Tamara Carrasco: ‘El poble no està dividit, estan dividits els partits per manca d’estratègia’

VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament. Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present. Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.

Parlem amb Tamara Carrasco, membre del CDR de Viladecans acusada de rebel·lió, sedició i terrorisme des de l’abril del 2018.

—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs? Quin significat té això si penseu que sí?
—El poble està unit i disponible per allò que calgui. Quan toca treballar no preguntem al del costat a qui vota, ho fem i punt, pensant en el benefici de tots. El poble no està dividit, estan dividits els partits per manca d’estratègia i de valor. Ens van convocar a votar en unes eleccions en un context molt sensible post-155, amb la promesa de crear un govern efectiu. Han de complir el mandat. Si els socis de govern no es posen d’acord, és el seu problema. Són ells, els qui causen aquesta desestabilització per veure qui aconsegueix més percentatge de poder. Que facin el favor de seure, empassar-se els gripaus que calguin i comencin a treballar de manera unitària d’una vegada pel poble, no pels seus partits. No ens mereixem d’anar a eleccions novament per pur egoisme dels partits.

—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—Cal prendre la iniciativa. L’objectiu final, la independència, sempre ha d’anar en paral·lel amb la lluita antirepressiva. La lluita per la independència no pot ser substituïda per la lluita antirepressiva ni viceversa. També cal assegurar la governabilitat de Catalunya amb l’aprovació dels pressupostos. Tots els funcionaris han fet una feinada ingent perquè totes les institucions funcionessin correctament malgrat la situació política. I per no donar excuses a PSC i comuns.

Cal fer créixer tant com sigui possible la quantitat d’estructures fora del territori, com el Consell de la República, que és una de les poques eines que tenim sense interferències. També és important créixer econòmicament i en l’àmbit dels serveis socials, ambientals, etc., per continuar creant un país ric i pròsper. El sistema financer d’Espanya és en fallida de fa temps, som dels pocs motors que el mantenen dempeus. Europa ho sap, però el manté perquè hi tenen invertits milions d’euros. Però potser arriba el dia que siguem més rendibles fora d’Espanya. A l’Europa dels valors no els importa gaire l’eliminació de drets humans, però sí els indicadors de borsa i la confiança monetària. Som xifres i percentatges, res més.

Hauríem de començar a denunciar cadascun dels greuges, delictes d’odi, amenaces, etc. Internacionalitzar-ho més que mai. Ser presents a tots els debats europeus, convertir-nos en un problema que molesti. No parem de rebre denúncies i condemnes, però poques vegades som nosaltres qui podem posar a la palestra aquests greuges, fem-ho. Potser no hi guanyem gaire, però cada batalla pot ser una victòria. També cal deixar d’intentar manipular les mobilitzacions ciutadanes i la dissidència política, és un gran error. És un gran error mantenir aquesta actitud paternalista envers el poble. Aquest és un vessant que ens posa en el mapa mediàtic, els partits i govern se n’han de mantenir al marge totalment. Com a molt, garantir de debò el dret de manifestació i de dissidència política.

I en coses més concretes, cal tornar a activar la unitat dels Mossos que investigava l’extrema dreta. Són un perill, i és responsabilitat de tots posar-los fre. Emblanquir el feixisme portarà problemes molt greus. I crear estructures reals mitjançant les campanyes de consum actives. Sortir de les empreses de l’Íbex, així les afeblirem, no estem obligats a comprar on ens diguin. Dependre el mínim possible d’aquests gegants econòmics espanyols. Fer créixer els sindicats i cambres. Per lluitar, hem de ser-hi.

—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.
—M’és molt difícil respondre a aquesta pregunta, des de la ignorància i amb molta manca d’informació sobre la taula. Molts dels punts anteriors la respondrien, però allò que necessitem realment és la connivència total del govern, partits, entitats civils, el poble i un full de ruta clar. Cal fer una programació clara amb dates, recursos i compromís.

Però sobretot, qui no hi estigui disposat, que marxi. Que no intenti dominar tots els objectius d’un país per interessos propis. Perquè això no passi cal un grup auditor independent. Un òrgan absolutament ciutadà que cuidi i vigili que no s’esgarriïn els objectius cap a on no es volia.