21.03.2023 - 14:53
|
Actualització: 21.03.2023 - 17:42
L’economista Ramon Tamames —candidat de Vox en la moció de censura contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez— ha criticat en la seva intervenció les polítiques de memòria històrica, i ha dit que “falten a la veracitat i són partidistes”. “En una guerra civil no hi ha un bàndol o i un de dolent, es van cometre atrocitats en les dues bandes”, ha dit de la guerra de 1936-1939, i ha criticat que es vulgui difondre una imatge “angelical” de la II República espanyola. En oposició, ha parlat de “caos, desorganització i indisciplina” abans del cop d’estat. “Hem de tornar a la història, conèixer-la millor, i deixar-la als historiadors”, ha dit. També ha criticat que Sánchez pacti amb partits independentistes catalans i bascs, i ha dit que el seu executiu és un “govern Frankenstein”. A més, l’ha acusat de cometre un “assalt” a les institucions i a la separació de poders.
Tamames ha reivindicat el “consens de la transició” i la constitució espanyola de 1978 i ha justificat la seva candidatura a la presidència del govern espanyol com una obligació per a defensar “la pàtria comuna de tots els espanyols”. Ha referenciat el socialista Alfonso Guerra, que va manifestar “la decepció pels pactes i la inquietud davant la cessió permanent als condemnats per sedició i malversació, que generen un malestar immens en els que viuen el socialisme”. També ha criticat l’intent, segons diu, de controlar la justícia des del poder executiu: “Montesquieu és un visitant molest, perquè es fan moltes coses —i ho hem vist amb el Consell General del Poder Judicial— en contra de la divisió de poders.”
Ha denunciat que Sánchez tingui com a suport del seu govern “els hereus d’aquells que fins fa molt poc feien servir la violència com una forma d’imposar la crueltat dels seus propòsits”, i que volen “posar fi a la monarquia parlamentària, la figura de Felipe VI, i la unitat d’Espanya”. Ha manifestat la seva oposició a la representació als partits nacionalistes no-espanyols, que considera excessiva, ja que veu que condicionen massa els governs en minoria. No només el de Pedro Sánchez, també el de Mariano Rajoy i de José Luís Rodríguez Zapatero.
Tamames ha justificat la moció de censura per les “corrupcions d’última hora” com el cas Mediador. En la seva opinió, encara es desconeixen els límits de la trama i ha retret al PSOE que hagi volgut “encobrir” conductes indegudes al congrés espanyol. Ara bé, ha omès del seu discurs al congrés espanyol la petició que es convoquin eleccions anticipades pel 28 de maig per a fer-les coincidir amb les votacions municipals i algunes autonòmiques. L’omissió ha sorprès perquè la petició d’eleccions anticipades era la principal justificació amb la qual Vox va registrar la moció de censura, i amb la que ha intentat convèncer el PP que votés a favor. També ha estat l’argument que utilitzat el president de Vox, Santiago Abascal, abans de la intervenció de Tamames.
Crítiques als canvis del codi penal
També ha criticat la reforma del codi penal per a eliminar el delicte de sedició i modificar el de malversació, els efectes que ha tingut la llei de llibertat sexual en l’alliberament o reducció de penes d’agressors sexuals ja condemnats, i l’abús que, considera, el govern espanyol fa de la figura del decret llei.
Ha denunciat que a l’estat espanyol hi ha inseguretat jurídica i ha parlat de l’okupació com un gran problema de l’estat. També ha criticat aspectes econòmics com la indemnització per l’acomiadament o el deute públic, que ha considerat un “desgavell generalitzat” de la despesa pública per “propòsits electorals”, en comptes de voler crear riquesa i llocs de feina. També s’ha mostrat en contra de la suposada “aversió” del govern espanyol a les empreses de l’Íbex-35, citant en concret els empresaris Amancio Ortega i Juan Roig.
En la repassada a la situació actual, ha demanat canvis en la política hidràulica i un cos de “voluntaris ecològics” per a cuidar els boscos. També ha posat un crit al cel pel “suïcidi demogràfic”, el deteriorament de la sanitat —per la qual ha proposat la col·laboració publicoprivada, i l’educació. Ha assenyalat l’habitatge com un dels principals problemes de l’estat espanyol i els índexs de criminalitat, incloent-hi “un augment d’agressions sexuals a les dones”. “Tot això va en contra d’allò que prediquen de ser el govern més inclusiu i feminista de la història, com tant els agrada definir-se”, ha dit.
En política exterior, ha retret a Sánchez el canvi de postura amb el Sàhara Occidental, que ha demanat si mai s’arribarà a saber per què s’ha produït, i ha reivindicat l’espanyolitat de Gibraltar.
Una crida als partits espanyols
Per tot plegat, ha demanat als “partits constitucionalistes” que pactin un paquet de “mesures adequades”, d’entre les quals ha citat una reforma de la llei electoral, la vigilància de la corrupció, o que el país “recuperi una certa concòrdia, pau i enteniment”.
