31.05.2016 - 05:01
No és estrany que la indústria del tabac utilitzara reclams de salut en la publicitat dels cigarrets en la dècada dels cinquanta i seixanta. Els anuncis mostraven persones considerades modèliques, com els professionals sanitaris, per publicitar les bondats d’una o altra marca de tabac, així com la seua innocuïtat.
Els mitjans de comunicació, que viuen en gran manera gràcies als ingressos de la publicitat, van acollir sense pudor (i segurament sense gaire coneixement) aquesta publicitat. El 1954, i com a resposta a altres investigacions sobre l’efecte carcinogènic directe del tabac, les tabaqueres van llançar la campanya (ara seria etiquetada de publireportatge) A frank statement to cigarette smokers [“Una sincera declaració als fumadors”] en les revistes i periòdics més importants dels Estats Units. La publicació del «frank statement», posant en boca d’autoritats científiques afirmacions com ara que «no hi ha proves que fumar tabac siga una de les causes» de càncer de pulmó, marca l’inici de l’estratègia de la indústria tabaquera per difondre entre la ciutadania informació errònia sobre els efectes per a la salut del tabac.
La indústria del tabac va intentar influir en els mitjans de comunicació
La indústria del tabac va pressionar els mitjans de comunicació perquè era conscient que la cobertura mediàtica influeix en el comportament de la població. Un treball de Soto-Mas, Villalbí, Granero, Jacobson i Balcazar (2003), que va analitzar els documents interns de la indústria (que van veure la llum després dels juís a les tabaqueres als Estats Units i el Master Settlement Agreement de 1998), va posar de manifest les estratègies de les tabaqueres per a «atraure» els periodistes. Per exemple, l’organització al novembre de 1984 d’una conferència a Madrid per a periodistes llatinoamericans, amb l’objectiu d’«exposar clarament el punt de vista de la indústria del tabac mitjançant l’exposició dels mites i realitats del tabaquisme passiu, l’impacte econòmic de la indústria del tabac, etc. a periodistes líders» (Rothermel, 1984) o l’organització de viatges de periodistes experts en temes de salut (de La Vanguardia i El Mundo) als Estats Units per a presentar-los les bondats de les activitats de Philip Morris (Winokur, 1995).
S’ha investigat, mitjançant els documents mencionats o activament davant de casos d’implantació de noves mesures legislatives (lleis d’espais lliures de fum, prohibicions en cotxes), de quina manera la indústria tabaquera ha intentat influir sobre els periodistes i informadors i els mitjans de comunicació. Entre les activitats més freqüents hi ha l’organització de viatges i esdeveniments especials, normalment a llocs privilegiats i combinats amb activitats extraprofessionals, i l’elaboració de resums de premsa com a font d’informació per als periodistes (Hiilamo, Kahl i Lambe, 2009), encara que l’efecte sobre els mitjans de comunicació i els periodistes sembla més aviat escàs, amb l’excepció de les revistes econòmiques.
Un estudi als Estats Units (Pierce i Gilpin, 2001) de les notícies sobre salut i tabac en els mitjans de comunicació de masses entre 1950 i 1983 va demostrar una associació de la cobertura mediàtica amb canvis en les taxes d’abandó del tabaquisme. Per tot això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el moviment de control del tabac han inclòs entre les seues prioritats denunciar les maniobres de la indústria tabaquera per a manipular els mitjans de comunicació (World Health Organization, 2000).
A Espanya, la discussió prèvia a la Llei 28/2005 de mesures sanitàries contra el tabaquisme durant la major part de l’any 2005 (la llei es va aprovar el 26 de desembre de 2005 i va entrar en vigor l’1 de gener de 2006) és un cas evident de la importància dels mitjans de comunicació. Tal com descriu l’Informe Quiral de 2006 (Fundació Vila Casas, 2007), les portades dels més importants periòdics d’àmbit estatal es van fer eco durant tot l’any de les propostes, negociacions i modificacions de la llei, amb una mitjana aproximada de quaranta textos sobre tabac cada mes i un pic de més de dos-cents al desembre de 2005. Les set-centes notícies sobre tabac durant l’any 2005 van doblar pràcticament les dels anys 2002 a 2004 i van triplicar les d’anys precedents (1997 a 2001). Aquesta tendència es pot també observar en les notícies publicades per La Vanguardia, periòdic veterà de la premsa espanyola amb informació accessible per internet des de l’any 1881.
El tractament de les notícies sobre el tabac ha anat canviant amb el pas del temps. Valga com a exemple la timidesa amb què va ser tractada en La Vanguardia la presentació de l’informe «Smoking and Health» del Reial Col·legi de Metges del Regne Unit el 6 de març de 1962 a Londres, apareguda tan sols en una breu notícia d’agència dos dies després.
Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode.
Esteve Fernández. Director de la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), centre col·laborador de l’Organització Mundial de Salut per al Control del Tabac. És també professor titular del departament de Ciències Clíniques de la Universitat de Barcelona.
