15.01.2021 - 21:50
|
Actualització: 15.01.2021 - 21:57
Es veu que les taronges de la Xina, que eren de la varietat amarga, ja es conreaven l’any 2000 aC i van ser els àrabs qui les van fer arribar a Europa. La varietat de la taronja dolça que consumim ara, la Citrus sinensis, la van dur els portuguesos de l’Índia el segle XVI.
El taronger és un arbre que no pot créixer en llocs on faci fred i per això el trobem a tot el litoral mediterrani, però els tarongers més coneguts són els valencians. És curiós que aquesta fruita refrescant aparegui quan fa fred, quan menys fruita tenim i quan més necessitem lluitar contra les malalties de l’hivern. És una font de color, de sabor i de nutrients que ens alegra l’estació.
La taronja ha de ser una fruita de polpa ferma i cal que, quan n’agafem una peça, notem que pesa, que és densa. El color ha de ser intens, no ha de tenir ni taques ni floridures i ha de fer bona olor. No cal que la pell brilli. De fet, si són molt brillants és perquè n’unten les peces amb parafina i així llueixen més, per tant, aquest no ha de ser el motiu prioritari que ens guiï a l’hora de triar-les. Quan es compren o es conserven a casa, és molt fàcil reconèixer si hi ha una peça feta malbé, perquè fa una olor que la delata, la pell s’estova i es floreix. Es conserva bé a la nevera i es pot desar durant quinze dies sense que perdi la frescor ni s’assequi.
La taronja
La seva composició és: un 9% de sucres naturals de la fruita (fructosa i glucosa), un 88% d’aigua i un 2% de fibra.
Aporta una bona quantitat d’aquests minerals: potassi, calci, magnesi i fòsfor.
Dels minerals que es necessiten en quantitats més baixes (anomenats oligoelements), hi trobem ferro, coure, zinc, manganès i brom.
És rica en vitamines com els carotenoides (precursors de la vitamina A), la vitamina E, les vitamines del grup B (B1,B2,B6 i àcid fòlic) i una gran font alimentària de vitamina C.
És una fruita desintoxicant, diürètica, digestiva (sempre que no es pateixi de l’estómac), laxant i antisèptica intestinal i urinària.
Afavoreix el bon to muscular i, amb el poder antioxidant que té, ajuda a reduir els nivells de colesterol perjudicial (LDL). Per totes aquestes propietats se’n recomana especialment la ingesta a persones que tinguin diabetis, malalties del fetge, restrenyiment i gota.
Al matí, és una fruita estimulant. A la nit, no es recomana de prendre’n a les persones que tenen insomni.
La vitamina C
És una vitamina hidrosoluble, és a dir, que necessita dissoldre’s en aigua perquè l’organisme la pugui metabolitzar.
El nostre cos no pot sintetitzar-la i l’ha d’obtenir dels aliments.
La que no es metabolitza s’elimina per l’orina.
Les vitamines hidrosolubles no s’emmagatzemen, i per això cada dia cal ingerir aliments que en portin, per evitar-ne el dèficit.
Intervé en la formació de: la pell, el teixit conjuntiu (lligaments), les mucoses (com les genives) i els vasos sanguinis.
Ajuda a absorbir el ferro que aporten altres aliments.
Té un gran poder antioxidant.
Ajuda a combatre el cansament.
Se sap que bloca el dany que fan els radicals lliures que cada dia oxiden les nostres cèl·lules i es recomana que els fumadors doblin la quantitat de vitamina C diària recomanada, per tant, han de doblar les raciones de cítrics.
Quant al mite que la vitamina C es destrueix quan peles la fruita o fas un suc de taronja i que, per tant, cal que ens mengem la fruita o ens beguem el suc de seguida, vull aclarir que no és veritat. La vitamina C no disminueix ni desapareix tan fàcilment com es diu. La destrueix l’escalfor, sotmetre-la a temperatures superiors a 100ºC. Si no es consumeix immediatament, pot passar que la taronja o el suc canviïn de gust, que amargantegin una mica, però no perdran el poder antioxidant. Així i tot, és millor guardar el suc espremut o la taronja pelada a la nevera.
La taronja sarda
Aquesta recepta me la va preparar un bon amic sard perquè, a l’illa de Sardenya, és molt habitual menjar-se la taronja d’aquesta manera. La preparació és molt fàcil i el resultat és molt sorprenent. Si no t’expliquen què han afegit a la taronja, costa molt d’endevinar-ho, perquè posar-hi un polsim de sal i un raig d’oli d’oliva verge extra fa que el gust i l’aroma de la taronja es potenciïn, que la fruita sigui menys àcida i més saborosa. És difícil d’explicar però molt fàcil de preparar i de menjar. Proveu-ho amb les criatures i amb tots aquells a qui les taronges no els fan el pes o els fan mandra i ja veureu que té molt d’èxit.
Ingredients per a una ració
-1 taronja
-1 polsim de cristalls de sal Maldon
-1 raig d’oli d’oliva verge extra
Preparació
Peleu les taronges i deixeu els grills ben nets, sense pell blanca adherida.
Talleu-la a rodanxes que tinguin una amplada menor a la d’un dit.
Tireu pel damunt un polsim de cristalls de sal Maldon.
Afegiu-hi un raig d’oli d’oliva verge extra, però amb moderació.
Interpretació de la taula
La fruita és un aliment no gaire calòric i una taronja pelada pot fer 100 grams o més, però com que el contingut en aigua és molt elevat, aporta poques quilocalories.
La fruita no té greix, el que hi ha és el de l’oli d’oliva verge extra, que és molt saludable.
Els hidrats de carboni provenen dels sucres naturals de la fruita.
Només una taronja ja ens aporta una bona quantitat de fibra.
Comentari
És un final d’àpat ideal, tant per dinar com per sopar, però també pot ser un bon berenar.
Si l’acidesa de la taronja dóna malestar estomacal, és millor menjar-la després de dinar que menjar-la entre hores amb l’estómac buit.
L’oli d’oliva verge extra en suavitza el gust i fa que no sigui tan àcida. A més, l’oli aporta el gran poder antioxidant de la vitamina E, que s’afegeix al poder antioxidant de la vitamina C i fa que aquesta recepta sigui insuperable.
