16.09.2023 - 10:22
|
Actualització: 16.09.2023 - 10:54
L’ex-portaveu d’ERC al congrés espanyol Joan Tardà ha recomanat als seus companys de partit que quan hi intervinguin facin servir la llengua que els sigui més funcional, sigui el català o el castellà. Ha dit que la cosa més important era conquerir la normalitat i que cadascú s’expressés en la llengua que li semblés millor.
En una entrevista al programa Parlamento de RNE, Tardà ha destacat la prestesa amb la qual ara s’ha acordat de donar via lliure a l’ús del català, el gallec i l’èuscar al congrés espanyol, després de “gairebé vint anys d’insubmissió lingüística” a la cambra per part d’ERC.
Dimecres passat, la mesa del congrés espanyol, amb el vot en contra del PP, va acordar de permetre l’ús d’aquestes llengües en el ple del dimarts vinent, fins i tot abans no s’aprovi la reforma del reglament que ho farà oficial.
Tan sols calia voluntat política
Tardà ha assenyalat que el temps els havia donat la raó a l’hora de resoldre un afer que solament necessitava voluntat política i ha recordat que l’ex-dirigent del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba li va dir que no es farien servir mai orelleres al congrés espanyol. L’ex-diputat d’ERC també ha recordat que la primera volta que li van treure la paraula per haver parlat en català a l’hemicicle va ser el 2004. En aquell moment, el president de la cambra era el socialista Manuel Marín, que després d’uns quants enfrontaments per això, va acabar proposant una fórmula que permetia als diputats de parlar uns segons amb les llengües cooficials si després es traduïen.
Ha destacat que ara l’afer s’havia pogut resoldre de seguida. “Si una cosa tan lògica, associada a la cultura i la modernitat, com el foment i el respecte del plurilingüisme s’ha resolt en poques setmanes, com és possible que hagi obligat a gairebé vint anys d’insubmissió lingüística?”, s’ha demanat.
En aquest context, ha valorat què hauria passat si aquest “criteri de llibertat i modernitat” s’hagués imposat el 2004: “Ja existiria una generació d’espanyols que haurien arribat a l’edat adulta assumint amb completa normalitat l’existència de les diferents llengües de l’estat espanyol.”
