19.07.2022 - 05:00
Persones. Ni sigles, ni dones, ni homes. Arribarà el temps en què ens reconeixerem i tractarem principalment com a persones. Desig, pronòstic o utopia. En un futur, actuacions compensatòries contra les conseqüències de no tractar-nos com a persones, com ara lleis, manifests, pancartes, lèxic neutre, quotes o discriminacions positives vers certs col·lectius de persones deixaran de tenir sentit. No caldran. La nostra percepció i la nostra actitud entre nosaltres, les persones, les hauran fet caure en l’oblit. I no hi haurà monstres ni víctimes mai més derivades d’una dicotomia superada socialment, laboralment i econòmicament.
Mentre aquest temps arriba, podem fer camí a cada àmbit de la nostra societat, com ara la ciència que creix de la mà de la docència i la investigació. Les ulleres violeta, i les ulleres dels altres colors de l’arc al cel, són una manera nova de percebre la societat, per adonar-se de les situacions injustes, de desavantatge, de falta d’oportunitats o menyspreu cap a algunes persones. Aquesta nova mirada intel·lectual s’aconsegueix qüestionant aquells valors androcèntrics que encara predominen actualment. Valors que passen desapercebuts o es donen per justos i normals, des dels ulls de les persones que no miren amb perspectiva de gènere.
Quan veig una fotografia o llista d’escriptors, científics, ministres, astronautes, el que siga, on són tots homes o visiblement predominen els homes sempre pense «ací falta talent!». És un tic raonat i raonable. Em va passar la primera vegada que vaig veure la Torre Eiffel. Al perímetre del seu primer pis es troben inscrits 72 cognoms de científics il·lustres que van honorar França als segles XVIII i XIX. Tots són homes i no sorprèn. La bretxa de gènere en la ciència, com en altres esferes de poder i prestigi, és ancestral i assumida. Però ara som al segle XXI i tampoc hem avançat tant en l’equilibri de les proporcions.
Des d’un punt de vista genètic, els determinants biològics associats al talent estan repartits de manera equitativa entre persones, homes, dones i altres que no encaixen en home o dona. Per cada home amb un potencial d’intel·ligència determinat hi ha una dona amb aquest mateix potencial. L’aprofitament màxim del talent d’un grup de persones, des d’un punt de vista purament probabilístic, pot dependre de l’equilibri de la proporció entre homes i dones en aquest grup. En cas contrari s’estaria prescindint de la meitat de talent existent en la població.
«Les científiques no arriben al 30 % del total d’investigadors científics en el món»
La bretxa de gènere en ciència i tecnologia és sobradament coneguda, encara perdura i sense polítiques compensatòries d’igualtat d’oportunitats no s’equilibrarà. Les científiques no arriben al 30 % del total d’investigadors científics en el món. I, malauradament, segons alguns estudis amb perspectiva de gènere, cada vegada que apareix una crisi, del tipus que siga, aquesta bretxa de gènere augmenta.
El maig de 2021 la revista Nature va fer notar una bretxa de gènere a la ciència relacionada amb la pandèmia. Les dones científiques havien liderat menys projectes i publicat menys que els seus col·legues masculins en relació amb anys anteriors.
Segons la UNESCO aconseguir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones és una prioritat global. Hi afegiria que, tot i que no es pot obviar que és una qüestió de justícia social, també és una qüestió pràctica. No estem per a desaprofitar talent.
Vindrà el temps en què ens veurem principalment com a persones i el gènere serà un matís secundari, de vegades irrellevant. Haurem superat molts dels prejudicis atàvics que arrosseguem d’antuvi. Ens valorarem i tractarem com a persones. Treballarem amb persones. Ens enamorarem de persones. Els nostres ascendents i descendents seran, en primer lloc, persones i després mares, pares, fills o filles. Fàcil no serà, però serà just.
M. Alma Bracho. Investigadora FISABIO, Àrea de Genòmica i Salut (València).
