05.01.2021 - 19:50
El desembre ha estat un mes molt dolent per al mercat laboral. L’any es tanca amb 497.611 desocupats registrats a les oficines de Treball a Catalunya. Aquesta xifra significa un increment de l’atur del 2,7% (12.863 desocupats més) respecte del mes de novembre. La xifra pot sorprendre si mirem enrere i veiem que el desembre és un mes en què l’atur acostuma a reduir-se i, de fet, aquest és el primer augment després de deu anys consecutius de disminucions. Per altra banda, cal ressaltar que l’increment experimentat al desembre és el segon més pronunciat de la sèrie disponible (amb inici el 1996), només superat pel mes de desembre del 2008, any en què va créixer un 5,1%. Cal recordar que en les dades d’atur no hi ha inclosos els afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), perquè no són considerats dins la classificació d’atur registrat.
Al desembre, els afectats pels ERTO han baixat d’uns 24.000, de manera que encara hi ha 172.735 treballadors en aquesta situació (un 23% del total de l’estat), que no compten per a l’atur, tot i que en realitat no treballen, i continuen d’alta a la Seguretat Social. Això vol dir que en acabar l’any a casa nostra hi ha realment més de 670.000 persones sense feina, és a dir, pràcticament un 20% del nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Una taxa que indica una situació força aproximada de la realitat del mercat laboral que teníem a final del 2020.
Del febrer fins al desembre, la pandèmia s’ha endut 88.100 afiliats, ha fet créixer l’atur de 102.400 persones i ha deixat penjats d’un fil els 172.000 afectats per un ERTO ja esmentats. Les xifres són devastadores, i si no ho són més és perquè el dic de contenció dels ERTO frena l’estatística, però no la realitat. Per exemple, en l’atur en el sector serveis hi ha 77.000 desocupats més que abans de començar la pandèmia, i a cadascun dels sectors de la indústria i la construcció, entre 7.000 i 9.000 desocupats més, igual com en el col·lectiu dels qui busquen la primera feina.
Però al desembre hi ha un fet que em sembla molt significatiu. Mentre a la resta de l’estat –el total menys les dades de Catalunya– hi ha 32.000 afectats per ERTO més i 23.000 desocupats més, a Catalunya hi ha 24.000 treballadors menys dins un ERTO i 13.000 desocupats més. Això indica una diferència substancial. A l’estat continuen augmentant els afectats per ERTO i a Catalunya baixen, i quant als desocupats, creixen molt més de pressa a Catalunya. Concretament, un 2,7% mensual a Catalunya al desembre i un 0,9% a l’estat. També en el nombre d’empreses amb ERTO la diferència és substancial. A la resta de l’estat –el total menys Catalunya– al desembre han augmentat de 10.600 respecte del novembre, i a Catalunya han baixat d’uns 2.700. Han tancat o bé o han sortit de la crisi i ja han recuperat els treballadors? Veient l’entorn, opto més per una majoria de la primera possibilitat.
La primera hipòtesi que es pot fer amb aquestes dades a la mà és que a Catalunya hi ha hagut més tancament d’empreses que no a l’estat, tenint en compte que els acomiadaments són molt cars de dur a terme segons la legislació que s’aplica en aquests temps de pandèmia, en què no es pot acomiadar durant sis mesos després de l’ERTO, tret que es paguin molts diners. Això lligaria amb el que diuen les darreres enquestes fetes a casa nostra, i cal suposar que són comerços, bars i restaurants que han abaixat la persiana definitivament. De fet, els nous desocupats en el sector serveis representen el 70% del total al desembre. Penso que és el tret més destacable que es pot inferir de les dades que els ministeris de Treball i Seguretat Social espanyols han fet públiques avui. A la resta de l’estat, sobretot en bars i restaurants, les mesures aplicades han estat molt menys restrictives que a Catalunya. I sembla que aquesta ha estat la resposta immediata a Catalunya, tal com les diferents patronals no s’han cansat de repetir els darrers temps.
Això vol dir que Catalunya s’ha extralimitat amb les seves mesures anticovid? No ho sabem, perquè a la resta de l’estat continua augmentant el nombre de persones en ERTO, la qual cosa vol dir que la bola es va fent grossa i al final el resultat pot ser semblant. Però per a constatar aquesta hipòtesi, caldrà esperar un temps i veure quantes empreses de serveis acaben tancant a l’estat i enviant la gent a l’atur. De moment, malauradament, sembla que aquí ja hem començat a fer-ho. I potser el govern de la Generalitat, amb les dades a la mà, hauria de reflexionar sobre l’estratègia seguida en la lluita contra el virus i posar en l’altre platet de la balança la comparació amb els resultats sanitaris obtinguts aquí i a la resta de comunitats. No seria sobrer…
