El principal ‘think tank’ espanyol desvia l’atenció d’es-Satty a un altre imam

Després d’una successió de compareixences a la comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils que apunten clarament el vincle entre el CNI i l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, l’ex-director del programa sobre radicalització violenta i terrorisme global del Instituto Elcano, el principal think tank espanyol, Fernando Reinares Nestares, ha apuntat que hi va haver un home amb més influència en la radicalització sobre els joves de la cèl·lula que es-Satty. Seria Tariq Chadlawi, un home amb nacionalitat marroquina i belga que exercia d’imam a Bèlgica, però que va dedicar-se a predicar per comunitats salafistes de la Catalunya interior i que va acabar a la mesquita d’Inca (Mallorca). “Era el seu veritable doctrinari de referència”, ha assegurat. Chadlawi va ser detingut i ara està enmig d’un procés judicial per activitats de radicalització, reclutament i enviament al Llevant de combatents civils estrangers.

Reinares ha explicat que els registres de geolocalització telefònica de l’etapa d’es-Satty a Bèlgica mostren que allà es va reunir amb diversos combatents de l’Estat Islàmic, entre ells Chadlawi, conegut per la seva activitat en radicalitzar i reclutar individus per a enviar-los a Síria i que, segons que ha dit, va ser molt actiu a Catalunya entre el 2013 i 2015. “Crec que és la persona a la qual s’han referit en aquesta sala en un altre context, confonent-lo amb l’imam es-Satty. El que venia a Catalunya a activitats de reclutament i foment de la migració a Síria era l’imam Tariq Chadlawi”, ha dit. Aquest home tenia una gran influència en comunitats salafistes, i ha dit que a Catalunya n’hi havia força disposades a acollir el seu discurs. “He pogut constatar que va predicar en almenys sis comunitats musulmanes de la Catalunya interior, una d’elles Manlleu“, ha dit. Un fet davant del qual no haurien estat aliens els joves de la cèl·lula de Ripoll, perquè “com a mínim dos o tres membres de la cèl·lula” tenien al telèfon mòbil el cartell de les prèdiques a Manlleu. “O hi van anar, o tenien algú que els en va donar informació”, ha dit. I no només això, ha dit que tenien prèdiques d’ells arxivades i que, quan va ser detingut a petició de les autoritats espanyoles, van cercar què li havia passat.

Chadlawi, ha relatat, va marxar de Bèlgica a Egipte el 2010 perquè el país va prohibir el vel integral, i després va acabar a Birmingham (Regne Unit), una ciutat que ha definit com l’epicentre del salafisme europeu. “Un individu que des de l’any 2010 deia que, per a ell, gihad era només combat en el camí d’Al·là”, ha dit, i que a Catalunya va trobar bona acollida. “Es beneficiava del fet que una tercera part de les comunitats islàmiques a Catalunya estan dominats per salafistes, essent ell un salafista gihadista. Trobava acollida en aquestes comunitats, no en altres”, ha dit.

Segons que ha explicat, hi ha diversos elements que fan més probable que apareguin focus de radicalització gihadista en una societat, com ara la presència de comunitats salafistes o que els promotors d’aquests atemptats identifiquin que hi ha unes circumstàncies que ho afavoreixen. També, a més, és molt determinant la proporció de segones generacions musulmanes –fills d’immigrants nascuts o crescuts a Europa–, que s’enfronten tant a una crisi d’identitats com a la discriminació i el greuge comparatiu amb altres joves de la seva edat que els empeny a la radicalització. Les primeres generacions, ha dit, tenen uns objectius econòmics vinculats a l’emigració i una idea de retorn, tenen el seu país d’origen com a referent. En canvi, aquests joves, que sovint es comparen amb persones de la seva edat i veuen que no tenen accés a les mateixes oportunitats, es troben entre dos mons. “Aquí són considerats d’allà, i allà, d’aquí”, ha dit. Això acaba afavorint, ha continuat, que no tinguin una referència d’islam nacional, com els seus pares, que poden pensar en el Marroc, el Paquistan o el país d’on siguin. “Són dúctils a la propaganda que els diu la seva nació és la islàmica”, ha dit.

Malgrat tot, ha dit que això no significa que tothom que compleixi aquestes condicions i sigui sotmès a aquestes influències desenvolupi una radicalització violenta, sinó que és només una minoria molt minoritària.

Per què hi ha comunitats salafistes?

Davant la pregunta de per què creu que a Catalunya hi ha més comunitats salafistes que altres indrets d’Europa, Reinares ho ha atribuït a factors accidentals i contextuals i no pas a cap decisió deliberada. Segons que ha dit, anys enrere els fluxos de població immigrant anaven més aviat cap a Bèlgica o Països Baixos, però van trobar a Catalunya una zona prop dels altres països europeus i ben connectada. “L’increment de la població musulmana i la proximitat amb països europeus va fer que fos un àmbit especialment atractiu, ben connectat i comunicat, per a activistes inicialment tablighis, ara salafistes, que han trobat una comoditat relativament fàcil”, ha dit.

A més, diu que el desconeixement social català a l’hora de distingir diferents corrents de l’islam ha dificultat que fossin qüestionats en l’àmbit local, i a mesura que han fet activitats importants per al salafisme com congressos internacionals “es generi una massa crítica de salafisme que ha permès arribar a aquests nivells tan elevats com existeixen a Catalunya”. Ha dit que hi havia factors que indicaven que tard o d’hora hi podia haver a Catalunya un atemptat com el que hi va haver, i ha recordat que un any abans dels atemptats del 2017 ell i la doctora Carola García-Calvo van publicar un estudi on deien que si hi havia un atemptat a l’estat espanyol, havia de ser per força a Catalunya i produït per una cèl·lula, no per un “llop solitari”. “És el que vèiem de l’anàlisi de les detencions que es produïen des de l’any 2013 a 2016”, ha dit.