Taíza Brito: ‘Bolsonaro s’assembla a Trump per la manera com fa campanya, però és pitjor perquè naturalitza la violència’

Hongria el 2010. Els Estats Units el 2017. Itàlia el 2018. I el Brasil, molt probablement també, el 2018. Sembla que el gegant llatinoamericà és a punt d’incorporar-se a la llista de països dirigits per líders autoritaris. A la primera volta de les eleccions presidencials de diumenge proppassat, el candidat d’ultradreta Jair Bolsonaro va obtenir el 46% dels vots. Fernando Haddad, i amb qui s’enfrontarà a la segona volta, el 29%. Com és que el Brasil ha arribat a un pas de fer president un home que defensa la tortura i la violència, un home que exalta la dictadura militar i que ataca obertament dones, homosexuals, negres i indígenes? N’hem parlat amb Taíza Brito, corresponsal brasilera a Barcelona que escriu per al Jornal do Commercio i als blocs Mundo Afora i La Forastera.

—Qui és Jair Bolsonaro?
—Jair Bolsonaro és diputat del Congrés Nacional del Brasil de fa vint-i-sis anys. És de la bancada dels partits que al Brasil s’anomenen popularment ‘de lloguer’. No té cap tradició al país: abans de les eleccions de diumenge tenia només vuit diputats i ara en té cinquanta-dos. Té el suport dels grans propietaris agrícoles, de l’església evangèlica i del sector armamentístic. Si hi parles, t’adones que no sap gens d’economia, de salut, que no sap res de res. Ell diu que no li cal saber, que els ministres ja sabran fer les coses. Fins i tot, per no assistir als debats, fa servir l’excusa que el van ferir durant la campanya electoral, però concedeix entrevistes a les televisions que li donen suport. Si ha de debatre no se’n surt, fa la campanya a les xarxes socials amb notícies falses sobre els adversaris, especialment el del Partit dels Treballadors (PT). Treu profit d’una onada antiPT de qui està decebut per la crisi política i econòmica que passa el Brasil per dir amb un discurs violent que ho resoldrà tot.

—Què ha canviat al Brasil aquests darrers anys perquè un candidat com Jair Bolsonaro sigui a punt de ser president?
—Tot va començar a les eleccions del 2014. Una candidata era Dilma Rousseff, del PT, que va guanyar, i l’altre era Aécio Neves, que era del Partit Socialdemòcrata Brasiler (PSDB). Durant vint anys el PT i el PSDB han estat els dos partits majoritaris. Rousseff va fer una campanya molt dura i va guanyar amb el 51% dels vots. Aécio Neves no hi va estar d’acord i va intentar que les eleccions fossin anul·lades pel Tribunal electoral. No se’n va sortir i va començar una campanya molt forta contra Rousseff. Llavors el país ja passava per una crisi econòmica molt forta. Els diputats del PSDB es van unir amb els del Michel Temer, vice-president de Rousseff, que era d’un altre partit, el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), per intentar enderrocar-la. Rousseff no era una política professional, era molt treballadora i no suportava aquests polítics. Hi tenia poca paciència. A banda, va preparar una comissió de la veritat per investigar els crims de la dictadura militar. A molts polítics, això no els va agradar i van començar una campanya bruta contra ella. Van blocar tots els projectes del congrés i van deixar el govern sense poder fer res. I la població patint.

—El Brasil és un país molt ric i, alhora, amb molts pobres. Més enllà de la gestió de Rousseff a la seva última legislatura, que l’esquerra hagi governat tants anys i no hagi superat la desigualtat és el motiu pel qual ara guanya l’ultradreta?
—Durant els dos governs de Lula hi va haver un creixement molt gran, i en el primer de Dilma també. Els programes del PT van llevar el Brasil del mapa de la fam i van fer que molta gent dels estrats socials més baixos tingués oportunitats. Hi ha una classe mitjana i rica que no suporta que els pobres en tinguin. És dur dir això, però hi ha una separació molt gran entre els més rics i els més pobres. Aquest va ser també un dels motius per què aquesta classe, apartada durant tant de temps del comandament del Brasil, sortís al carrer contra el govern. Tot va barrejat: motius socials, econòmics, polítics…

—Bolsonaro vol afrontar la criminalitat amb violència. Per què ha crescut aquesta criminalitat?
—És molt alimentada pel tràfic de drogues. També hi ha una herència de la dictadura militar; part de la policia del Brasil és responsable de les matances. També hi ha polítics involucrats. Els morts per assassinat són sobretot negres i pobres. És clar que també hi ha crims contra el patrimoni, però qui pitjor la passa són els pobres.

—Però com és que ha crescut?
—L’any passat a Recife van morir assassinades cinc mil persones. Abans a l’estat de Pernambuco hi havia tot un projecte per a intentar contenir aquesta violència. Van aconseguir arribar a tres mil assassinats cada any, cosa que era per a celebrar. Al Brasil hi ha una cultura de la violència: la gent es pensa que les coses es poden resoldre matant l’altre. Però gran part dels qui moren estan involucrada en el tràfic de drogues. Els programes de combat a la violència no fan efecte. Els de Pernambuco van funcionar durant un temps i van ser tot un exemple per al país, però la violència ha repuntat.

