29.06.2018 - 22:00
Hi ha una mena de catecisme que predica la secta de l’església nuclear (no únicament en l’àmbit estatal espanyol, sinó també mundial), i els seus sacerdots a Catalunya, que ens vol fer empassar com a dogma de fe que si es tanquen els tres reactors nuclears que avui encara hi ha en funcionament a Catalunya (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II), augmentarien les emissions de CO2. I ho manifesten sense cap mena de demostració que justifiqui el seu dogma de fe. Vegem com aquest dogma de fe és una fal·làcia sense cap mena de justificació.
La major part de la ciutadania no deu saber que, l’any 2009, el Departament de Vice-presidència de la Generalitat, per mitjà del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), va fer un encàrrec per a estudiar com es podria fer per tancar les nuclears com més aviat millor, complint les directives europees del 20-20-20 i quant costaria de fer-ho.
El treball, en el qual vaig tenir l’oportunitat de participar juntament amb dues persones més, es va fer a l’empresa Ecofys Spain S.L. (filial local de l’empresa holandesa Ecofys Internacional). Es va lliurar a la Generalitat a començament d’agost del 2009, però mai no es va publicar sencer, sinó que solament se’n va publicar un llibret de dotze pàgines amb el títol ‘SOSTEC: transició cap a un model elèctric sostenible a Catalunya. Resum executiu’ (CADS, octubre del 2009).
De les tres hipòtesis que es van analitzar, la primera proposava de tancar els tres reactors nuclears que hi ha funcionant a Catalunya en l’horitzó de l’any 2020. I això era possible si se substituïa tota l’electricitat que generen les nuclears (23.280 GWh/any, la mitjana de l’electricitat produïda entre 1993 i 2006) per l’electricitat generada amb tecnologies d’aprofitament de fonts renovables i amb tecnologies de cogeneració d’alta eficiència. I a la vegada, complir estrictament les directives europees del 20-20-20 (incrementar l’ús d’energia final amb renovables fins al 20%, reduir el 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i augmentar l’eficiència energètica en un 20%, tot això per a l’any 2020).
Per assolir la fita de substituir la generació electro-nuclear per electricitat d’origen renovable, calia augmentar gradualment la generació amb renovables en un 14% anual i augmentar la cogeneració en un 10% anual, des de l’any 2008 fins a l’any 2020. Això volia dir que el 2020, les necessitats de nova generació amb renovables serien 11.854 GWh (assolir uns 8.000 MW de nova potència instal·lada renovable) i les de cogeneració 11.640 GWh (assolir uns 2.500 MW en nova cogeneració).
L’avantatge de substituir la meitat de la generació nuclear per cogeneració és que, a banda de la reducció de l’energia primària associada, es disposaria de 12.464 GWh d’energia tèrmica per a ús final, cosa que evitaria haver de cremar combustibles fòssils per a aquesta finalitat. La cogeneració permet disposar d’energia tèrmica, a més d’energia elèctrica, cosa que evitaria haver de cremar gas fòssil per escalfar aigua, tant en indústries com als habitatges.
La cosa més interessant de tot plegat és el resultat de l’estimació del cost associat a la instal·lació de la nova potència renovable i de cogeneració. En resultava un cost d’inversió (amb costos de l’any 2009) de 1.500M€/any durant deu anys pel que fa a les tecnologies de les renovables i 170M €/any pel que fa a la cogeneració (això representava 17€/persona-mes per les renovables i 2€/persona-mes per la cogeneració, totalitzant 19€/persona-mes durant deu anys). Avui, amb els costos actuals de les tecnologies renovables, especialment la solar fotovoltaica i l’eòlica, les quantitats esmentades serien considerablement inferiors.
Unes xifres ben raonables si volem que Catalunya abandoni el malson nuclear abans no ens doni algun ensurt, cosa que podria significar la desaparició del país i el desplaçament i emigració de la seva gent per l’enverinament radioactiu dels sistemes naturals que ens permeten de viure-hi.
I l’estimació de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, respecte de les emissions que ocasionaria el manteniment del mix de generació existent al moment de fer el treball, va donar com a resultat una reducció d’un 40%.
La conclusió del treball va ser que es podien tancar les nuclears l’any 2020 i reduir les emissions de CO2 a la vegada, sempre que es treballés per augmentar la generació amb renovables i amb cogeneració d’alta eficiència.
Avui, gairebé deu anys després d’haver fet l’estudi, Catalunya disposa d’un document que estableix les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, que va ser aprovat pel govern el 31 de gener de 2017.
I també, a Catalunya, és vigent la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, que entre les finalitats té la de ‘contribuir a la transició cap a una societat en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ésser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies 100% renovables, fonamentalment de proximitat, amb l’objectiu d’aconseguir un model econòmic i energètic no dependent de combustibles fòssils ni nuclears’. I per això ‘s’ha d’establir un pla de transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les centrals nuclears’.
Ha arribat, doncs, l’hora de posar-nos a treballar seriosament, no solament el govern i els ajuntaments, sinó també les empreses i les persones, a escala individual i col·lectiva, per fer realitat que el sistema d’energia que permet fer funcionar el nostre país arribi a ser 100% renovable com més aviat millor. És una oportunitat que no podem deixar perdre, ni des del punt de mira econòmic, ni ecològic ni social.
Pep Puig i Boix
Dr. Enginyer industrial
