24.11.2023 - 21:40
The Washington Post · Haq Nawaz Khan i Rick Noack
Peshawar, Paquistan. Els atacants van baixar de les muntanyes escarpades que s’eleven sobre la frontera del Paquistan amb l’Afganistan a primera hora del matí. Els trets ressonaven a les valls mentre els combatents talibans assaltaven posicions militars de l’exèrcit paquistanès. Hores més tard van cessar els combats, amb quatre soldats i dotze milicians morts.
L’atac del 6 de setembre, descrit per les autoritats paquistaneses com un assalt transfronterer de l’Afganistan, va deixar atònits els dirigents del país, que creien haver eliminat els talibans al Paquistan.
Però la victòria dels talibans a l’Afganistan ara fa dos anys ha revitalitzat el grup milicià paquistanès. I per bé que el govern afganès nega les acusacions que proporciona refugi al grup, els analistes de seguretat diuen que l’èxit dels talibans afganesos ha embravit els seus homòlegs paquistanesos.
Durant els vint anys de guerra encapçalada pels Estats Units a l’Afganistan, els dirigents paquistanesos van ser acusats d’acollir o bé tolerar dirigents i combatents talibans de l’Afganistan. Ara sembla que es troben precisament en la situació oposada.
La violència ha horroritzat els paquistanesos, que encara recorden la primera onada de violència talibana, fa més d’una dècada. Els talibans paquistanesos, també coneguts com a Tehrik-e-Taliban o TTP, han intentat d’enderrocar la classe dirigent del país i instaurar un sistema jurídic i polític islàmic ultraconservador, semblant al que ara impera a l’Afganistan.
El TTP, que opera com un grup diferent dels talibans afganesos, fa temps va arribar a fer incursions molt profundes al Paquistan, fins al punt d’arribar a imposar la xaria en valls aïllades. Ara, els habitants del nord-oest del país temen que el Paquistan s’endinsi en una nova espiral de violència.
Durant el primer semestre de l’any, els atacs al Paquistan han augmentat d’un 80%, segons l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Seguretat paquistanès, i se sospita que els talibans paquistanesos són responsables de la majoria.
“La gent se’ns uneix a un ritme que no havíem vist mai”, diu en una entrevista Omar Mukarram Khorasani, un dels comandants del grup.
“No és tan sols que el TTP es refugiï a l’Afganistan, sinó també que alguns afganesos s’hi adhereixen”, diu Asif Durrani, representant especial del Paquistan a l’Afganistan. Catorze dels vint-i-quatre principals atemptats terroristes perpetrats enguany al Paquistan han estat obra de ciutadans afganesos, segons les autoritats paquistaneses.
El govern talibà de l’Afganistan ha negat amb vehemència les afirmacions del Paquistan, i ha dit que ni acollia milicians del TTP ni els donava suport indirecte, i que cap afganès havia de fer el gihad a l’estranger sense ordres explícites del líder suprem.
No obstant això, aquests darrers dos anys, els talibans paquistanesos han seguit l’exemple dels seus homòlegs afganesos i han començat a publicar vídeos de propaganda en alta definició que suggereixen que es preparen per al dia en què prenguin el poder al Paquistan.
Aquests darrers mesos, els dirigents paquistanesos han començat a acusar públicament el govern afganès de no fer prou per frenar el grup.
Això marca “un canvi en el seu diagnòstic i posició pública sobre quin és el motor fonamental dels atacs”, segons Asfandiar Mir, expert de l’Institut de la Pau dels Estats Units. Mir, en aquest sentit, afegeix: “La bona voluntat de què gaudien els talibans [afganesos] ha desaparegut.” I cita la deportació prevista pel Paquistan d’1,7 milions de refugiats afganesos, que va començar la setmana passada, com el resultat més greu fins ara de la frustració creixent al Paquistan.
A Peshawar, un dels centres comercials més antics de l’Àsia i punt de connexió entre Kàbul i Islamabad durant segles, la petjada creixent dels talibans paquistanesos no ha passat desapercebuda aquests darrers anys.
Però no va ser fins a l’explosió en una mesquita de la ciutat aquest gener que les autoritats no es van alarmar. Vuitanta-set ciutadans van morir en l’explosió, que les autoritats paquistaneses sospiten que va ser orquestrada pel TTP.
Els intents d’extorsió atribuïts al TTP han obligat els empresaris a traslladar a les famílies a zones més segures del país. En algunes comunitats, els nens han deixat de jugar a l’aire lliure.
El govern paquistanès assenyala la precipitada retirada nord-americana de l’Afganistan com a responsable parcial de l’augment dels atacs, amb l’argument que els talibans paquistanesos van apropiar-se d’armes, dispositius de visió nocturna i més equipament militar abandonat durant la retirada nord-americana.
