El tancament del canal d’Urgell, el primer gran avís dels greus problemes de la sequera

El tancament del canal d’Urgell ha trasbalsat el món de l’agricultura i la indústria fructícola. És la infrastructura de reg més gran del país, porta l’aigua del riu Segre als camps de conreu de les comarques de Ponent, que sumen 70.000 hectàrees, i també dóna servei a uns 77.000 habitants. La situació és delicada: no plou i els pantans d’Oliana i Rialb –que es nodreixen del Segre– tenen les reserves sota mínims. Això ha obligat la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell a tancar el reg, una decisió dràstica i inèdita que s’ha pres arran de la sequera. La decisió ha estat motivada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), un organisme que depèn del govern espanyol i que dimarts ja va avisar que les reserves d’aigua a la conca del Segre no podien garantir el regatge dels conreus.

És la primera vegada que s’adopta una decisió com aquesta en els 161 anys d’història del canal. La mesura és vigent d’ençà d’ahir al migdia i ha arribat un mes després de començar la campanya, el 27 de març, i cinc mesos abans de les dates habituals. La majoria d’agricultors ja no pot regar els cultius i preveu pèrdues milionàries i un reguitzell d’efectes negatius, alguns dels quals poden repercutir en els consumidors. Encara que les setmanes vinents plogui, els regants no saben si podran reprendre la campanya abans del setembre. El sector demana que es declari l’indret zona d’emergència climàtica –abans anomenada “zona catastròfica”.

El tancament amenaça la producció

La sequera condiciona tots els àmbits de l’agricultura. Per Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), la situació del canal d’Urgell és un maldecap molt gran: “Si no plou en tres mesos, la situació serà dramàtica a tot arreu.” Amb el tancament, la producció de cereal d’hivern caurà en picat perquè els conreus encara necessiten aigua per a acabar de créixer. I els conreus d’estiu, si els pagesos ja han plantat, els perdran. “És una zona ramadera, faltarà pinso, farratges… La situació és difícil de gestionar. A la zona de secà avui ja gairebé s’ha perdut tot. Dels conreus d’estiu que ara hi ha plantats, en el 70% hi escassejarà l’aigua. I molts no se sembraran. La majoria d’aquests cultius són al canal d’Urgell, on tampoc no se sembrarà el producte estrella, el blat de moro”, afegeix Sarroca.

Jaume Pedrós, responsable de reg del sindicat Unió de Pagesos, també fa un pronòstic difícil. La manca d’aigua fa perillar les plantacions. El farratge, per exemple, que requereix sol i aigua, podria sobreviure quatre anys en un episodi de sequera, però no brotaria. Un arbre, en canvi, és en plena producció al cap de set anys. “Si es moren, estarem molts anys sense tenir-ne ingressos. Ara que hauríem de començar a tenir fruits, no tenim aigua –explica–. Si no plou, es perdrà el 90% dels fruits. Si plou al maig, podríem millorar la producció del cereal de l’hivern.” Segons Pedrós, s’han trobat en una situació inèdita: “No ens havíem trobat mai que per falta de pluja quedéssim sense aigua al camp. Sempre patíem perquè portarien l’aigua a uns altres llocs.”

La manca de producció tindrà conseqüències directes en les empreses que gestionen els camps, i no tan sols econòmiques: “Això implicarà l’abandonament i la gent haurà de canviar de cultiu. Fa anys que demanem que es modernitzi el canal. Al final, si volem que la gent continuï vivint al món rural, s’ha de guanyar la vida”, diu Pedrós. Però això no és tot: els efectes de la sequera també afectaran els consumidors. L’oferta local baixarà i això pot repercutir en el preu dels productes. “Tindrà un efecte en les butxaques dels consumidors. Ens faltarà matèria primera d’alimentació humana i animal. Faltarà pinso per als animals, no hi haurà res. I tota la producció d’oli, de fruita seca i dolça se’n ressentirà. Se’m fa difícil analitzar avui tota aquesta situació dramàtica”, explica Sarroca.

Malgrat que sempre es parla en singular, el canal d’Urgell és format per dos canals i quatre séquies. Ara s’ha tancat el canal principal, que rega 50.000 hectàrees, però finalment s’ha optat per garantir un cabal mínim continu d’uns dos metres cúbics per segon, amb aquests objectius que explica la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell en un comunicat: “Donar aigua a la població, assegurar l’aigua de boca a l’estiu i afavorir la supervivència dels arbres fruiters.” Xavier Díaz director general de la comunitat, diu: “Els consums d’estiu no són iguals que els d’hivern, per això no volem que cap municipi quedi desproveït i donarem cabal a mesura que les reserves locals es vagin buidant.”

Els embassaments d’Oliana i Rialb sumaven ahir 57,65 hectòmetres cúbics d’aigua. Segons l’administració, quan la xifra volta els 60 hectòmetres cúbics es considera que hi ha la “garantia mínima” per a cobrir els abastaments i la supervivència dels arbres fruiters fins a final d’estiu. El canal auxiliar, vinculat a la conca de la Noguera Pallaresa, proveeix 20.000 hectàrees i té dotació assegurada fins al setembre, segons la comunitat de regants.

