06.01.2018 - 22:00
Seria un error quedar-nos amb tot el que s’ha dit –i es dirà– de negatiu sobre l’economia catalana de l’últim trimestre de l’any. Han estat tres mesos molt difícils que, crec honestament, s’han passat amb nota. Ara com ara només tenim completes algunes dades del mercat de treball, i cal analitzar-les. De ben segur que ens traurem el mal gust de boca que ens ha quedat, després de llegir titulars tan gruixuts –i falsos– com ara ‘Catalunya destrueix ocupació i multiplica l’atur en el trimestre que segueix l’1-O’ a la premsa barcelonina. Mireu, les xifres ens diuen que, en aquests tres mesos, els afiliats a la Seguretat Social des de setembre s’han mantingut pràcticament al mateix nivell (menys de 2.000) i la desocupació ha augmentat en 18.000 persones, com a conseqüència de la fi de la temporada turística, que aquest any, amb la bonança, ha estat més tard. Vet aquí l’explicació. Però ara som a gener i toca mirar l’any sencer que hem deixat enrere, per no perdre en cap moment la perspectiva.
El més important és que el 2017 ha finalitzat amb les millors xifres des que va començar la crisi en el món laboral, amb 3,3 milions d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya, el nombre més elevat en un mes de desembre des del 2007. Respecte del novembre, la xifra s’ha mantingut pràcticament estable. I respecte del desembre del 2016, el nombre de les afiliacions s’incrementa en un percentatge molt similar a Catalunya i al conjunt de l’estat: +3,5% i +3,4, respectivament. A Catalunya, doncs, hi ha hagut 110.747 nous llocs de treball (aproximadament), mesurant-los per aquest sistema. No està gens malament, perquè vol dir que l’activitat no ha baixat, malgrat un entorn complicat.
Pel que fa a l’atur, en comparació amb el desembre del 2016, la xifra final és un 7,9% inferior (35.627 menys). Per cinquè any consecutiu, el balanç és positiu pel que fa a la reducció interanual de la desocupació, si bé s’ha moderat la intensitat de la davallada respecte del 2016. Pel que fa a Espanya, on també s’ha moderat la baixada, el descens interanual ha estat del 7,8%. Tampoc a l’atur, un últim trimestre complicat no li ha tallat el ritme de davallada. Malgrat tot, sempre hi ha gent que té ganes de buscar tres peus al gat i dimecres llegíem el titular d’un diari madrileny: ‘Catalunya passa del segon lloc a l’onzè en reducció de l’atur el 2017’.Patam! Mira que ho fan complicat! Quantes hores devia passar aquesta gent buscant i rebuscant un titular que permetés de parlar del procés i dels seus efectes negatius? No ho sé, però no aconsellaria mai a un alumne meu que titulés de manera tan estrambòtica una informació.
De totes maneres, hi ha un fet –tot s’ha de dir– que no m’agrada. Entre els 35.600 desocupats menys del 2017, només hi ha 667 menors de 25 anys (dels quals només 43 noies!). Què passa, no els volen donar feina? Cert, em podeu dir que treballo amb diferències de saldos i que molts nois i noies podrien, per exemple, haver plegat de treballar el dia abans i aquesta xifra no reflectiria la realitat. Però, malgrat tot, se’m fa estrany, sobretot sentint parlar sobre la bona preparació del jovent a molts empresaris, la veritat.
Pel que fa a la contractació, considerant el període acumulat de gener a desembre, s’han formalitzat 3,2 milions de contractes, essent la xifra més elevada de la sèrie històrica disponible, iniciada el 1998, fet que representa un augment interanual del 6,7%. Amb una diferència positiva: en el cas dels indefinits, l’augment ha estat del 9,4% i entre els temporals, del 6,3%.
Precisament, un fet remarcable són els 411.000 contractes indefinits signats el 2017. La dada és molt important perquè dóna confiança a la gent –no solament al contractat, sinó també als qui l’envolten– i indica que hi ha empresaris que estan segurs del pas que fan de cara al futur de la seva activitat. Per cert, dins dels nous indefinits, és interessant veure com creixen un 12% els temporals convertits en fixos. Aquest pas és una injecció de moral –i de justícia, en moltíssims casos– que és altament positiva no només per a la butxaca, sinó per a pujar l’estat d’ànim de qui la rep. Ara bé, penso que n’hi hauria d’haver més… Perquè de la temporalitat que tenim al mercat, n’hauríem de parlar molt.
