12.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.01.2024 - 21:44
The Washington Post · Meaghan Tobin
Taipei, Taiwan. Les vuitenes eleccions presidencials del Taiwan democràtic, que es faran avui, prometen de ser les més importants fins ara. Els comicis arriben entre els advertiments com més va més freqüents del president xinès, Xi Jinping, que el domini de Pequín sobre l’illa és inevitable, que atien les flames d’un possible conflicte que podria acabar involucrant els Estats Units.
A Xi no sembla importar-li que Taiwan, una illa de vint-i-tres milions d’habitants amb una societat civil molt activa i una escena política dinàmica, no hagi format part mai de la República Popular de la Xina, ni tampoc que els sondatges hagin demostrat una vegada i una altra que els seus ciutadans decididament no en volen formar part.
Una mostra més d’aquest rebuig a la Xina podria veure’s avui si Lai Ching-et, del Partit Democràtic Progressista (PDP) i contrari a estrènyer vincles amb la Xina, s’assegura un tercer mandat consecutiu com a president, una fita sense precedents a Taiwan.
Pequín, per la seva banda, no ha amagat el rebuig a una possible victòria electoral de Lai. Aquests darrers mesos, l’exèrcit xinès ha envoltat Taiwan amb avions de combat i naus de guerra, cosa que ha fet augmentar la preocupació a Washington.
A mesura que s’acosten les eleccions, la Xina també ha enviat globus –semblants al que van arribar els Estats Units el febrer de l’any passat– a l’illa, cosa que ha dut al Ministeri de Defensa de Taiwan a advertir d’una guerra psicològica.
El principal contrincant de Lai, el candidat nacionalista del Kuomintang (KMT), Hou Yu-ih, ha plantejat les eleccions com una tria entre la guerra i la pau, i ha dit que el PDP empenyeria Taiwan cap a la confrontació amb la Xina.
Una victòria de Hou faria saltar totes les alarmes als Estats Units, que veu la Xina com a rival geopolític i proveeix armes a Taiwan.
Tanmateix, les implicacions d’una presidència de Hou també podrien ser econòmiques. Taiwan produeix la majoria dels xips avançats del món, cosa que converteix l’illa en una baula fonamental de la cadena mundial de subministrament tecnològic.
Heu de saber tot això sobre una de les primeres grans eleccions de l’any.
Qui són els candidats presidencials?
Lai, també conegut com a William, és el candidat amb més possibilitats de disgustar Pequín. El govern xinès ha titllat l’actual presidenta, Tsai Ing-wen, d’agitadora independentista i s’ha negat a dialogar-hi. Alhora, ha advertit que oferiria el mateix tractament a Lai, que ara és vice-president.
Procedent de l’ala activista del DPP, Lai va ser en el seu moment un dels grans abanderats de la independència de Taiwan. L’actual vice-president, que ara té seixanta-quatre anys, ha anat moderant la seva postura a mesura que ha ascendit en l’escala política, i darrerament s’ha mostrat partidari que el govern de Taiwan tingui la sobirania de facto sobre l’illa sense declarar-ne la independència, cosa que Pequín entendria com una provocació.
El candidat del Kuomintang, l’ex-agent policia Hou, de seixanta-sis anys, ha bastit la seva plataforma electoral entorn del restabliment dels vincles comercials i empresarials amb la Xina. Hou considera que un augment del diàleg entre Taipei i Pequín serà clau per a garantir l’estabilitat de l’illa en un futur.
Com a popular batlle de la ciutat de Nova Taipei, Hou s’ha guanyat la reputació d’eficàcia, tot i que els seus crítics lamenten que tingui poca experiència amb la Xina i els afers estrangers.
Excepcionalment per a Taiwan, on la política és dominada per dos partits, aquestes eleccions són una carrera a tres bandes.
Ko Wen-je, del Partit Popular de Taiwan, ha despertat l’interès dels votants més joves pel seu enfocament pragmàtic en qüestions com ara l’habitatge.
