22.07.2018 - 22:00
Fa ara cinquanta anys que una obra de grans proporcions modificà notablement el paisatge gironí i sobretot la conca del riu Ter. Es tracta de la presa de Susqueda, que va permetre l’embassament homònim, el més important per a l’aprofitament de les aigües del riu tant com a aigua de boca per a la contrada i també per a Barcelona i la seva àrea metropolitana, com per a l’aprofitament hidroelèctric. Les obres de construcció duraren cinc anys i sota les aigües del pantà hi resten el poble de Susqueda i les masies de les valls de Susqueda i Queròs.
La contrada ha estat, malauradament, escenari de l’assassinat encara no resolt completament del Marc i la Paula, una jove parella que l’estiu passat hi va perdre la vida suposadament a mans de Jordi Magentí. Però, malgrat aquest afer, és un dels espais naturals més solitaris i interessants del nord de Catalunya.
Ara bé, la presa de Susqueda està construïda en una zona sísmica d’alta freqüència –tot i que la intensitat dels terratrèmols que s’hi registren no és gaire elevada– i l’escriptor Miquel Fañanas ha decidit de commemorar el cinquantè aniversari de la inauguració del pantà proposant en una novel·la, Susqueda, que precisament la presa s’acabi enfonsant com a conseqüència d’un cataclisme sísmic de més intensitat de la prevista. Les conseqüències serien terribles: pobles com Anglès o Bescanó desapareixerien sota una onada gegantina, Salt seria de tot inundat i en només una hora i escaig Girona estaria inundada fins a l’alçada del primer esglaó de la Catedral. La resta de pobles de la conca del Ter també patirien força fins que al cap d’unes quatre hores de la trencadissa de la presa l’aigua arribés a mar per la platja de la Gola del Ter i dels aiguamolls de l’Empordà.
Fañanàs, un dels nostres autors de més llarga trajectòria, ja ho havia tractat en un relat breu. ‘El vaig escriure el 1981 i el vaig presentar al Just Manuel Casero i va quedar finalista i llavors el vaig publicar amb dues narracions més el 1983 i se’n va fer bastant de rebombori, passa que ara es tractava de fer una novel·la’, assegura.
‘Això que explico que passaria són els efectes reals en la pitjor condició possible, és a dir, que el pantà fos ple i que no es pogués desguassar. Per donar-li credibilitat i versemblança, he parlat amb un expert en moviments sísmics que ha confirmat que n’hi ha hagut al llarg de la història i que poden afectar l’estructura de la presa. Per això mateix la Generalitat i Protecció Civil tenen uns informes que demostren on podria arribar l’aigua i en quant de temps si es trenca Susqueda i el Pasteral i és aquest informe el que jo aprofito per al llibre’.
La novel·la sembla que ha obtingut una bona resposta de públic, car fa setmanes que és a la llista de llibres més venuts i un dels temes que proposen és el de la reacció de les persones davant determinades catàstrofes. ‘En les situacions extremes és quan es veuen les dues cares de la mateixa moneda, però estic segur que hi hauria molta més gent bona, solidària i sacrificada que no pas gent dolenta. O almenys així ho crec i així ho reflecteix la novel·la’, explica Fañanàs, que no ha dubtat en posar al costat dels bons l’entrenador del Girona, que envia la plantilla del primer equip a fer un entrenament molt especial: ni més ni manco que salvar persones en situació de risc a la ciutat per compensar tot allò que havien rebut de la ciutat en l’any de l’ascens a primera divisió.
Com que la novel·la s’explica a ritme de thriller, una de les coses que no podien faltar era tant la incorporació del crim dels dos joves com una bona dosi de crítica social. En el primer cas, Fañanàs apunta que no fou comès per una sola persona, una de les hipòtesis que encara manegen els Mossos d’Esquadra. ‘Jo tenia la novel·la ja escrita quan van detenir el veí d’Anglès acusat del crim i fent veure que pot haver-hi més d’un assassí, això que faig és recollir una de les hipòtesis que encara contemplen els investigadors.’
Quant a la crítica social ens proposa, per exemple, el cas d’una família siriana acollida a Girona que veu que no tot eren flors i violes a l’hora de ser ben rebuts a la ciutat i també com reaccionen les comunitats immigrades de Salt. ‘Heu de pensar que aquí hi viu un 35% de població immigrada i a diferència d’altres llocs gairebé no hi ha hagut problemes derivats d’aquest fet, la qual cosa demostra que tots els consistoris amb el temps han fet un esforç extraordinari per cohesionar el seu espai urbà d’una manera molt admirable’, explica l’autor de Susqueda, que assegura que ha rebut molt suport tant de Protecció Civil com de la mateixa companyia elèctrica propietària de la presa per fer la novel·la ‘tothom ha estat molt amable, m’han resolt els dubtes, m’han passejat per les instal·lacions i han posat la màxima transparència i eficàcia al servei del llibre, els estic molt agraït’.
Sigui com sigui, la cosa clara és que al país en general i a Girona en particular hi ha una espasa de Damocles en forma de presa. ‘Has de pensar que allà dalt no hi ha ningú. Esperem que no hi passi mai res, però és un lloc ideal per a cometre un crim de qualsevol mena. Allà tot és automatitzat. Hi ha un sistema de controls de terratrèmol que pràcticament ni s’immuten si no arriben al nivell quatre a l’escala de Richter. Aquesta informació arriba a Lleida, a les instal·lacions que tenen, i si veuen que hi ha res rar avisen el reten que tenen a Amer perquè pugi allà dalt a comprovar allò que calgui. Per tant és un lloc on no hi ha ningú i on pot passar de tot’, assegura l’escriptor, que també afirma que la rivalitat entre Barcelona i Girona per l’aigua del pantà s’ha solucionat bastant gràcies als darrers convenis. ‘Històricament, l’aigua de boca es deriva a Barcelona a vuit metres cúbics per segon i al Ter n’hi ha d’anar un mínim de tres, però, en temps de sequera, l’aigua cap a Barcelona sí que es desviava, però no pas la del Ter i els regants no podien tenir garantit el subministrament i això sempre ha estat un estira-i-arronsa.’
En tot cas, si Susqueda cedís una de les conseqüències directes que hi hauria, a banda de la destrucció de bona part de la conca del Ter és que el subministrament d’aigua de boca a Barcelona i a l’àrea metropolitana es veuria molt afectat. Fañanàs assegura que ‘tot i que Susqueda és un tema gironí, ens afecta a tots’ i això pot explicar l’èxit de la novel·la. Malgrat això fa broma dient ‘aquesta novel·la, l’ha feta un ‘escriptor gironí’, que no sé per què ho diuen, perquè oi que ningú no diu que un escriptor és barceloní, quan n’és? Doncs això. Però tranquils, nosaltres sabem que tots plegats cabem dins el Camp Nou i encara hi sobren seients, per això té més mèrit que Susqueda interessi a tanta gent.’
