-hi vehicles. Això significa un salt qualitatiu molt important, atès que els anys anteriors (tret del 2020) aquest trimestre representava un augment d’uns 13.000 treballadors de mitjana, i que enguany han estat 40.000.
L’explicació és difícil de trobar, perquè la indústria no semblava pas el sector més destacat dels darrers mesos, en relació amb l’activitat. Potser demà sortirem de dubtes quan veiem el creixement de l’avanç del PIB del segon trimestre per a tot l’estat que publicarà l’INE.
Quant als serveis, el seu mínim creixement trimestral (4.000 persones) també és molt difícil d’explicar. El més rellevant és l’hoteleria. Els darrers quatre anys (tret del 2020), durant el segon trimestre, l’ocupació hotelera augmentava d’unes 33.000 persones, i enguany només ha crescut de 500. Què ha passat? Difícil de respondre. És cert que el primer trimestre va pujar d’unes 6.000 persones, mentre que els anys anteriors, en aquest període, baixava d’unes 8.000 de mitjana, però el total dels dos primers trimestres havia estat d’unes 25.000 persones de mitjana, molt lluny de les 6.500 d’enguany. O l’EPA s’ha fet un embolic, o la xarxa d’hoteleria de Catalunya ha rebut una patacada molt forta amb la pandèmia. I, per descomptat, molt més dura que a la resta de l’estat. Pensem que l’augment de treballadors a l’hoteleria ha estat d’uns 200.000, més o menys igual que durant el segon trimestre dels anys anteriors.
La resta d’epígrafs ja és més fàcil d’explicar i no hi ha cap misteri. Destaquen els ocupats, que han crescut en la sanitat (13.000), el comerç al detall (9.000) i majorista (5.000) i a les activitats administratives (7.000), mentre que hi ha una forta caiguda en les activitats professionals i immobiliàries (-28.000) i a l’educació (-9.000). A la resta, és a dir, transport, activitats financeres, informació i comunicació, administració pública i activitats culturals, les diferències amb el primer trimestre són menors.
Des d’un punt de vista qualitatiu i, com a dada destacada, segons que apunta l’Observatori del Treball de la Generalitat, “el 14,4% dels ocupats han treballat, ocasionalment o més de la meitat dels dies del trimestre, des del seu domicili (505.800 persones)”. Aquest percentatge és el més baix d’ençà del començament la pandèmia. El secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, ha valorat negativament aquest punt: “Continuem perdent la gran oportunitat que teníem després de la pandèmia per a estendre el teletreball, que és bo per a la persona, per a l’empresa i per a la societat, atès que les dades de teletreball habitual ocasional continuen a la baixa i es redueixen respecte del 2020”, ha dit.
En definitiva, cal valorar positivament –amb els dubtes més que raonables causats pel baix creixement de l’ocupació en els serveis– les dades que recull l’EPA corresponent al segon trimestre del 2022 i que constata que continua el bon dinamisme dels indicadors del mercat laboral català en els diversos àmbits.
