L’adeu a l’emblemàtic restaurant de la Mola, un plat fred que costa de pair

La Mola és un restaurant de somni. Situat al cim més alt del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac –la Mola, que dóna nom al restaurant–, a 1.104 metres d’altitud, forma part de l’edifici històric del monestir romànic del segle X de Sant Llorenç del Munt, al terme de Matadepera (Vallès Occidental). Tan sols s’hi pot arribar a peu. El menjar el transporten les mules i l’espai s’omple d’excursionistes que volen viure una experiència culinària i esportiva única.

La família Gimferrer fa cinquanta-vuit anys que és al capdavant d’un negoci que s’ha convertit en casa seva. Gemma Gimferrer hi va anar quan tenia sis anys. “I els meus fills hi han nascut, pràcticament. Ja no ho veus com un lloc de treballar”, diu. Ara, família i comensals viuen amb neguit un episodi que costa de pair. El restaurant tancarà el 22 de gener. I no pas per voluntat dels Gimferrer. La Diputació de Barcelona no els renovarà la concessió. Diuen que volen crear un nou model de l’espai, però ara per ara se’n saben pocs detalls. La família està decebuda: “Quan ho vam saber, va ser un moment molt dur. Feia dos anys que s’havia mort la mare. Em van venir records d’ella, perquè tanquem un negoci que el van muntar els meus pares. La gent no és conscient de què significa tancar, no en tenen ni idea”, explica Gemma Gimferrer, la responsable de la Mola.

La decisió la van saber el 29 de novembre, però ja feia un mes que hi havia rumors. D’aleshores ençà, s’ha creat una gran polèmica. La gent no comprèn per què la Diputació vol desfer-se del restaurant, després de tants anys d’activitat. La família reclama de tenir-lo obert fins que no hi hagi un projecte clar al damunt la taula. Cada dia ho tenen ple de gom a gom de gent que hi va acomiadar-se. “N’hi ha que han vingut i no els hem pogut atendre perquè no donem l’abast”, explica. Dubten que puguin oferir servei la setmana que ve. Són una vintena de treballadors, però uns quants ja han plegat per cercar una nova feina. “La gent em truca per fer reserves i els he de dir que no vinguin perquè no tinc personal”, afegeix.

“Què hem fet malament?”

El restaurant es va impulsar quan el parc natural i el monestir eren propietat d’un particular. Després de vendre-ho a la Diputació de Barcelona, els Gimferrer van comprar el traspàs del restaurant per a obrir-hi el negoci. El restaurant sempre ha funcionat per adjudicació per concurs públic i durant tres dècades han guanyat sistemàticament les licitacions, fixades per quatre anys i un de prorrogable. “Ens hi presentàvem cada cinc anys i sortíem perquè no s’hi presentava ningú més. És un lloc emblemàtic i difícil, perquè has de saber tractar animals i buscar guardes. És un restaurant complicat de gestionar”, diu Gimferrer.

En la darrera licitació, signada l’any 2019, s’establia que seria de cinc anys improrrogables. La Diputació, segons Gimferrer, els va dir que estiguessin tranquils, que ja en parlarien i ho arreglarien. Però, al final, res de res. “El 29 de novembre ho van arreglar tot comunicant-nos que havíem de tancar”, explica, indignada. “Fa trenta anys que treballem amb el director del parc i no ha estat capaç de dir-nos-ho a la cara. Què hem fet malament? No hem tingut mai cap expedient. I ara, cop al cul i apa, vés-te’n”, afegeix.

La responsable del restaurant destaca que han col·laborat amb tot allò que han pogut, com ara extingint incendis, rescatant gent, trucant a l’helicòpter quan algú s’ha fet mal, mantenint l’entorn rural i gestionant la brossa que deixaven alguns visitants: “Hem sobrepassat les nostres funcions.”

La família Gimferrer ha recollit quinze mil signatures per mantenir el negoci. El 18 de desembre en va presentar deu mil a la diputació i a mitjan gener té previst de presentar-hi la resta. També preparen un acte de rebuig el 20 de gener, el dissabte abans de tancar. “Encara no sabem què farem, però la gent ens ho demana”, explica Gimferrer.

Un nou model, l’objectiu de la Diputació

La Diputació de Barcelona va anunciar a començament de novembre que estudiava amb administracions i agents del territori el model que hauria de definir el futur de l’entorn de la Mola. Va dir que avaluava opcions diverses per a mantenir el restaurant.

