13.03.2019 - 21:56
|
Actualització: 13.03.2019 - 23:24
El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha desfermat un nou escàndol quan ha reivindicat que el dictador italià Benito Mussolini va fer ‘coses bones’. En una entrevista a Radio 24 ha dit que calia ser ‘objectius’ i reconèixer que el dictador feixista havia fet coses positives, com ara construir infrastructures i recuperar la indústria d’Itàlia durant el seu mandat sanguinari.
Tajani, ‘un gran amic d’Espanya’ al Parlament Europeu
El dirigent dels socialdemòcrates a la cambra, Udo Bullmann, ha criticat les paraules de Tajani.
Unbelievable quotes from Tajani on #Mussolini. How can a President of the European Parliament fail to acknowledge the nature of fascism? We need swift clarification.
— Udo Bullmann (@UdoBullmann) March 13, 2019
Tajani ha assegurat que s’havien manipulat les seves paraules, però ha retirat de seu canal de YouTube l’entrevista on hom el podia sentir lloant Mussolini.
https://twitter.com/EP_President/status/1105910849988976641
El president Carles Puigdemont també ha criticat Tajani, tot recordant que va censurar una conferència seva i del president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament Europeu i que, en canvi, va permetre un acte de Vox.
No podem dir que no sigui coherent. Un tipus que impedeix una conferència a les autoritats catalanes i en permet una de VOX és normal que acabi relativitzant el feixisme. Els valors d'Europa, en mans d'aquesta gent, estan en risc. Quin missatge més lamentable! https://t.co/dxditjoixP
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 13, 2019
No és pas la primera vegada que Tajani flirteja amb el feixisme. Fou acusat de revisionista històric perquè en un acte de commemoració de la matança del règim feixista italià contra Eslovènia el novembre passat, va dir: ‘Llarga vida a Ístria, llarga vida a l’Ístria italiana, llarga vida a la Dalmàcia italiana, llarga vida als exiliats italians.’ Ístria és una península dividida en tres estats: Itàlia, Croàcia i Eslovènia. El feixisme italià va imposar un règim de terror a la regió després de la Primera Guerra Mundial, amb una persecució política, cultural i lingüística amb l’objectiu d’italianitzar la regió. Durant la Segona Guerra Mundial, Itàlia va ocupar Ístria i Dalmàcia.
Tajani va justificar-se en un comunicat en què assegurava que volia recordar els milers de víctimes, no solament les italianes, i que la seva referència no era pas una reclamació territorial.
