15.02.2019 - 17:39
|
Actualització: 15.02.2019 - 18:03
La decisió del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra el dilluns vinent a l’Eurocambra per ‘raons de seguretat’ culmina una legislatura en què Tajani ha treballat intensament contra l’independentisme català. Membre del PP Europeu i ex-membre de la força aèria italiana, Tajani no ha amagat mai la seva antipatia pel sobiranisme, però tampoc s’ha mantingut neutral i sempre ha fet costat a la unitat d’Espanya.
En un graó inferior, el secretari general de comunicació i portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, també ha contribuït a treballar contra l’independentisme. Ostenta aquest càrrec des del febrer del 2017, un mes després que Tajani assumís la presidència de la institució.
Intent de boicot a Puigdemont, Junqueras i Romeva
Només una setmana després d’haver estat elegit president de l’Eurocambra, Tajani ja va començar a treballar contra l’independentisme.
El 24 de gener del 2017, el govern de Catalunya va fer un acte al Parlament Europeu per a explicar el referèndum. El president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva van explicar el projecte independentista a Europa en una conferència de gran èxit i transcendència. Tajani havia estat elegit pocs dies abans i no va poder impedir l’acte, però va intentar boicotar-lo contraprogramant una recepció d’ambaixadors davant la UE a la mateixa hora.
La reunió entre Tajani i els diplomàtics va fer-se molt a prop de la sala on hi havia la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva. El boicot va ser un fracàs, però fou l’última acció desesperada de la campanya del PP per a intentar evitar la conferència sobre el referèndum. Ho explicava l’eurodiputat Ramon Tremosa en aquest article.
Menyspreu a la vaga de fam
En plena vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, l’eurodiputat del Sinn Féin Matt Carthy va denunciar al Parlament Europeu, en el Dia Mundial dels Drets Humans, el ‘silenci còmplice’ de les institucions europees amb la repressió espanyola. Va interpel·lar Tajani sobre aquesta qüestió, però el president de l’Eurocambra va limitar-se a respondre amb un ‘gràcies’.
What was @EP_President reaction when our colleague @mattcarthy asked him to face the fact that there are 9 political prisoners in Catalonia for allowing people to vote to determine their own future?? ➡🤷🏽♂️ pic.twitter.com/UPmpeqx7fv
— EU-Catalonia Dialogue Platform (@EUCat_Dialogue) December 10, 2018
Còmplice de la repressió
Tajani va pronunciar-se en diverses ocasions contra l’independentisme i a favor de la unitat d’Espanya abans de l’octubre del 2017. Des del setembre, però, va incrementar la seva presència als mitjans de comunicació. El 7 de setembre, per exemple, va afirmar que un nou estat independent quedaria fora de la UE.
El 4 d’octubre, l’endemà de l’aturada de país i tres dies després de l’1-O, Tajani va limitar-se a dir que declarar la independència ‘és contrari a l’ordre legal europeu i podria provocar divisions perilloses’. Sobre la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, no va dir-ne res.
El 19 d’octubre, Tajani va tallar en sec qualsevol opció de mediació entre la Generalitat i la Moncloa. Va reiterar que era un assumpte intern de l’estat espanyol. ‘No tinc intenció d’equiparar el govern espanyol amb el català, va declarar.
El 24 d’octubre, una setmana després de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, del qual no va dir res, Tajani va sortir a saludar un grup de persones, la majoria familiars de militars espanyols a Estrasburg. Es manifestaven en contra de la independència i Tajani no va dubtar en mostrar-los la seva simpatia i fotografiar-s’hi.
De l’empresonament del govern el 2 de novembre i la suspensió de l’autogovern de Catalunya amb l’article 155, Tajani tampoc en va dir res. Des d’aleshores, Tajani no ha fet cap gest envers l’independentisme. El silenci de les institucions europees i el tancament de files amb l’estat espanyol ha estat gairebé immutable.
‘Un gran amic d’Espanya’
Tajani ha rebut els últims anys diverses distincions de caràcter ben diferent, però amb un nexe en comú: Espanya. L’últim any en concret, després d’haver defensat la unitat d’Espanya i haver avalat la repressió contra l’independentisme, ha rebut diverses condecoracions. Societat Civil Catalana (SCC) li va atorgar el premi Seny, juntament amb Manuel Valls. Tajani, agraït, va correspondre amb una gràcia: ‘Teniu un català al meu gabinet. Català unionista, eh! No català…’.
El maig, Felipe VI va lliurar-li el Premio Europeo Carlos VI, a proposat del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol. El rei espanyol li va agrair la ‘defensa de l’estat de dret’ i de la ‘unitat’ i va definir-lo com ‘un gran amic d’Espanya’. Al seu torn, Tajani va posar al mateix sac els ‘populistes i nacionalistes’ i va assegurar que la Unió Europea ha de lluitar contra aquesta ‘amenaça’: ‘Hem de reafirmar-los davant dels egoismes nacionalistes i els que volen aixecar fronteres i destruir la nostra convivència’, va dir.
L’abril, va rebre el Premio Nueva Economía de la mà de l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. El 2017, Tajani ja havia rebut el Premi Princesa d’Astúries, juntament amb Jean-Claude Juncker i Donald Tusk com a representants de les institucions europees, i havia fet un discurs elogiant la democràcia espanyola. Des del 2013, a més, ostenta la distinció Caballero de la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil, lliurada per l’ex-rei espanyol Juan Carlos I.
Criticat per revisionista històric
Tajani sempre ha criticat els nacionalismes i els populismes. Ell, però, fou fundador de Forza Italia juntament amb Silvio Berlusconi, considerat un dels grans populistes europeus. A més, recentment dirigents d’Eslovènia i Croàcia han criticat el seu revisionisme històric.
En un acte de commemoració de la massacre del règim feixista italià contra Eslovènia el novembre passat, Tajani va dir: ‘Llarga vida a Ístria, llarga vida a l’Ístria italiana, llarga vida a la Dalmàcia italiana, llarga vida als exiliats italians’. Ístria és una península dividida en tres estats: Itàlia, Croàcia i Eslovènia. El feixisme italià va imposar un règim de terror a la regió després de la Primera Guerra Mundial, amb una persecució política, cultural i lingüística amb l’objectiu d’italianitzar la regió. Durant la Segona Guerra Mundial, Itàlia va ocupar Ístria i Dalmàcia.
Tajani va justificar-se en un comunicat on assegurava que volia recordar els milers de víctimes, no només les italianes, i que la seva referència no era un reclam territorial.