A final de novembre, durant la reunió de la Comissió Consultiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la diputació va apuntar els principals eixos de treball, que integra els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) i els nous requisits tècnics i ambientals en un context de canvi climàtic.

El diputat d’Espais Naturals i Infrastructura Verda, Xesco Gomar, va explicar que el projecte havia de ser compartit amb els dotze municipis que integren el parc natural. L’Ajuntament de Matadepera també ha fet pressió perquè tanqui el restaurant. “Volem que l’activitat que s’hi desenvolupi sigui més sostenible i evitar la degradació de l’entorn”, va dir el batlle, Guillem Montagut, durant la comissió consultiva.

Ara per ara, no se saben els detalls del nou projecte. De moment, la Diputació de Barcelona contractarà tres informadors ambientals mitjançant el grup públic espanyol Tragsa, que començaran a treballar el 23 de gener, tan bon punt s’acabi la licitació al restaurant. Entre més funcions, s’encarregaran d’orientar i atendre els usuaris i visitants. “És una ximpleria. Què passarà el dia que plogui fort o nevi? Ara tens una empresa que se n’encarrega. Allarga-ho fins que tot s’hagi lligat. Ho vaig dir a un cap de servei de la diputació. Em va dir que la casa és gran, que ja ho poden pagar. És molt maco, dir-ho. Si paga Espanya i tots els catalans, és clar que és gran. Ell continuarà a la poltrona cobrant. Però el meu personal, no”, s’exclama Gimferrer.

Les entitats ecologistes volen un “ús menys intensiu”

Una vintena d’entitats ecologistes, principalment del Vallès, el Moianès i el Bages, consideren que l’activitat del restaurant de la Mola ha esdevingut incompatible amb la protecció de la natura. “Caldria afrontar el debat sobre el seu tancament per a un ús molt menys intensiu de l’antic monestir, i traslladar aquesta activitat a altres indrets accessibles i aptes per a vehicles de servei i subministrament”, diuen en un comunicat.

A començament de juliol, van signar la Declaració de l’Obac, un document que reclama que disminueixin les activitats socials al cim de la Mola i que es reconsiderin les funcions socials, ambientals i patrimonials del monestir. Entre més consideracions, diuen que la concessió s’acabarà a començament d’any sense opcions alternatives i afegeixen: “Ara cal afrontar un debat sobre el compliment de l’objectiu de conservació dels ecosistemes naturals careners, enfront de l’ús social de restaurant.” També consideren que l’activitat té un impacte en l’entorn pel cost energètic i l’alteració dels aqüífers pels banys públics. Gimferrer és conscient que la principal preocupació de les entitats ecologistes és la saturació de l’espai. “Però si marxem, la gent hi serà igualment, continuarà pujant. I encara pitjor, perquè deixaran la brossa a dalt. Fins ara la baixàvem nosaltres.”

Fi d’una etapa

Encara que ara l’administració opti per un nou model, Gimferrer es queixa que aquests darrers anys hi ha hagut una gran manca d’inversió econòmica. “La diputació hi ha invertit molt poc. En el camí, sí, tant com vulguis, pedretes, troncs i tanques. En l’edifici, potser uns cinquanta mil euros en trenta anys. L’Ajuntament de Matadepera s’ha cansat d’esperar les inversions. I a la diputació ja li ha anat bé que l’ajuntament digués ‘o s’arranja, o es tanca'”, explica.

La instal·lació és complexa i s’han de fer moltes millores pel que fa a l’aigua i la llum, per exemple. L’empresa és integrada en la CETS i té el certificat de sostenibilitat Biosphere, però Gimferrer creu que són unes certificacions que no casen amb la realitat, perquè encara ara hi ha moltes mancances. “Han dit que era sostenible i no és cert. No complim els mínims. Tenim un motor generador que no ho compleix, ens falta llum i aigua. Com vols que sigui sostenible, tot això?”

Amb la fi de la licitació s’acaba una etapa. Gimferrer creu que mai més no hi haurà servei de restauració si no hi ha canvis importants, perquè és un negoci sacrificant i poca gent hi vol fer front. “No veig que hi torni a haver un restaurant. Si no fan un muntacàrregues o un telefèric, poca gent s’atrevirà a anar a treballar allà dalt. Ep, potser sí, si les condicions són diferents. Canviant el sistema d’enviament del menjar –ara es fa amb mules–, ja seria un gran què”, acaba dient.