18.06.2018 - 22:00
Pocs dies abans de començar els XVIII Jocs Mediterranis, que es fan a Tarragona i a quinze subseus, el comitè organitzador enllesteix els preparatius per a acollir els 3.648 esportistes acreditats de les vint-i-sis delegacions convidades. Entre les tasques pendents, hi ha la d’acabar els equipaments de les proves.
Espais com el Palau d’Esports, el velòdrom i el camp de tir encara tenen pendents algunes feines, malgrat que l’esdeveniment ja es va ajornar un any amb l’objectiu de guanyar temps per a trobar finançament. De fet, dijous, el president de la Generalitat, Quim Torra, inaugurarà el Palau d’Esports.
Notorietat pública
Els Jocs coincidiran amb la Copa del Món de futbol de Rússia. La inauguració, el 22 de juny al vespre, tan sols haurà de competir mediàticament amb una part del partit Sèrbia-Suïssa. De moment, el contingut de l’acte, que transmetrà Teledeporte, és una incògnita. Dissenyat per l’empresa Focus, es farà al Nou Estadi i encara hi ha entrades disponibles. En algunes de les competicions, és possible que el públic no respongui en massa, però sí que s’espera que hi hagi molta gent en les cerimònies d’obertura i de cloenda.
Entre les disciplines esportives, hi ha tennis taula, esgrima, bàdminton, halterofília, gimnàstica artística i rítmica, lluita, ciclisme, judo, karate, vela, taekwondo, triatló, atletisme, bàsquet 3×3, handbol, natació, waterpolo, tennis, voleibol pista i platja, petanca, tir amb arc i olímpic, golf, esquí nàutic, boxa, handbol, piragüisme, rem, hípica i futbol. Javier Villamayor, conseller comissionat dels Jocs, explica que no tenen cap pla per a omplir els estadis ‘artificialment’ i recomana a qui vulgui assistir a qualsevol dels espectacles que s’afanyi per no trobar-se sense entrada.
A banda RTVE, l’organització ha signat convenis amb la Xarxa de Televisions Locals i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La notorietat dels Jocs se centra sobretot en la ciutat i en algunes de les subseus, on s’han instal·lat banderoles i figures de la mascota oficial, Tàrracvs, i s’han organitzat actes culturals, entre més. Però, llevat del Camp de Tarragona, no sembla que la gent estigui gaire al cas de l’esdeveniment. Amb tot, Javier Villamayor diu que no es faran més accions fora del territori on es desenvoluparan el gruix de les competicions.
Un llegat sense projecte
Una vegada s’hagin acabat els Jocs, l’1 de juliol, els equipaments municipals que ja tenien una utilitat dins el Patronat d’Esports, com ara el pavelló poliesportiu i la pista d’atletisme de l’Anella Mediterrània, tornaran a l’activitat habitual. No és clar a què es dedicaran els nous espais, com la piscina olímpica i el Palau d’Esports, el llegat principal que n’heretarà la ciutat. L’ajuntament pensa en un projecte de ciutat esportiva per al Gimnàstic de Tarragona, però encara cal definir-ne aspectes, com ara noves inversions a la piscina olímpica, que ara és descoberta i no es pot aprofitar fora dels mesos d’estiu.
7.900 voluntaris, 3.500 formats
La perspectiva dels Jocs, adjudicats l’any 2011, va fer que nombrosos tarragonins s’apuntessin a la crida de recollir voluntaris. Amb l’ajornament i els entrebancs que ha hagut d’afrontar l’organització, molts han acabat no implicant-s’hi. En total, hi ha 7.900 voluntaris apuntats, però la dada oficial és de 3.500 de seleccionats i formats. Cal afegir-hi el personal contractat i els agents de seguretat mobilitzats, 4.000 policies i 1.400 vigilants de seguretat privada. Segons Villamayor, aquestes dades representen un rècord en la història dels Jocs Mediterranis, incloent-hi els últims certàmens de Mersin, Pescara i Almeria.
Impacte econòmic dubtós
Dins la ciutat, la unanimitat per a portar els Jocs es va trencar poc abans de les eleccions municipals del 2015. Foren proposats inicialment pel govern de CiU i l’any 2007 el batlle del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, va assumir l’envit com una de les banderes principals del seu mandat, acompanyat d’ERC. Amb el temps, el PP i Ciutadans s’hi han acabat afegint, però el suport del PDECat i d’ERC ha anat trontollant, fins que s’hi han acabat oposant, fent front comú amb ICV-EUiA i la CUP. Aquesta manca de consens és un reflex de la societat, dividida entre els qui creuen que els Jocs tindran un efecte positiu per al turisme i la inversió en equipaments i els convençuts que és un malbaratament de recursos per a un esdeveniment esportiu de segona categoria.
Darrerament, els qui han aixecat més la veu són els hotelers. Els esportistes s’allotgen en una vila olímpica improvisada en tres hotels de Port Aventura, amb un total de 1.500 cambres, i per al personal s’han reservat un miler de places en dos establiments de Salou. L’Associació Hotelera Salou – Cambrils – la Pineda està decebuda perquè l’impacte econòmic es tradueix en l’ocupació d’un 6% del total de places disponibles a la zona. Els propietaris de restaurants també es queixen de no tenir reserves fruit dels Jocs. ‘Estem en una situació magnífica i amb un potencial terrible i no hem aprofitat l’oportunitat que ens donaven’, diu Sergio Ibarbuen, portaveu de l’entitat hotelera. Segons l’organització, s’espera que 5.000 persones visitin el Camp de Tarragona amb motiu dels Jocs.
Fins que no hi hagi un balanç després de l’esdeveniment, els ciutadans miren les despeses pagades fins ara: la Diputació de Tarragona hi ha posat 9 milions d’euros milions per a diversos equipaments, la Generalitat 18 per al Palau d’Esports, el govern espanyol 15 en inversions, entre les quals la piscina olímpica, i l’Ajuntament de Tarragona 12 milions per la urbanització de l’Anella Mediterrània, al barri de Campclar, cosa que l’obligà a endeutar-se. També hi ha inversions com la de Tàrraco Arena Plaça, el complex esportiu al costat de la nova residència universitària i el canal de rem i hípica del Reial Club de Polo de Barcelona, a més de pagaments de l’ajuntament a la Fundació Tarragona 2018, no quantificats públicament.