Ko, un cirurgià de seixanta-quatre anys que també va ser batlle de Taipei, promet de trobar un equilibri entre les relacions amb Pequín i Washington. Tanmateix, alguns observadors dubten que pugui reunir prou suport legislatiu per a fer realitat la seva visió sense els vots, pel cap baix, d’un dels dos partits establerts. Dissabte també es faran eleccions per al control del Iuan legislatiu, el parlament taiwanès.
Segons els sondatges publicats abans no comencés la jornada de reflexió el 3 de gener, Hou i Ko són com més va més a prop de Lai, cosa que augura una renyida cursa electoral a tres bandes.
“La gent vol estabilitat, no necessàriament canvis”, explica Wen Liu, acadèmic de l’Acadèmia Sinica, l’acadèmia nacional de Taiwan. “Els votants volen algú que pugui estabilitzar el país enmig de la turbulenta situació geopolítica”, afegeix.
Per a molts, els candidats a la vice-presidència són el veritable atractiu dels comicis. Lai es presenta amb Hsiao Bi-khim, una antiga diplomàtica taiwanesa a Washington que ha estat sancionada per Pequín pel seu historial de contactes amb funcionaris nord-americans. Hou, per la seva banda, cerca el suport la base del KMT amb l’elecció del famós presentador de televisió conservador Jaw Shaw-kong com a candidat a vice-president.
Què importa als joves?
Els votants de més edat recorden els caòtics anys en què la democràcia taiwanesa va lluitar per mantenir-se dempeus després de dècades de govern unipartidista, però els votants més joves tan sols han conegut Taiwan com una democràcia multipartidista vibrant.
Els analistes diuen que molts votants de menys de quaranta anys, farts del debat sobre l’acostament a Pequín, volen que els polítics dediquin més temps a les dificultats que afecten la vida quotidiana a Taiwan, com ara la inflació, l’estancament salarial i l’augment del cost de l’habitatge, i també qüestions relatives al canvi climàtic i els drets reproductius de les parelles homosexuals.
L’inesperat atractiu de Ko entre els votants més joves s’explica, en part, per la seva reticència a fer de la Xina el centre de la política taiwanesa, segons que explica Su. “La gent no vol pensar gaire en aquesta amenaça imminent, i Ko els ofereix una via d’escapament”, explica.
Encara que Ko diu que pot aportar un enfocament pragmàtic als desafiaments interns i externs de Taiwan, els analistes assenyalen que li manca experiència en la gestió de les relacions internacionals. Perquè fins i tot les preocupacions internes més bàsiques continuen depenent, en última instància, de la sobirania de Taiwan i de la relació amb la Xina.
“Evidentment que als taiwanesos els preocupa l’economia”, diu Nachman. “Però no es pot parlar de l’economia de Taiwan sense parlar també de com es gestionarà el creixement econòmic en relació amb la Xina, perquè gran part de l’economia de Taiwan continua vinculada a la República Popular de la Xina.”
Per què són importants aquestes eleccions, més enllà de Taiwan?
L’estatus de Taiwan ha estat, durant dècades, un problema per a les relacions entre els Estats Units i la Xina. D’ençà que va establir relacions diplomàtiques amb la Xina l’any 1979, els Estats Units han reconegut Pequín com el govern de la Xina i –sense donar-hi suport– les reclamacions que fa sobre Taiwan, una illa que considera com a part legítima del seu territori.
La inestabilitat a l’estret de Taiwan corre el risc d’atiar les tensions entre Washington i Pequín. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha dit unes quantes vegades –i amb molta rotunditat– que Washington ajudaria Taiwan en cas d’una confrontació militar amb la Xina, abandonat així “l’ambigüitat estratègica” que els seus antecessors havien pres les dècades anteriors.
Els funcionaris de la Casa Blanca sempre han mirat de restar importància a les declaracions de Biden sobre Taiwan, i han al·legat que no representaven cap canvi de rumb per a la política nord-americana. No és clar, ara com ara, com abordaria la qüestió de Taiwan Donald Trump si guanyés les eleccions presidencials nord-americanes enguany.
L’any passat, el Congrés dels Estats Units va autoritzar mil milions de dòlars en ajuda armamentística a Taiwan, i el Departament d’Estat nord-americà va aprovar una venda de cinc-cents milions de dòlars en sistemes de cerca i rastreig d’avions de guerra.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
