30.11.2018 - 21:50
Metges, mestres, bombers i funcionaris en general han reivindicat aquesta setmana els seus drets laborals amb diverses vagues i mobilitzacions. Una de les concentracions més destacades ha estat la dels Bombers de la Generalitat dimecres davant el parlament, on es van viure moments de tensió amb els Mossos d’Esquadra.
Segons que explica Antonio del Río, responsable de la secció sindical de bombers de la UGT de Catalunya, la precarietat del col·lectiu va començar el 2012, quan la Generalitat va excloure els Bombers dels serveis essencials en el decret de l’estalvi de despesa de la funció pública. Malgrat que aquesta situació només va durar dos anys, les conseqüències s’arrosseguen i els sindicats encara reclamen que s’incrementi la inversió en aquest sector.
La primera de les conseqüències és la manca de personal. ‘El 2012, vam perdre un nombre important de places de bombers. No es va fer cap més convocatòria fins a l’any passat, i això ha generat un dèficit de personal. Calculen que falten 600 bombers en una plantilla de 2.000. Però els sindicats pensem que són més’, diu Del Río. La manca de personal, a sobre, dificulta l’exercici del dret de vaga dels bombers. ‘Ens van posar un decret de mínims. Com que estem de mínims sempre, no hi ha cap bomber que pugui demanar de fer vaga. És a dir, si a Badalona hi ha vuit bombers de guàrdia cada dia, el decret de mínims diu que només podrà fer vaga el bomber que fa nou. No tenim el novè bomber, de manera que no podem exercir el dret de vaga.’
No és l’única mancança que denuncien. Consideren que la falta d’inversió també ha deixat obsoletes infrastructures com els parcs de Moià, Granollers, Terrassa i Cambrils. ‘Tenim uns parcs de vehicles mòbils amb una mitjana d’antiguitat de més de quinze anys, mentre que els cossos europeus moderns tenen vehicles de quinze anys de vida com a màxim. El vehicle dels Bombers de Terrassa, per exemple, té 28 anys. No és un parc qualsevol, dóna servei al cinturó metropolità de Barcelona’, explica. ‘Són vehicles que constantment tenen accidents. L’altre dia, per exemple, es van trencar les rodes d’un vehicle en marxa a Llançà.’
Del Río també denuncia mancances bàsiques com mànegues, botes, guants, pantalons, camises i equips de protecció: ‘Cada estiu, donem de baixa bombers que no poden sortir a foc perquè falten botes, guants o equips de protecció adients. Aquesta és la situació. Sembla dantesca o exagerada, però convido tothom a acostar-se al parc que tingui més a prop i ho comprovi.’
Alerta dels perills de tot plegat, tant per als treballadors com per a la població en general. ‘Preparem una querella criminal contra la Generalitat per delicte greu contra la seguretat dels treballadors. Tard o d’hora tindrem un accident. També hi ha risc per a la població, davant una denegació d’auxili. Si en un parc hi ha tres bombers de guàrdia i han d’atendre una emergència, no en podran atendre una segona per manca de personal.’
Del Río també explica que, des del 2008, els Bombers de la Generalitat no revisen les condicions laborals mitjançant un acord sinó que s’han anat signant via decret. ‘El 2014 es van adonar del dèficit de personal i van augmentar les hores dels treballadors a 102 hores de manera lineal, amb un preu per hora inferior. També demanem que això es reverteixi.’
Per subratllar la manca de recursos dels Bombers de la Generalitat, Del Río els compara amb els de l’Ajuntament de Barcelona, que són un cos que funciona de manera autònoma. ‘Quan hi ha un foc a una banda o una altra del Besòs o el Llobregat, es noten les diferències. Quan l’incendi és a la banda de Barcelona, la resposta és de vuit dotacions de setze bombers i de set minuts. Si el foc és a Sant Adrià o Santa Coloma de Gramenet, la resposta és de set bombers amb tres vehicles i de vint minuts. De fet, volem demanar asil professional a l’Ajuntament de Barcelona.’
Del Río lamenta que, després de dos anys de negociacions, l’última resposta del govern hagi estat que les possibles solucions depenen de l’aprovació del pressupost. ‘Tornen a fer servir els serveis públics i la seguretat de la població com a ostatges i com a coartada i xantatge als altres grups polítics per demanar el suport als pressupostos’, denuncia.
El sindicat també lamenta les càrregues dels Mossos d’Esquadra de dimecres: ‘Van fer entrar un company al parlament i el van detenir. Dins el parlament no tenen autoritat per a detenir ningú. El van tenir com un gos a terra molt de temps fins que Carles Riera, de la CUP, va demanar un tracte digne pel company. Lamentem aquests episodis, però agraïm el cos de guàrdia de Mossos del parlament, que va col·laborar amb nosaltres en tot moment’, conclou.
