21.06.2023 - 12:00
|
Actualització: 21.06.2023 - 14:07
Dos anys després de la creació del primer departament d’Igualtat i Feminismes a Catalunya, la consellera Tània Verge ha fet balanç i ha tret pit de les polítiques impulsades. Ho ha fet un esmorzar informatiu organitzat per Nueva Economía Forum en un gran saló a l’hotel Palace de Barcelona, amb la presència de figures polítiques d’ERC com Oriol Junqueras, Raquel Sans o Ernest Maragall, així com d’entitats i col·lectius feministes del país.
El desgranament de les seves principals mesures, una crítica molt dura al govern espanyol –especialment a Pedro Sánchez– i la defensa del feminisme com a mur de contenció de l’extrema dreta en el moment actual han estat els eixos principals del discurs: “Un dels objectius d’aquest departament és, precisament, fer que sigui inevitable, que sigui inconcebible que un futur govern de la Generalitat es pugui permetre el luxe d’eliminar-lo”.
Contra el negacionisme de la violència masclista
L’auge de l’extrema dreta a escala internacional i especialment els pactes entre PP i Vox han estat força presents. Verge ha defensat les polítiques d’igualtat del Departament –com ara la garantia del dret a l’empadronament o l’avantprojecte de llei contra el racisme– com a “antídot contra el feixisme“. “Hem demostrat que tindrem una actitud proactiva contra els grups antidrets, feixistes, l’extrema dreta. Que ho faci un govern pot semblar excepcional, però alhora és greu. Ho hem demostrat aturant autobusos transfòbics i denunciant una campanya contra les dones que volien exercir el seu dret a la interrupció voluntària de l’embaràs”.
La consellera s’ha mostrat especialment indignada amb el gran anunci de Vox que representa una paperera on es llancen banderes com la LGBTI o la feminista: “No és només un atac als feminismes i a les persones LGBTI. Hi surt l’agenda 20-30, que parla d’acabar amb la pobresa i amb la fam al món i de fomentar a la pau. A la paperera hi va l’educació, la sanitat pública, els drets nacionals…”. També ha fet referència al negacionisme de la violència masclista present en els nous governs amb la presència de Vox, com al País Valencià, on el partit ha volgut parlar de “violència intrafamiliar”. “El negacionisme de la violència masclista no és fútil, té conseqüències en els imaginaris. No és només una guerra cultural contra els feminismes, la igualtat i les persones migrants i LGTBI, és una guerra especialment contra la gent jove, que busca fracturar la societat. No és només el nom, són canvis que impliquen que es tanquin serveis i es persegueixin entitats”.
Verge convida Sánchez a fer pedagogia als amics “incòmodes”
En el marc d’aquesta reacció antifeminista, Verge també ha estat crítica amb el PP, que considera que en aquestes qüestions “té un programa compartit amb Vox”. I ha estat especialment crítica amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que darrerament ha acusat les polítiques feministes de Podem de ser poc integradores i ha explicat que té amics “incòmodes” amb el feminisme. En aquest sentit, Verge ha dit a Sánchez que pot aprofitar les reunions amb els seus amics homes per a explicar-los la importància de les polítiques d’igualtat. “El president ha dit que s’ha de fer feminisme integrador, com si no hagués integrat quaranta mil lluites i drets. Podria haver aprofitat les converses amb els seus amics per a explicar-los que les polítiques feministes també beneficien els homes. A mesura que ens alliberem dels estereotips, potser hi haurà menys suïcidis entre homes, perquè tindran més predisposició a parlar de què els passa”.
Verge ha afegit que “aquestes paraules generen indignació perquè són molt hipòcrites“. I ha afegit: “Després parlarà dels avenços feministes d’Espanya, impulsats pel seu govern, però en renega, com també ho fa Sumar. Rebem una domesticació com si fóssim justicieres a qui se’ns ha de fer tornar a l’espai privat.” També ha considerat que intervencions com aquesta reforcen els estereotips de “bruixes, histèriques o feminazis que han caigut sobre les dones”.
Verge també ha repassat aquelles mesures que considera que el govern espanyol hauria d’impulsar pel que fa a la igualtat: “Li exigim al govern espanyol que d’una vegada formi la seva magistratura. També ha de fer els deures i fer una legislació que agrupi totes les formes de violència masclista, també per exemple violència econòmica”. Malgrat que no s’han esmentat els darrers casos d’agressions sexuals amb menors involucrats, la consellera sí que ha parlat en general de la possibilitat d’evitar l’accés fàcil a la pornografia per part dels menors, i ha culpat el govern espanyol: “L’estat ho podria tenir fet perquè una de les esmenes de la llei del només sí és sí ho contemplava. Però el PSOE va preferir aprovar una contrareforma amb el PP”. Com a darrera crítica als socialistes ha recordat que “no cal que vingui l’extrema dreta” perquè “els primers a carregar-se el ministeri d’Igualtat van ser el PSOE el 2010”.
Contra les violències digitals i la violència obstètrica: les mesures previstes
Verge s’ha preguntat “com hem pogut estar quaranta-un anys sense un departament d’Igualtat”, i ha fet valer diversos eixos de les seves polítiques. En primer lloc, l’increment pressupostari del 153% per a les polítiques d’igualtat, especialment pel que fa a l’atenció urgent a les violències masclistes i LGTBI-fòbiques. També ha destacat el fet d’haver treballat amb altres departaments, posant l’exemple de les mesures contra la pressió estètica de l’avantprojecte de llei de l’audiovisual. En aquest sentit, ha destacat la importància de la coordinació entre institucions, especialment pel que fa a l’atenció a les violències: “O anem totes alhora o les polítiques no són efectives. Quan ens descoordinem, no només tenim fragmentació, també violència institucional, revictimitzem les dones”.
Verge ha remarcat diverses vegades que el departament ha estat “pioner” en algunes polítiques: “Hem estat el primer país que reparteix productes menstruals reutilitzables a totes les dones, el primer govern que ha plantejat un pla contra la pressió estètica, presentarem un pla d’acció contra la violència obstètrica que no té cap país i hem creat un permís de dol gestacional que només existeix a Nova Zelanda i Catalunya”.
A més, ha valorat l'”enfocament interseccional” del Departament, l’enfocament en diferents desigualtats, posant l’exemple de les mesures preses en el context de la invasió de Rússia a Ucraïna: “En resposta a la crisi humanitària, vam activar serveis de detecció i prevenció de tràfic d’éssers humans”.
Pel que fa a l’atenció a les violències, ha destacat que, en acabar l’any, és previst d’obrir un servei especialitzat en violències digitals i un servei d’assessorament i de suport a les víctimes de violència masclista vint-i-quatre hores presencial i descentralitzat. En altres àmbits, com la conciliació, la consellera ha insistit que “les dones estem esgotades” i ha tret pit de l’impuls de la xarxa catalana del dret al temps “mentre esperem que l’estat reguli els usos del temps”.
