Poden sonar per primera vegada el gallec, el català i el basc en una final d’Eurovisió?

Sonarà per primera vegada una cançó en gallec, basc, asturià i català a la final d’Eurovisió? Doncs enguany pot passar. I, cosa que és més sorprenent, no serà perquè Andorra hagi passat a la final (en realitat, fa anys que ja ni ho prova), sinó que pot passar que hi cantarà el representant d’Espanya. Aquesta fita que semblava impossible fa un parell d’anys, podria ser una realitat enguany. El grup gallec de les Tanxugueiras ha trencat tots els esquemes i és a un pas d’assolir-ho, amb la cançó “Terra”. El franquisme va impedir que Joan Manuel Serrat fes servir el català a Eurovisió el 1968; mig segle després, tres dones gallegues estan disposades a tombar aquesta barrera a l’estat espanyol i fer visible la seva cultura a tot Europa. A més, picaran l’ullet als bascs, catalans i asturians, perquè a l’estrofa principal de la cançó hi afegiran aquests tres idiomes.

Aquesta setmana, el trio que formen les Tanxugueiras –Aida Tarrío i les germanes Olaia i Sabela Maneiro– competiran al Festival de Benidorm per representar Ràdio Televisió Espanyola a Eurovisió 2022. I en totes les enquestes sonen com una de les possibles guanyadores, juntament amb la catalana Rigoberta Bandini, que es presenta amb “¡Ay, mamá!”, una cançó en castellà. Encara durant la primera semifinal, es va veure que no serà tot fàcil. Malgrat que Tanxugueiras va ser l’aposta guanyadora per part del públic, el jurat les va puntuar molt baix.

“Estem molt orgulloses que el gallec sigui representat finalment en un entorn com aquest. És molt bonic veure aquest orgull del poble, en què tothom està unit per una causa. Per a nosaltres és una immensa alegria i un honor poder elevar el gallec al màxim nivell, i que la gent vegi que aquí hi ha una magnífica cultura mil·lenària”, explicava el grup fa pocs dies en una entrevista a Nós Diario.

Qui són les Tanxugueiras?

Quan les Tanxugueiras van ajuntar-se per cantar, no hi pensaven pas, a anar a Eurovisió. De fet, reconeixen que no han estat mai gaire seguidores del festival. Simplement, eren dues germanes i una amiga que s’ajuntaven per cantar a les Foliadas, unes festes populars amb molta presència de dansa i música tradicional gallega. Però xalaven tant cantant juntes que van començar a bastir cada vegada més projectes. El 2017 un vídeo seu cantant es va fer viral, i un any després publicaven el primer disc. De primer, bàsicament reinterpretaven la música folclòrica de Galícia. Aquests darrers anys, han explorat amb curiositat la fusió de la tradició amb la sonoritat urbana i moderna, tot barrejant la música d’arrel amb l’electrònica i el reggaeton.

Són les cantareiras del segle XXI. Amb la seva música acosten la gent jove a una tradició que aquests darrers anys havia anat perdent força. Diuen que se senten molt orgulloses de veure com la gent se’ls acosta a dir que han començat a tocar el tamborí o a parlar gallec. Són conscients que amb la seva música trenquen certs tabús i ajuden a normalitzar certs aspectes de la cultura gallega. Bo i cantant, volen demostrar que la música tradicional pot tenir la mateixa projecció que qualsevol mena de música. Com diu la lletra de “Terra”, Tanxugueiras han vingut per quedar-se i obren el camí a les noves generacions.

El projecte va molt més enllà del festival d’Eurovisió. En realitat, tot plegat és una anècdota en la seva carrera, que va néixer d’una petició dels anomenats “eurofans” (fans d’Eurovisió). Si aquest grup ha aconseguit que el pre-seleccionessin és perquè els “eurofans” van triar la seva cançó “Figa” com a millor proposta per al festival.

https://www.instagram.com/tv/CXTKTXdAYYl/?utm_source=ig_web_copy_link

“Terra”, la força de la germanor

La cançó triada finalment, “Terra”, ha estat una font d’alegria per a elles aquests darrers mesos. El dia que la van llançar va superar el mig milió de visualitzacions i va encapçalar unes quantes llistes de tendències musicals a tot l’estat espanyol. Fins i tot va arribar a ser la segona cançó més escoltada de la llista d’Apple Music, només superada per “All I want for Christmas is you”, de Mariah Carey. “Va ser bestial, crec que és una cosa que no assimilarem en tota la vida. És molt fort això que ens passa, no solament a nosaltres, sinó a totes les llengües que malauradament són minoritàries, i que sembla que no poden donar més de si, com el basc, el català o l’asturià. Crec que tots estem molt contents. Fem un treball en equip, una germanor molt bonica” explica Olaia Maneiro a Nós Diario.

Aquesta germanor de què parlen es nota a la cançó mateix. “Terra” pica l’ullet a tots aquests idiomes, amb un vers que diu “no hi ha fronteres”. D’alguna manera diuen que volen que la gent del País Basc, Astúries o dels Països Catalans vegin en les Tanxugueiras el seu representant per a Eurovisió. Olaia Maneiro afegeix: “Crec que aprendre una llengua és sempre una riquesa, una obertura a unes altres cultures i llengües. Penso que unim totes aquestes llengües minoritàries amb el missatge que hem vingut per quedar-nos, per fer-nos sentir, i per això hem de remar tots junts. Veiem l’orgull que molta gent té per les llengües i les cultures, i això ens posa els pèls de punta.”

Tanxugueiras veuen que Eurovisió pot ser una gran oportunitat per a difondre la riquesa del gallec. “Seria molt positiu que la gent investigués una mica més, perquè les llengües minoritàries semblen amagades i de vegades fins i tot veiem gent que les parla amb vergonya. I jo demano: et fa vergonya? És meravellós tenir això que tenim, no tothom pot presumir de tenir una llengua pròpia. No podem estar més orgullosos. Som gallegoparlants sempre, la nostra llengua materna és el gallec, pensem en gallec, somiem en gallec… Fins i tot quan parlo anglès penso en gallec” remarca Maneiro.

Per elles, el fet d’haver arribat a la pre-selecció amb el suport del públic ja és una petita victòria: “D’alguna manera ja ho hem aconseguit, perquè el fet que el gallec hi sigui i sigui escoltat i tan valorat per tothom és impressionant. Però és cert que arribar-hi seria un somni fet realitat, que tothom gaudeixi de la nostra llengua, perquè tenim una sonoritat preciosa des del meu punt de vista, i això es mantindrà fins a la mort [riu]. Molta gent investiga la nostra cultura arran d’això, al·lucina, veu que aquesta llengua existeix. ‘I com és que s’ha conservat durant tant de temps?’, demanen. Perquè tenim la sort que la nostra és una de les cultures més ben conservades del món. Totes les dones i homes d’aquest país ho van fer possible; sobretot les dones, perquè Galícia és un país amb un matriarcat molt marcat en la conservació cultural. Aquí hi ha molta gent que treballa amb gran dedicació per la causa, i és increïble que la gent de fora senti interès i investigui. Si ja al·lucinem per la nostra cultura, imagineu-vos qui no tenia ni la més mínima idea que tot això existia.”