23.06.2023 - 20:30
El mes d’octubre passat, comentava a la revista Energías Renovables una de les barreres que la legislació espanyola ha introduït a l’hora d’aplicar la directiva 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell de l’11 de desembre de 2018 relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, atès que en el text d’aquesta directiva els legisladors europeus no van fer servir mai ni en cap ocasió la paraula “distància”, ni van fixar criteris limitatius entre les instal·lacions de generació i els membres de la comunitat.
Ara em centraré en les noves barreres que posa la proposta de reial decret per a regular les comunitats energètiques que el 21 d’abril passat va fer públic el Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol.
Abans de res, he de recordar que les directives del Parlament Europeu i del Consell garanteixen drets i responsabilitats a tota la ciutadania europea. També la directiva 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, que garanteix el dret i la responsabilitat de la ciutadania europea a generar energia mitjançant fonts d’energia renovable i a crear comunitats d’energia renovable. A més, garanteix als membres d’una comunitat d’energies renovables el dret i la responsabilitat d’utilitzar l’energia generada per instal·lacions de generació propietat de la comunitat.
El text de la directiva europea 2018/2001 fa servir la paraula proximity en l’article 2 (16) (a): “members that are located in the proximity of the renewable energy projects”. I el projecte de reial decret espanyol es limita a traduir la frase: “membres que estan situats a les proximitats dels projectes d’energies renovables”.
El diccionari de la llengua de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), defineix la paraula proximidad com a “lugar próximo”. I si hi cerquem el significat de l’adjectiu próximo, el diccionari diu “cercano, que dista poco en el espacio o en el tiempo”. I defineix l’adjectiu indefinit poco així: “en número, cantidad o intensidad escasos respecto de lo regular, ordinario o preciso” i “en número, cantidad o intensidad insuficientes en relación con cierto valor contextualmente determinado”.
Quan les persones es desplaçaven amb carruatges tirats per animals, la proximitat tenia un significat determinat. Al segle XX, la generalització de l’automoció va canviar radicalment el significat de la paraula proximitat. I en ple segle XXI, amb les tecnologies digitals de comunicació i transmissió de dades, la paraula proximitat té un significat radicalment diferent del que ha tingut en el passat. I encara més avui, quan disposem de tecnologies (com les tecnologies de cadenes de blocs o blockchain), que trenquen dràsticament amb les antigues concepcions de proximitat.
Els legisladors europeus tampoc no van fixar criteris discriminatoris d’acord amb la mida de població on viuen els membres de la comunitat d’energia.
Però l’article 4 del projecte de reial decret determina els requisits aplicables a les comunitats d’energies renovables, i en l’apartat e) i els seus subapartats i) ii) iii) diferencia, de manera totalment arbitrària i molt discriminatòria, segons la grandària del municipi on viuen els membres de la comunitat. D’aquesta manera discrimina i conculca els drets dels futurs membres d’una comunitat, plenament garantits per la directiva.
La proposta de reial decret, tal com és redactada, en el cas d’adoptar-se, és una vulneració clara del dret europeu. Limita el dret de la ciutadania de l’estat espanyol, agrupada en comunitats, perquè només autoritzaria a utilitzar l’energia generada a aquells membres situats en determinats límits territorials dins dels quals hi ha la instal·lació de generació d’energia renovable propietat de la comunitat, o dins un radi de 5 km a la rodona de l’emplaçament (en el cas de municipis de més de 50.000 habitants).
La realitat al món actual és que hi ha dos tipus de comunitats: 1) comunitats de localitat i 2) comunitats d’interès, tal com es va evidenciar als primers congressos europeus que van tractar el tema de l’energia comunitària.
Les comunitats de localitat es componen de persones que viuen en una zona geogràfica determinada, ja sigui un petit poble, una comarca o una ciutat densament poblada, que decideixen d’aprofitar algun tipus d’energia renovable que es manifesta a la zona on viuen.
Les comunitats d’interès es componen de persones que viuen en diferents llocs però comparteixen un interès comú per promoure un projecte de generació mitjançant tecnologies que aprofitin l’energia renovable que contenen els fluxos biosfèrics que es manifesten en un lloc concret, allunyat dels llocs on habiten.
Tenim exemples concrets d’ambdós tipus a la península ibèrica: des dels horts solars que es van construir entre el 2003 i el 2011 (a Navarra, Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó), passant per les plantes solars construïdes entre el 2016 i el 2023 (a Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó i Múrcia), fins a l’aerogenerador comunitari de Viure de l’Aire muntat la tardor de 2017 i posat en funcionament a Catalunya la primavera del 2018.
Per això no es comprèn que el projecte de reial decret es limiti simplement a traduir allò que diu el text original de la directiva. És hora de demostrar, amb els fets, que el gobierno del Reino de España i el govern de l’autonomia catalana apliquen el contingut de la directiva europea sobre renovables de manera que es puguin materialitzar comunitats de localitat i comunitats d’interès, perquè la ciutadania vegi garantit el dret de generar en comunitat i també garantit el dret d’utilitzar l’energia generada per les instal·lacions de la comunitat independentment del territori on habiten els membres de la comunitat i independentment de la mida de la població.
