18.08.2021 - 21:50
Els talibans de l’Afganistan són molt més rics i poderosos que no pas el 2001, quan el seu règim fonamentalista va ser derrocat del poder per les forces nord-americanes.
L’any fiscal que va acabar el març del 2020, els talibans van ingressar uns 1.600 milions de dòlars, segons el mul·là Yaqoob, fill del dirigent espiritual del moviment, el mul·là Omar, que va revelar les fonts d’ingressos dels talibans en un informe confidencial encarregat per l’OTAN, que més tard va publicar Radio Free Europe/Radio Liberty. El govern de l’Afganistan va ingressar 5.550 milions de dòlars en el mateix període.
Quin finança els talibans?
Estudio les finances dels talibans com a analista de política econòmica al Centre d’Estudis de l’Afganistan. Així és com aconsegueixen els diners:
Drogues: 416 milions de dòlars
L’Afganistan ha estat el responsable, aproximadament, del 84% de la producció d’opi d’aquests darrers cinc anys, segons l’informe de l’Organització de les Nacions Unides del 2020.
Gran part dels beneficis il·lícits de la droga van a mans dels talibans, que gestionen la producció d’opi en les àrees sota el seu control. Imposen un impost del 10% a cada enllaç de la cadena de producció, segons un informe del 2008 de la Unitat de Recerca i Avaluació de l’Afganistan, una organització independent amb seu a Kàbul. Això inclou: els agricultors afganesos que cultiven cascall –l’ingredient principal de l’opi–, els laboratoris que el converteixen en droga i els intermediaris que mouen el producte final fora del país.
Mineria: entre 400 milions de dòlars i 464
L’extracció de ferro, marbre, coure, or, zinc i més metalls i minerals rars a les muntanyes de l’Afganistan és un negoci cada vegada més lucratiu per als talibans. Tant la mineria a petita escala com les grans companyies de mineria paguen als talibans per a poder treballar. Els que no ho fan reben amenaces de mort.
Segons la Comissió de Minerals i Mines dels talibans, també coneguda com a Da Dabaro Comisyoon, guanyen uns 400 milions de dòlars a través de la mineria. De totes maneres, l’OTAN estima que l’import total és de 464 milions –una xifra considerablement més alta que els 35 milions del 2016.
Extorsió i imposts: 160 milions de dòlars
De la mateixa manera que el govern, els talibans també han cobrat imposts a la gent i a les indústries dels territoris que han controlat. Com qualsevol altra administració, també han emès les factures dels imposts saldats.
Els imposts sobre la indústria han afectat la mineria, però també els mitjans de comunicació, les telecomunicacions i els projectes de desenvolupament finançats amb ajuda internacional. També s’ha cobrat als conductors per fer servir les autovies en territori talibà i als comerciants per tenir llicència per a fer negoci.
Els talibans apliquen la forma impositiva islàmica tradicional, anomenada ushr –un impost del 10% sobre la collita d’un agricultor–, i el zakat, que és una taxa del 2,5% sobre els ingressos.
D’acord amb el mul·là Yaqoob, els ingressos fiscals, que també es poden considerar una forma d’extorsió, són d’uns 160 milions de dòlars anualment.
Per una altra banda, tenint en compte que una part d’aquests imposts són sobre els productors de cascall, la xifra pot ser inexacta perquè es poden superposar els ingressos provinents dels imposts i els provinents de la droga.
Donacions i beneficència: 240 milions
Els talibans han rebut suport financer de donants privats i institucions internacionals arreu del món. Moltes de les donacions són d’organitzacions benèfiques i trusts privats ubicats en països del golf Pèrsic, una regió que històricament ha tingut moltes simpaties per la insurgència religiosa del grup. Aquestes donacions, d’acord amb el Centre de Recerca i Estudis Polítics de l’Afganistan, són anualment entre 150 milions de dòlars i 200. Val a dir que aquestes organitzacions formen part de la llista del Departament del Tresor nord-americà sobre grups que financen el terrorisme.
Ciutadans de l’Aràbia Saudita, el Paquistan, l’Iran i més nacions del golf Pèrsic també han ajudat a finançar els talibans. Segons agències de contraterrorisme nord-americanes, anualment, aquestes donacions privades han estat de 60 milions de dòlars per al grup Haqqani, afiliat amb els talibans.
Exportacions: 240 milions de dòlars
Amb la intenció d’emblanquir el diner negre, els talibans importen i exporten diàriament béns de consum, segons el Consell de Seguretat de l’ONU. Diversos negocis pròxims al grup participen en aquest traginar constant, com ara Noorzai Brothers Limited, que es dedica a importar parts d’automòbils i a la venda de recanvis i vehicles reparats.
Els ingressos nets dels talibans en exportacions ronden els 240 milions de dòlars anuals. Aquesta xifra inclou també les exportacions de cascall i el saqueig de minerals, de manera que la xifra pot tornar a contenir una superposició d’ingressos provinents de la droga i de la mineria.
Immobles: 80 milions de dòlars
Els talibans tenen béns immobles a l’Afganistan, el Paquistan i potencialment en més països, segons el mul·là Yaqoob i el canal de televisió paquistanès SAMAA. En aquest sentit, Yaqoob va dir a l’OTAN que els ingressos per patrimoni immobiliari rondaven els 80 milions de dòlars anuals.
Donacions estatals
Segons informacions de la BBC, un informe classificat de la CIA estimava el 2008 que els talibans havien rebut uns 106 milions de dòlars provinents de fonts estrangeres, sobretot estats del golf Pèrsic.
Es creu que els governs de Rússia, l’Iran, el Paquistan i l’Aràbia Saudita financen d’una manera o d’una altra els talibans, segons diverses fonts internacionals i dels Estats Units. Aquests experts diuen que els ingressos podrien ser de 500 milions de dòlars anuals.
Ara, és difícil de quantificar exactament aquesta mena de fonts de finançament, que suposadament són secretes.
Qui finançava el govern afganès?
Durant vint anys, la riquesa dels talibans ha servit per a finançar la violència, la destrucció i la mort a l’Afganistan. Per a lluitar contra la insurgència, el govern afganès ha hagut de gastar molts diners en la guerra, moltes vegades a costa de serveis bàsics i el desenvolupament econòmic.
Un acord de pau a l’Afganistan, ara ja impossible amb la caiguda de Kàbul, hauria permès al govern de redirigir els seus recursos magres. I, segurament, obtenir ingressos d’uns altres sectors, com ara la mineria, completament sota control dels talibans.
L’estabilitat segurament també hauria atret inversos estrangers al país, de manera que el govern hauria pogut deixar de dependre de les donacions dels Estats Units i de la Unió Europea.
Hanif Sufizada és analista de polítiques econòmiques i professor de la Universitat de Nebraska. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