El canal d’Urgell no és cap cas aïllat

Malgrat que ara tota l’atenció se centra en el canal d’Urgell, no és pas l’únic punt crític del Principat. La Unió de Pagesos i la FCAC han alertat que hi ha una situació de risc greu per a les collites de cereals, oliveres, vinyes, fruita seca, arròs i fruita, i també per a la ramaderia.

La Unió de Pagesos avisa que la pagesia es troba en un punt crític: “Cal assegurar l’alimentació i l’aigua per al bestiar en general i, específicament, per al de la ramaderia extensiva, tenint en compte que la sequera també implica una gran manca de producció de farratge, i això afecta la supervivència dels animals.” El sindicat proposa al Departament d’Acció Climàtica que demani un peritatge urgent de la pèrdua prevista de la collita de cereals i que es flexibilitzin les exigències de les normatives en matèria d’inversions i d’incorporació de joves. “Cal tenir present el paper de la pagesia com a productora d’aliments i com a garantia per a la població, amb diversitat de cultius i ramaderia”, afegeixen.

La FCAC denuncia que la reducció de les collites serà molt dràstica. “La situació és excepcional, històrica, amb incidència a tot el territori català i amb afectació a la majoria dels sectors agroalimentaris”, explica en un comunicat. Parlen de la situació crítica per al cereal d’hivern i diuen que hi ha cooperatives que pensen a segar el blat i l’ordi per a farratge perquè difícilment se n’arribarà a collir el gra a causa de la falta d’aigua. “En l’olivera, la collita 2022-2023 va ser la pitjor dels darrers 15 anys, amb una producció de 15.000 tones d’oli d’oliva; mai no havia estat inferior a 20.000 tones; si no canvia el règim de precipitacions la pròxima collita també en sortirà afectada”, diuen. Expliquen que el sector ramader està preocupat per la disponibilitat d’aigua per als animals a les granges i per l’escassetat de farratge.

Front comú d’Acció Climàtica i els regants

El tancament del canal d’Urgell ha obert un nou episodi de tensió entre els governs català i espanyol. La Generalitat considera que el Ministeri d’Agricultura espanyol no ha respost a les “crides desesperades” públiques i privades de Catalunya d’ençà que va començar, fa mesos, l’episodi d’emergència arran de la sequera.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i els regants es van reunir dilluns a la tarda a Barcelona per parlar sobre la situació del canal d’Urgell. Van compartir l’extrema gravetat de la situació i van acordar de treballar conjuntament per fer realitat una inversió que consideren imprescindible per a garantir el futur del sector i garantir un ús sostenible de l’aigua.

El govern i els regants fan front comú per a exigir la modernització del rec al Ministeri d’Agricultura espanyol, segons que explica l’executiu català en un comunicat. La consellera Teresa Jordà ha enviat una carta al ministre Luis Planas en què li demana de signar un conveni per a cofinançar la modernització del canal i proposa que el govern català n’assumeixi el 60% del cost. Això permetria d’introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fixar gent al territori i fomentar el repoblament de la zona, explica la comunitat de regants. Els regants han compartit la planificació de cultius que han fet amb l’objectiu de preveure les repercussions de la sequera a curt, mitjà i llarg termini si no milloren els cabals disponibles.

Dilluns també es va reunir la Taula Agrària. La consellera Jordà i el secretari general del departament, David Mascarot, hi van expressar el compromís del govern d’ajudar el sector per encarar les pèrdues derivades de la sequera. S’hi van repassar tots els sectors, per territoris, i se’n van extreure conclusions. “Hem quedat que faríem una taula de treball cada quinze dies i continuaríem fent anàlisis perquè hi ha situacions molt diverses”, explica Ramon Sarroca, que hi era present. L’administració i els regants van parlar de la possibilitat de rebre ajuts econòmics. Aquest procés és encara en fase embrionària i s’ha de contactar amb el govern espanyol per a saber quines vies es poden obrir.

Els batlles dels municipis i els presidents de les comarques afectades pel canal d’Urgell també es van reunir dilluns per a acordar un pla d’actuació comú per a racionar l’ús de l’aigua arran de l’emergència per la sequera i evitar restriccions si no plou aviat. Els va citar el president del consell comarcal del Pla de l’Urgell, Rafel Panadés, que també és el responsable dels abastaments municipals del canal d’Urgell.

El motiu de la reunió, segons que explica, fou principalment adreçar un missatge unànime a la població. En una carta diuen: “És essencial que tota la població sigui conscient de la greu situació en què ens trobem i faci un ús responsable de l’aigua de boca i de qualsevol altre ús de l’aigua depenent de l’abastament municipal.” Si la situació no millora, afegeixen, caldrà adoptar mesures de restricció per assegurar el subministrament en un any que es preveu complicat.

“Si amb els avisos restrictius no aconseguim gran cosa, o no aconseguim de poder passar un temps prudencial abans no plogui, ens haurem de reunir i proposar restriccions. Com? Amb la CHE, la Casa Canal, els ajuntaments… De moment, encara no se n’ha parlat. Però si la situació empitjora, caldrà adoptar mesures. Cadascú hi ha d’aportar la seva part”, diu Panadés.