El govern afganès, dirigit pels talibans, ho desmenteix i diu que va impedir el saqueig d’armes després d’arribar al poder a l’Afganistan. Alhora, rebutja ser responsable de l’atac del 6 de setembre amb l’argument que no va començar a l’Afganistan. “L’Emirat Islàmic de l’Afganistan no permet que cap grup d’aquesta mena empri territori afganès”, diu Zabihullah Mujahid, portaveu del govern afganès.
En privat, el govern afganès diu que ha detingut o reubicat uns quants combatents del TTP, segons funcionaris paquistanesos. “Les autoritats afganeses ens han assegurat que no permetran que es faci servir sòl afganès contra el Paquistan”, diu Durrani.
Uns quants funcionaris paquistanesos creuen que la reticència del govern afganès a confirmar que cooperen amb els seus veïns pot ser arran de la pressió que reben els dirigents afganesos d’uns altres membres del govern, que veuen els talibans paquistanesos com a aliats ideològics.
No obstant això, segons els analistes, que el Paquistan se centri en la responsabilitat del govern afganès pot fer subestimar el grau en què el TTP mateix ha evolucionat aquests darrers anys. Mir, en aquest sentit, diu que el grup ha superat el desgavell intern i s’ha transformat en una organització més eficaç, a l’estil dels talibans afganesos.
Entre el 2007 i el 2014, els talibans paquistanesos i més grups ja havien aconseguit de fer incursions significatives al nord-oest del Paquistan. La matança de l’escola de Peshawar el 2014 –quan sis pistolers van matar cent quaranta persones– va marcar un punt d’inflexió. La campanya militar resultant per part del Paquistan va fragmentar el grup i el va empènyer cap a la dissolució.
D’aleshores ençà, i especialment aquests darrers tres anys, el nou cap del grup, Noor Wali Mehsud, ha reestructurat els talibans paquistanesos. Ha imitat l’enfocament dels talibans afganesos de nomenar governadors a l’ombra que supervisen cinc o sis adjunts regionals amb responsabilitat en el reclutament, el finançament i la política.
Molts comandants s’han anat movent de les bases d’origen per gestionar més bé la política interna i reduir els riscs de fragmentació i escissió, diu Mir. En les revistes i vídeos de propaganda –com més va més professionalitzats–, el grup contrasta la vida suposadament idíl·lica a l’Afganistan amb la frustració per la crisi econòmica i l’augment de la inflació al Paquistan.
Centenars de policies i soldats han estat assassinats enguany al Paquistan. Però a diferència de la primera onada de violència del TTP –que va començar el 2007, quan els seus combatents van matar indiscriminadament funcionaris nord-americans i civils paquistanesos–, el grup ja no reivindica l’autoria d’atacs contra objectius no militars. Diuen que el seu únic enemic és l’estat paquistanès, i no pas el poble paquistanès ni els Estats Units.
Els més perjudicats pel ressorgiment de la militància talibana diuen que no es pot confiar en les garanties del grup. A Peshawar, l’efecte de l’espiral de violència ha estat devastador per als civils i els membres de les forces de seguretat: l’augment del nombre d’explosions mortals ha anat acompanyat d’un creixement dels intents d’extorsió i més delictes que les autoritats atribueixen als talibans paquistanesos.
Fawad Ishaq, president d’una cambra de comerç local, diu que la majoria dels empresaris de Peshawar i l’entorn han estat víctimes d’extorsions aquests darrers tres anys. En el punt culminant de la primera onada de violència del TTP, l’any 2008, el seu germà petit va ser segrestat i alliberat després del pagament d’un rescat. Ara, diu, “sembla que les coses van en la mateixa direcció”.
La inversió en aquesta part del nord-oest del Paquistan –que durant molt de temps ha estat el centre neuràlgic de les indústries tèxtil, del formigó i del sucre– ha caigut en picat, segons que diu Ishaq. També en culpa el govern paquistanès, perquè diu que tan sols ha respost a mitges a la inseguretat creixent.
Per si no n’hi hagués prou amb els talibans paquistanesos, la branca regional de l’autoanomenat Estat Islàmic, Estat Islàmic-Khorasan (ISIS-K), també ha perpetrat atacs a la regió aquests darrers mesos, cosa que fa témer que tots dos grups entrin en una competició mortal per a atraure més expectació i seguidors. Encara que l’ISIS-K és un rival ideològic dels talibans, tots dos es nodreixen de la mateixa reserva de reclutes potencials.
“La presa del poder pels talibans a l’Afganistan va aguditzar la rivalitat entre el TTP i l’ISIS-K, i ha alimentat el desig de l’ISIS-K de menystenir no tan sols els talibans, sinó també els seus aliats”, diu Michael Kugelman, analista de l’Àsia Meridional al Wilson Center. I adverteix d’una nova espiral de violència “en què cada bàndol provarà de superar l’altre”.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
