Vox i Tamames intenten de superar les desavinences en una moció de censura estrambòtica

La moció de censura que Vox presentarà avui al congrés espanyol contra Pedro Sánchez no serà pas la primera de la història del sistema polític espanyol; de fet, ni tan sols serà la primera que presenta el partit ultradretà, que ja va ser incapaç de defenestrar Sánchez en un altre intent fa menys de tres anys.

Però, tot i no ser única, la de Ramón Tamames té potencial per a convertir-se en la més estrambòtica que s’ha vist mai al congrés espanyol. Aquest segon intent de Vox s’ha bastit a partir d’un còctel improbable d’extravagàncies que amenacen de fer passar la moció a la història més pel contingut anecdòtic que no pas per la transcendència política.

Tamames, un candidat inusitadament veterà

La primera incògnita que suscita la moció de censura és la del candidat que Vox ha designat per a capitanejar-la, l’economista Ramón Tamames, ex-dirigent del Partit Comunista Espanyol (PCE). L’elecció de Tamames és destacable no tan sols perquè serà el primer candidat en una moció de censura que no participa activament en la política institucional (ni tan sols és afiliat a cap partit polític), sinó també per la seva edat. Enguany farà noranta anys i és tretze anys més gran que el següent membre més veterà del congrés espanyol, el diputat socialista Agustín Javier Zamarrón.

L’edat i les dificultats de mobilitat són un factor que ajuda a entendre per què no és previst que Tamames s’adreci al ple de la tribuna d’oradors estant, com és norma en aquesta mena d’intervencions, sinó en un seient contigu a l’escó del president del grup de Vox, Santiago Abascal. Aquest emplaçament atípic, suggerit pel partit ultradretà després de refusar dues propostes de la presidenta del congrés, facilitarà als diputats de Vox de pilotar –o si més no esmenar– les intervencions de Tamames en cas que el seu argumentari es desviï massa de la línia política del partit.

Aliança incòmoda amb Vox

Si s’agafen com a baròmetre les declaracions públiques del candidat durant les setmanes prèvies a la moció de censura, la possibilitat que Tamames contradigui els postulats del Vox en el seu discurs és significativa. En entrevistes concedides darrerament a El País i El Mundo, ha contravingut pràcticament tots els pilars fonamentals del programa de Vox: ha defensat la lluita contra el canvi climàtic, que ha descrit com “el gran desafiament que afronta la humanitat”, i ha dit que la proposta de Vox de prohibir el dret d’avortament i el matrimoni homosexual eren “dialèctica”, tot recordant això als dirigents de la formació: “Aquí no s’imposa res més que el que es pot imposar amb la força dels vots.”

Tamames ni tan sols s’ha mostrat disposat a respectar les línies de força de l’argumentari de Vox en l’eix territorial. Quant a la il·legalització dels partits independentistes i nacionalistes catalans, bascs i gallecs, que el partit d’Abascal fa anys que defensa aferrissadament, s’hi ha manifestat decididament en contra: “Per què s’han d’il·legalitzar? El que han de fer és respectar el parlament, funcionar en les eleccions. […] Jo no demanaré la il·legalització de ningú. Què els diré als de Vox? No demaneu la il·legalització de ningú, és millor tenir-los a dins que a fora”, digué.

L’abolició de l’estat de les autonomies és un altre dels eixos centrals del programa de Vox amb què Tamames no s’ha mostrat disposat a transigir. “Espanya és una nació de nacions? Es pot dir així. Espanya és una supernació”, assegurà, en unes declaracions en què es tornava a distanciar de la formació ultradretana.

I concretament sobre Catalunya –en unes declaracions que molts afiliats de Vox deuen considerar sacrílegues– ha arribat a dir que l’estat espanyol hauria de sospesar d’oferir a la Generalitat un nou pacte fiscal. “Eren 9.000 milions d’euros”, digué en declaracions a El Mundo sobre el programa de vint-i-tres mesures que Mas presentà a Rajoy l’any 2014. I afegí: “Era raó per a dir que no? No va demanar l’estat basc. […] S’ha de transigir amb el que tenim o bé negociar alguna altra cosa que resulti interessant per a Catalunya, les altres autonomies i Espanya sencera.” El mateix diari va revelar que Tamames havia defensat que la constitució espanyola reconegués la nació catalana, en una carta adreçada a Mas durant l’octubre del 2017. I això, és clar, no ha fet sinó contrariar encara més els sectors del partit que en qüestionen la idoneïtat com a candidat de la moció de censura.

Tots aquests postulats, més enllà de declaracions aïllades, es reflecteixen en el discurs de Tamames, que elDiario.es avançà la setmana passada i que el candidat confirmà més tard. El document, d’una trentena de pàgines, no fa esment de punts clau del programa de Vox com ara l’avortament ni la il·legalització dels partits independentistes. Tampoc no posa en dubte l’estat de les autonomies i, en qüestions com ara el canvi climàtic, opta per allunyar-se de les estridències que generalment caracteritzen la línia política de Vox.

Candidat de Vox, votant d’uns altres partits

Ara i adés, les desavinences ideològiques entre Tamames i Vox han deixat entreveure tensions entre la formació i el candidat. Sobre la incompatibilitat entre el seu programa polític i el de Vox, per exemple, Tamames –que diu que no ha votat el partit ni té clar si el votarà en el futur– s’ha limitat a etzibar: “No tinc l’obligació d’estar al corrent de tots els modismes i paràboles de Vox. Que facin la seva dialèctica i s’hi podrà estar d’acord o no.”

Els dirigents de Vox tampoc no semblen confiar pas gaire en qui ells mateixos han cridat a ser l’home del moment. Tamames, de fet, no serà ni tan sols el primer d’intervenir en la moció. El reglament estipula que la primera intervenció ha d’anar a càrrec d’un dels diputats del grup que l’ha proposada i la responsabilitat, en aquest cas, recaurà en Santiago Abascal, que serà replicat pel president Pedro Sánchez. Serà aleshores que l’ex-dirigent del PCE podrà pronunciar el seu discurs i, previsiblement, el seguiran Sánchez i Yolanda Díaz per a escenificar l’enèsim cara a cara entre Vox i el govern, amb Tamames com a plat secundari.

Els parlaments s’allargaran fins a la sessió de demà, quan s’ha de votar la moció. Per a derrocar el govern de Sánchez i esdevenir president, Tamames necessitarà el vot de 176 escons. Ara com ara, atesa l’abstenció del grup del PP (confirmada per Núñez Feijóo), sembla que el suport a la moció no passarà dels cinquanta-dos vots de Vox.