La principal prova contra Tamara Carrasco es desfà en la declaració dels guàrdies civils

L’activista Tamara Carrasco ha arribat avui a judici al jutjat penal 25 de Barcelona després d’un periple de dos anys i cinc mesos d’ençà que fou detinguda per la Guàrdia Civil el matí del 10 d’abril del 2018 a Viladecans. En va sortir en llibertat amb la mesura cautelar de no poder sortir del seu poble, una situació que va allargar-se fins al maig del 2019. La fiscalia demana una pena de set mesos de presó i inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi durant la condemna. L’acusa d’un presumpte delicte d’incitació a cometre desordres públics. El motiu: haver enviat un àudio de WhatsApp amb una crida a protestar per la situació dels presos polítics i la repressió contra l’independentisme.

‘Aquell dia el tinc gravat amb foc’: Adrià Carrasco i Tamara Carrasco,
un any d’exili i confinament

Durant el judici, el seu advocat, Benet Salellas, ha argumentat que l’única prova sobre la qual es fonamenta l’acusació és aquest àudio de WhatsApp difós en un grup privat, de manera que denuncia la violació del dret d’intimitat de Carrasco. Els guàrdies civils que van investigar el cas, i que han declarat avui, no han sabut explicar d’on van treure l’àudio pel qual la van detenir. Per una altra banda, Carrasco ha dit que no podia imaginar-se una reacció tan exagerada a aquest àudio, que no va tramar cap sabotatge i que tenia imprès el recorregut per a anar a una concentració a Barcelona.

En declaracions als mitjans, Salellas ha assegurat que el judici ha demostrat que ‘mai hi ha hagut cas’. En aquest sentit, ha reiterat que els agents no han aportat cap element de prova per demostrar com havien obtingut l’àudio. ‘La Guàrdia Civil ha portat a terme una investigació sense respectar els mitjans legals i he demanat a la jutgessa que doni una resposta contundent a això i refusi la causa’, ha afirmat.

‘Això va començar amb una operació per terrorisme i ha acabat amb un judici sense cap mena de prova. Per tant, això portarà a l’absolució, però nosaltres no volem només l’absolució, volem que la sentència que marqui un precedent per aturar la criminalització de l’independentisme’, ha conclòs Salellas, que també ha demanat l’absolució d’Adrià Carrasco.

Absolució i reparació de danys o set mesos de presó

La defensa demana l’absolució de Carrasco –perquè els fets no constitueixen cap delicte–, a més de la reparació dels danys causats. En canvi, la fiscalia vol una condemna de set mesos de presó, un temps que no implicaria que ingressés.

Segons l’escrit de la fiscalia, Carrasco ‘impartia directrius per a accions reivindicatives dels CDR durant la Setmana Santa del 2018’. Diu que la nit del 26 de març i durant el 27 hi hagué actes d’una ‘multitud de persones indeterminada’ per a ‘pertorbar la convivència i el normal desenvolupament’. També segons el document, Carrasco va explicar que la consigna era aconseguir ‘un moviment als carrers i justificar la vaga general’ i va comunicar ‘dos talls’ a l’oest del Principat, un altre a la Jonquera i tres a les Terres de l’Ebre, juntament amb més alteracions de les vies comarcals i accions més ‘heavies‘ a la ciutat de Barcelona. Segons el fiscal, Carrasco explica que les accions preparades per al dimarts següent eren de ‘sabotatge’, però ‘sense violència’, i estudiava diverses possibilitats, com ara afectar ‘una mica la fibra òptica’ i les ‘connexions ferroviàries’ per ‘fer una putada a les mercaderies’.

L’operació contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco va ser la primera de la justícia espanyola per a criminalitzar els CDR, amb la utilització del tipus penal de terrorisme, i mirar d’aturar les protestes a Catalunya. L’operació Judes del 23 de setembre del 2019, en la qual nou persones vinculades als CDR van ser detingudes i acusades de terrorisme, fou el pas següent. Aquesta causa continua en fase d’instrucció a l’Audiència espanyola, que de moment manté l’acusació i que ha ampliat la causa a quatre persones.