“De cop ens hem trobat sense ingressos”: el tancament silenciós de les cases rurals

Les cases de turisme rural del Principat viuen un tancament silenciós, segons que denuncia l’entitat Turisme Rural Girona – Costa Brava – Pirineu. Expliquen que, després d’una temporada d’estiu molt satisfactòria, en què ha augmentat el turisme local i s’ha optat molt per aquests allotjaments, ara es troben gairebé sense clients. El confinament perimetral per municipis el cap de setmana ha causat una caiguda de les reserves, que gairebé mai no es fan entre setmana. Concretament, l’entitat ha registrat un descens del 90% de les reserves de les setmanes vinents i un 95% de cancel·lacions fins al 30 d’octubre.

“No ens han tancat el negoci, però indirectament estem molt afectats perquè els clients no poden venir”, lamenta Lourdes Oliu, de la casa rural Cal Francès, a la Cerdanya. A Joan Coll, d’Els Masos d’en Coll, al Baix Empordà, li ha passat una cosa similar: “Des que han entrat en vigor les noves mesures he tingut només tres reserves. S’ha cancel·lat tot –menys les reserves de Cap d’Any– i no s’ha fet cap reserva per al pont de la Puríssima. Ens han tancat silenciosament, no els ha calgut ni fer un decret, i per tant tampoc no podem queixar-nos.”

“La gent no es pot desplaçar ni a unes altres comarques ni a unes altres poblacions. Tenint en compte que el nostre públic principal és el client de Barcelona i l’àrea metropolitana, això ens impedeix de tenir reserves”, explica Tere Vilà, gerent de l’entitat. Diu que aquest problema tampoc no se solucionaria si es permetés la mobilitat dins la mateixa comarca, sinó que s’hauria de permetre, com a mínim, la mobilitat per províncies: “El que necessitem és la mobilitat total a Catalunya, però la mobilitat per províncies ens ressuscitaria una mica.” Oliu també demana una flexibilització de la mobilitat durant el cap de setmana, i recorda que durant el desconfinament les cases rurals de la Cerdanya van patir un problema similar: “A la Cerdanya pertanyem a l’àrea sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran. Durant el desconfinament ens vam trobar que no podien venir clients de la província, només d’aquesta àrea, i nosaltres no tenim clients de la Vall d’Aran.”

Espais amplis, a la natura i sense aglomeracions

Les cases rurals es reivindiquen com el producte turístic que reuneix les millors condicions pel que fa a la prevenció dels contagis perquè són ubicades en entorns rurals amb poca densitat de població i sense aglomeracions. “Són cases aïllades, amb un màxim de quinze places i que poden llogar persones del mateix grup de convivència”, diu Vilà. “Són cases grans en pobles petits, amb molt d’espai natural, i a més ens hem gastat molts diners en productes de neteja i desinfecció”, explica Oliu, que assegura que aquest estiu han pogut comprovar com de conscienciats estan els clients pel que fa al respecte per les mesures de prevenció.

Alerten també que una disminució de les reserves a més llarg termini implica un important debilitament de l’economia circular al voltant d’aquests allotjaments. “Servim productes de proximitat: formatges i embotits artesans, per exemple. També depenen de nosaltres les empreses d’activitats, de bicicletes, d’esports d’aventura… Tot el sector es veu afectat i són empreses petites”, comenta Oliu. “També ens perjudica que els restaurants estiguin tancats perquè hi ha cases rurals que no ofereixen la possibilitat de menjar-hi a dins o perquè els clients voldrien sopar en un restaurant.”

Un futur immediat incert

La major part dels propietaris d’aquests negocis són autònoms i n’hi ha que han de fer-se càrrec de les despeses de lloguer i les derivades del condicionament de la casa per a l’hivern, com ara el combustible que ja havien comprat. “Has de pagar la quota d’autònoms i impostos. Aquí a la Cerdanya encara que tinguis la casa tancada has de mantenir la calefacció engegada, perquè si no se’t poden fer malbé les instal·lacions. Continuem tenint una sèrie de despeses sense tenir ingressos. Anem tirant d’estalvis, però arriba un punt que s’acaben”, lamenta Oliu. “Durant el confinament la Generalitat ens va donar uns ajuts de 2.500 euros, però no totes les cases van poder accedir-hi perquè hi havia un pressupost màxim.” De fet, l’entitat informa que ara mateix les cases rurals no tenen ajudes directes per a compensar aquesta disminució de les reserves.

Pel que fa al futur més immediat, els propietaris destaquen la inseguretat que han detectat en els clients, que sovint no fan la reserva perquè resten en espera de saber si serà possible de fer una sortida de cap de setmana les dates que tenen pensades. “Tot penja d’un fil”, diu Vilà. “S’ha perdut el pont de Tots Sants, s’ha perdut el novembre i estem en espera de veure si salvarem el pont de la Puríssima, que és molt important per a les cases de turisme rural.” Oliu diu que les reserves fetes per a Nadal de moment es mantenen, però que si comparen el volum de reserves d’enguany amb el d’anys anteriors, detecten una disminució molt important: “El nostre turisme d’hivern és per l’esquí, però la gent no sap ni si podran obrir les estacions.”

El perfil del propietari d’una casa rural és divers, però sovint són autònoms que combinen aquest negoci amb uns altres. Això no treu, però, que aquest tancament silenciós de les cases rurals impliqui una importantíssima pèrdua de diners que és molt preocupant en la majoria dels casos, com el de Cal Francès: “El nostre és un negoci familiar. El meu pare és autònom i també viu de la pagesia, però són uns ingressos mínims. La nostra gran font d’ingressos és la casa rural i ens hem trobat de cop que no els tenim.”

Coll també defineix la seva situació personal com a complicada, perquè acaba d’ampliar la masia i de muntar una empresa de rutes a cavall. També fa de pagès, però la seva producció agrícola és per als cavalls i, per tant, tots els seus ingressos depenen del turisme. “Tinc crèdits per pagar, cavalls que mengen i que he de mantenir… M’han fotut molt fort. Si per Setmana Santa no tornem a la normalitat, no ho aguantarem.” Prefereix, però, de no criticar les administracions i demana que la crisi de la covid-19 serveixi, com a mínim, per a reestructurar el model laboral actual. Creu que fer períodes més llargs i esgraonats de vacances i que no es concentressin només a l’agost i la Setmana Santa beneficiaria el turisme rural, que podria omplir les places disponibles durant períodes més llargs, i creu també que després d’aquesta crisi serà un bon moment per a plantejar-ho.