Tatjana Ždanoka: ‘A Rússia la posició oficial és pro-Madrid’

Tatjana Ždanoka és una eurodiputada letona de la minoria russa. Com altres membres del Parlament Europeu, fa uns dies va anar fins a Estremera per visitar Oriol Junqueras i Joaquim Forn, tot i la negativa de les autoritats espanyoles. A la porta van fer un acte de protesta, i VilaWeb va aprofitar per fer-li una petita entrevista. Una entrevista curiosa. Perquè Ždanoka explica per què dóna suport als independentistes catalans, tot i que ella, portaveu de la minoria russa del país, és molt crítica amb la independència de Letònia. També explica que la posició oficial de la Rússia de Putin és favorable a Madrid i no a Barcelona.

—Com és que heu vingut a Estremera?
—Quan vaig esdevenir membre del Parlament Europeu, el 2004, podia unir-me a dues famílies polítiques. Una d’esquerres, a causa del meu origen, membre del Partit Comunista. Comunista com el meu pare, que va lluitar contra els nazis i tota la seva família va ser morta durant l’Holocaust. L’altra opció era l’European Free Aliance, que lluita per les minories. A Letònia no som un estat homogeni, tenim moltes minories. És multiètnic i plurilingüe, però els letons, després de la independència, van decidir construir un estat mononacional, com França. Un estat, una llengua. I a Letònia molta gent es va quedar sense ciutadania, com la meva mare.

—De fet, he llegit que us volien prendre el dret d’exercir de política.
—Exacte, perquè havia format part del Partit Comunista. Per això vaig muntar un partit que es deia Equalize. Reclamàvem els drets de les minories: el dret a la ciutadania, l’educació, etc. I per això vaig decidir unir-me a l’European Free Aliance. Aquesta va ser la meva decisió. Era un grup que defensava els drets de les minories, el respecte per totes les cultures i llengües. Per això sóc aquí.

—Algú es pot demanar com és que doneu suport a independentistes catalans, si no en vau donar a independentistes letons.
—És just al contrari. Els meus col·legues d’Esquerra Republicana, o de l’Scottish National Party, estan a favor de la independència i, a la vegada, de la Unió Europea. La meva idea per a Letònia era semblant. Letònia dins la Unió Soviètica. Sóc doctora en matemàtiques i ensenyo al departament d’economia. La meva idea era preservar el mercat comú, un espai econòmic comú, perquè les relacions internes eren molt grans, no tan sols amb la Unió Soviètica, sinó també amb els països europeus de l’est. La meva idea era tenir Letònia amb totes les característiques de la independència però mantenint aquests altres lligams. Però a la declaració d’independència es va optar per la restauració de l’estat letó d’abans de la guerra. Res d’Unió Soviètica. Fronteres noves. Impostos nous. I això va comportar el col·lapse de la indústria i l’economia. Les coses que hem vist a Ucraïna van passar a Letònia.

—Us considereu comunista?
—Sí. Sóc d’esquerres. Però a Letònia el Partit Comunista és il·legal. Ara no existeix.

—Què en penseu, de la independència de Letònia?
—El 80% de la gent no està contenta amb la independència. Érem tres milions, i ara som menys de dos milions. La gent se’n va. Tot aquest procés va destruir la nostra indústria per tal de tenir mercat lliure. Per a les grans companyies va ser positiu, però ara veiem l’altra cara de la moneda. Sense feina, la gent se’n va. I tenim molta immigració: polonesos, lituans, romanesos, búlgars.

—Coneixeu Oriol Junqueras personalment?
—Sí. A mi em van escollir el 2004 i l’Oriol va venir després. Recordo que, com a grup, vam visitar Barcelona. M’agrada molt, l’Oriol, és un molt bon polític i una persona molt atractiva. Ha aconseguit fer créixer molt el suport a la independència. I també conec en Raül Romeva.

—Què opineu del fet que les autoritats espanyoles no us permetin de visitar-lo?
—Escandalós. Mireu, a Letònia, quan es va dissoldre per passar a ser un estat independent, molta gent es va quedar en uns llimbs legals seriosos. Persones en un estat legal incert. Teníem uns 200.000 il·legals de casa, que en dèiem. Jo vaig poder visitar-los als camps de detenció. No eren presons, eren centres de detenció. No eren criminals, només il·legals. Mitjançant el Consell d’Europa, i el seu comitè per a la prevenció de la tortura, també vam visitar presons, i en un cas vam aconseguir que tanqués per la manca de drets humans. Mai no vaig tenir entrebancs per a visitar presons. Mai. I en canvi aquí…

—Segons El País, senyora, vós treballeu per Putin!
—Haha! En aquest moment, si no culpes Rússia és que treballes per Putin. I és just al contrari. A Rússia la posició oficial és pro-Madrid. Ells també tenen moltes repúbliques autònomes. Ara en parlàvem amb un conegut: si dónes a una regió una certa autonomia i el dret a l’educació, aleshores el separatisme creix? Ell deia que sí, i jo deia que és al revés. Aquí fan servir Rússia com un prejudici contra els catalans. La gent a Rússia té simpatia per Catalunya. Visito el país sovint i ho puc confirmar. Però, com he dit, a Rússia la posició oficial és pro-Madrid.