Temor pels efectes del tall ferroviari a Roda de Berà: “No pensen mai en l’usuari”

El primer d’octubre comencen les obres al túnel ferroviari de Roda de Berà (Tarragonès), que obligaran a interrompre el pas de trens entre les estacions de Tarragona i Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) durant cinc mesos. Això blocarà la circulació dels trens que connecten Barcelona amb el sud del Principat i el nord del País Valencià, un dels punts habitualment més complicats de la xarxa ferroviària del país. Segons Renfe, el tall afectarà uns quinze mil usuaris diaris de les línies R13, R14, R15, R16 i R17 de Rodalia. Suplirà la manca de circulació de trens amb una flota de vuitanta-set autocars que faran més de sis-cents viatges diaris per oferir un total de 30.500 places. Tot plegat, costarà 29,2 milions d’euros.

Per mantenir el servei, Renfe ha presentat un pla alternatiu de transport (PAT), que es basa en la substitució dels trajectes que habitualment fan els trens amb autocars. Ara, els usuaris habituals dels serveis desconfien del pla perquè dubten que tingui prou recursos per a sostenir la demanda habitual. “Ara mateix, sobre el paper, hi ha coses que no quadren prou. Per exemple, no s’han calculat bé els temps entre alguns autobusos i els trens de mitjana distància”, adverteix Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, associació que reclama millores en el servei ferroviari al sud del Principat. En la mateixa línia s’expressa Gabriel Gras, delegat de la Plataforma Transport Públic al Camp de Tarragona: “Ja tenim l’experiència del tall de la línia R3 i ens preocupa perquè poden sorgir molts problemes. Haurem d’estar molt atents i serà molt dur.”

Per una altra banda, Renfe assegura que el pla s’ha elaborat amb molta cura i està disposat a modificar-lo si és necessari. Sense anar més lluny, a petició de les plataformes d’usuaris i els batlles afectats, ja va afegir una línia d’autocar extra, que sortirà de Cambrils (Baix Camp) i passarà també per Vila-seca (Tarragonès) per connectar aquests dos pobles amb Sant Vicenç de Calders.

A més, destaca que s’ha fet un esforç per a involucrar-hi els actors implicats i, per tant, incloure-hi les màximes peticions possibles, tant de les entitats d’usuaris com dels ajuntaments de les localitats afectades.

Lamenten la manca de previsió

Un altre dels principals motius de queixa dels usuaris ha estat la manca de marge amb què Renfe ha anunciat el PAT. El tall començarà el primer d’octubre, i la reunió entre les autoritats i les plataformes d’usuaris en què es va presentar el pla no es va fer fins el 6 de setembre, és a dir, menys d’un mes abans de començar les obres. En la reunió, hi van participar el secretari d’estat de Transports i Mobilitat espanyol, José Antonio Santano, els batlles de la zona, a més de representants de Renfe, d’Adif, de Rodalia i d’unes quantes associacions d’usuaris.

La plataforma Dignitat a les Vies compara la gestió del tall de Renfe amb la de l’operadora ferroviària alemanya, que per un tall de característiques similars al de Roda de Berà, va presentar un pla alternatiu de mobilitat amb nou mesos d’antelació. “Així la gent té temps de buscar-se la vida, pot organitzar-se, matricular-se a la universitat o no. Per què esperen a l’últim moment? Perquè mai pensen en l’usuari”, lamenta Gómez. En canvi, Gabriel Gras prefereix prendre-s’ho amb humor: “Irònicament, celebrem que hagin presentat el PAT un mes abans. Amb el tall de l’R3, ho van fer amb només quinze dies d’antelació.”

Tampoc no van agradar les declaracions al senat del ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, que va dir que no anunciaven el PAT amb gaire antelació perquè, si no, els usuaris se n’oblidaven i no estaven atents a l’actualització de la informació. “Són unes paraules que no quadren amb el que ens diuen a Catalunya. De fet, a la famosa reunió del 6 de setembre, alguns responsables de Renfe se’ns van disculpar per l’endarreriment a l’hora de presentar el pla”, explica Anna Gómez.

A més, critica que les obres no milloraran el dia a dia dels usuaris. “Quan fas obres a casa, saps que passaràs uns dies pitjor, però després les coses milloraran. Però a nosaltres no ens milloren el servei, al contrari, encara tindrem més trens a les vies, que és bona part del problema.”

Un malestar que ve de lluny

El malestar dels usuaris amb la gestió de les línies ferroviàries ve de lluny. El passat mes d’abril, més d’un centenar d’usuaris de tren de mitjana distància es va concentrar a l’estació de Tarragona per reclamar un servei digne. Convocats per la plataforma Dignitat a les Vies, van exposar el seu malestar pels retards generalitzats, però també per les condicions en què viatgen cada dia a Barcelona, sovint amb trens amb més passatgers del compte i sense el manteniment apropiat.

En aquest sentit, d’ençà de començament de setembre, els trens entre Tarragona i Barcelona acumulen cent dues hores d’endarreriment, segons el registre elaborat per Dignitat a les Vies i que es pot consultar cada dia a la web Va tard. Ara, aquest és un bon mes si el comparem amb d’altres. L’abril passat es van acumular més de quatre-centes hores d’endarreriments. “Dimarts passat vaig arribar a la feina mitja hora tard, dimecres igual. No és important que em portis a Barcelona, això ja sé que ho faràs. Has de fer viable que hi vaig i torni cada dia”, diu Gómez.

Així i tot, el que més molesta els usuaris és la manca d’informació quan hi ha incidències. “Un retard amb informació és una incidència. Un retard sense informació és un segrest. Perquè et treuen l’opció de tenir un pla B”, assenyala.

Per a Gómez, una millora del servei requereix un canvi radical de la gestió de Renfe. “Han d’entendre que el centre de la seva existència és l’usuari. Fins que aquesta autopercepció no canviï, no millorarà res”, sentencia.