Tabarca: l’illa sense coronavirus que continuarà confinada

Formentera va entrar dilluns passat en la fase 1 del desconfinament gràcies a la condició d’illa petita sense gran incidència de la Covid. Però uns quants quilòmetres al sud-oest, l’illa poblada més petita del país, Tabarca, es manté en la fase 0 perquè pertany al terme municipal d’Alacant i es considera que en forma part. Així i tot, val a dir que no hi han tingut ni un sol cas de contagi i d’ençà que es va decretar l’estat d’alarma els seus setanta-dos veïns han tingut molt poc contacte amb la península.

Carmen Martí és la presidenta de l’Associació de Veïns de l’Illa Plana, l’altre nom que rep Tabarca, i ha parlat de la situació actual, encara que des d’Alacant, on la va sorprendre la pandèmia. ‘La gent està tranquil·la i només té curiositat de saber què es pot fer i què no.’ A Tabarca només hi ha dos funcionaris. Són un policia local d’Alacant i un infermer, que han esdevingut les úniques autoritats presents sobre el terreny.

Segons Martí, els veïns de Tabarca no acaben d’entendre per què el govern espanyol ha permès que Formentera i també tres illes de les Canàries avancessin de fase però no Tabarca. L’única explicació seria que no té cap entitat administrativa pròpia: ‘La Graciosa, a les Canàries, és la que se sembla més a Tabarca, però allà són sis-cents veïns i tenen un ajuntament, cosa que ací no passa.’

Però els tabarquins no semblen estar especialment preocupats. La població es concentra a l’est, l’única part habitada, mentre que la majoria està deserta. Fora del nucli urbà amb prou feines hi ha un parell d’edificacions, la més important de les quals és el far. L’ampli espai buit de l’illa permet de passejar sense gaires complicacions per a mantenir el distanciament social.

Tabarca no té cap supermercat ni farmàcia, així que totes les provisions han de ser adquirides a fora. Durant la pandèmia cada dimarts una barca ha anat a la veïna Santa Pola amb mitja dotzena de tabarquins per fer les compres. Una altra barca, la Santa Maria, ha fet el trajecte tres voltes per setmana per a tasques de manteniment i els divendres per portar queviures encarregats abans per telèfon.

La preocupació principal, segons la presidenta de l’Associació de Veïns, és saber què passarà amb els restaurants, la font principal d’ingressos en la temporada turística i que ara mateix no saben si podran obrir i podran venir els treballadors que hi fan feina. Els mesos d’estiu arriben barques de turistes des de Santa Pola i Alacant a passar el dia en aquesta illa repoblada originalment amb genovesos, traça que resta ja només en els cognoms. La llengua lígur, que era la pròpia dels repobladors, s’hi va parlar fa molts segles però ha estat completament substituïda pel català, que és avui la llengua habitual de la població.