—El guru econòmic de Bolsonaro és Paulo Guedes, un liberal de l’escola de Chicago. Quines són les seves propostes?
—El programa econòmic de Bolsonaro es basa, tristament, en la privatització de totes les empreses del país per a pagar el deute públic. Tot el suport dels mercats ve perquè el programa és reformar la seguretat social engegada pel govern Temer, llevar encara més drets laborals i privatitzar.

—Compartiu l’opinió de qui compara Bolsonaro amb Donald Trump?
—Bolsonaro va més enllà. Ell estimula la violència d’una manera molt greu. No és tan sols que defensi que el ciutadà vagi armat, com Trump; és que defensa que tu mateix pots resoldre els problemes amb una arma. Com si això fos l’ingredient que ens manca perquè s’acabi la violència. Hi ha una frase popular al Brasil que és bandido bom é bandido morto (‘el lladre bo és el lladre mort’). S’assembla a Trump per la manera com utilitza les notícies falses. Té una xarxa immensa per a produir-ne, és impressionant. El Tribunal Superior Electoral de Brasil havia promès que la combatria, però no s’ha mogut. La campanya d’Haddad només ha pogut fer retirar trenta-cinc notícies falses que circulaven molt, però ja havien fet un gran forat. Bolsonaro s’assembla a Trump per la manera com fa campanya, però és pitjor perquè naturalitza la violència. Està en contra els drets humans i de tots els col·lectius vulnerables com les dones, els homosexuals, els negres, els indígenes… Diu tot això sense gens de pudor.

—Per què Bolsonaro pot reivindicar la dictadura sense que això li resti suports?
—Crec que qui el vota pensa com ell. Això és encara pitjor. Hi ha un sector de la població que pensa exactament com ell i que troba que tot es resoldrà d’aquesta manera. D’una altra banda, el mercat mira les propostes en benefici seu. Vol un estat de mínims sense drets laborals, on la seguretat social cobreixi com menys gent millor i on pugui fer com vulgui.

—L’altre favorit en la campanya era Lula da Silva, però no s’ha pogut presentar perquè l’han inhabilitat acusat de corrupció. Això ajuda a Bolsonaro?
—Ell fa un discurs contra la corrupció, però abans de ser d’aquest partit va formar part de dues altres formacions implicades en l’operació Lava Jato. Ell té casa a Brasília, però cobra l’extra dels diputats que no són d’allí. No és il·legal, però és immoral. Bolsonaro era al costat del president Temer i el president de la cambra del Brasil, detingut per corrupció. La gent, això, no ho veu.

—Fernando Haddad era el candidat a la vice-presidència amb Lula però ha hagut de fer el pas endavant després de la inhabilitació de l’ex-president. Haddad marca perfil propi o depèn molt de l’ombra de Lula?
—Abans era a l’ombra de Lula perquè va provar de ser candidat fins al final, però com que no va ser possible, va haver de ser-ho Haddad. És un home amb molta personalitat, té un discurs fort i parla bé, però està molt lligat a Lula. Ara el PT ha canviat la marca de campanya: abans tenia el vermell del PT i ara té els colors de la bandera del Brasil (verd, blau i groc) per marcar un estil propi. És una persona que fins ara vivia del seu sou perquè és professor universitari. No és algú qualsevol, és una persona culta i preparada que va ser ministre de Lula i que va emprendre molts projectes d’inclusió a l’educació. Va fer que molta gent tingués l’oportunitat d’entrar a la universitat. Ara marca un perfil propi, però no sé si hi haurà temps.

—Amb la gran diferència entre els dos candidats a la primera volta, [29,28% Haddad, 46,03% Bolsonaro], veieu cap possibilitat que no guanyi Bolsonaro?
—Al Brasil és molt difícil que en la segona volta guanyi el candidat que ha obtingut el segon lloc. No ha passat aquests darrers trenta anys. Ara Fernando Haddad ha aconseguit el suport del Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) i del Partit Democràtic Laborista (PDT), tercer a la primera volta. I el PSDB, que fins ara era l’altre gran partit al costat del PT, ha alliberat els votants perquè en part està d’acord amb Fernando Haddad. La gent es va adonant que la qüestió no és que guanyi el PT, sinó que guanyi la democràcia. Bolsonaro defensa la dictadura. Ell és capità de l’exèrcit i el seu candidat a vice-president és general. El seu discurs fa apologia de la tortura.

—Després d’una dècada i mitja on a Sud-amèrica van arribar al poder Hugo Chávez, Evo Morales, Rafael Correa, Cristina Fernández de Kirchner, Michelle Bachelet o Lula da Silva, ara prenen el relleu Mauricio Macri, Sebastián Piñera, Iván Duque i, potser, Jair Bolsonaro. És un canvi d’època al continent?
—Trobo que sí. Aquestes forces tan retrògrades tornen al comandament de l’Amèrica llatina. Però crec que és una onada mundial: ha passat als Estats Units, a Europa i a molts llocs més. L’extrema dreta va creixent. És trist de veure-ho, no crec que sigui la solució, ni per al Brasil ni per a l’Amèrica llatina. La gent està desencantada i ara intenten solucionar els problemes amb dirigents com aquests. El Brasil anava molt bé, però va descarrilar. Crec que la passarem molt malament.