‘Suspens’ o com esbudellar l’ofici d’escriure amb Patricia Highsmith

El gener del 1921 va néixer Patricia Highsmith, una de les veus més importants de la novel·la negra. A casa nostra el seu centenari s’ha commemorat amb diferents accions del món editorial i cultural. Pagès Editors va obrir l’any publicant La cervesa de la Highsmith, en què vuit autores de casa nostra de primera fila van escriure un relat per commemorar el centenari de la creadora de Tom Ripley. El títol aprofitava l’anècdota del viatge que l’escriptora havia fet a Lleida els anys vuitanta, on va tastar in situ la cervesa San Miguel, que es fabrica a la ciutat i que va ser un motiu per a acceptar la invitació a visitar la ciutat. El festival Tiana Negra va ser el primer que va dedicar un espai a l’autora durant la pandèmia, i Biblioteques de la Diputació de Barcelona li va dedicar un cicle complet de conferències. BCNegra també la va recordar i a més festivals literaris també si n’ha fet esment.

L’Altra Editorial no ha volgut deixar acabar l’any del centenari sense recuperar un dels texts més interessants de l’escriptora, Suspens, com escriure una novel·la d’intriga. Ho fa a la col·lecció d’assaig, en què el llibre de Highsmith es relaciona amb més texts dedicats al procés d’escriptura, com ara Escriure, memòries d’un ofici de Stephen King, i Viure escrivint, d’Annie Dillard. El text l’ha traduït Alba Dedéu i el pròleg és de l’escriptor, i director de BCNegra, Carlos Zanón.

Durant molts d’anys aquest llibre ha estat una referència fonamental per a tothom qui volia escriure novel·la negra o que simplement volia conèixer més bé els mecanismes de la ficció, la intriga i el suspens. L’obra ha estat elogiada per la premsa d’ençà que va aparèixer i cada vegada que s’ha reeditat. Sam Jordison, a The Guardian, va arribar a afirmar que el llibre era “tan inusual com caldria esperar d’una autora com Patricia Highsmith. Malgrat el seu to modest, bona part d’aquest llibre es llegeix com un espectacle de trucs d’un mag experimentat”.

En un país com el nostre, en què el nombre d’aprenents d’escriptor ha augmentat de manera exponencial aquests darrers anys –l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès és la segona del món en nombre d’alumnes, però hi ha moltes altres escoles d’escriptura arreu del país–, és importantíssim que alguns dels principals texts sobre l’ofici d’escriure dels grans autors estrangers es tradueixin al català i convisquin amb els (encara) pocs manuals d’escriptura dels autors nostrats.

Aproximació al món editorial

Per a Anna Maria Villalonga, directora del festival Tiana Negra i una de les poques expertes de casa nostra en el gènere negre en català, l’aparició del llibre és una fita ben important: “Em sembla extraordinari que surti tot allò de Highsmith que sigui possible en català. Tot hauria de sortir. I enguany, amb l’avinentesa del centenari, ha estat i és una bona oportunitat. M’agradaria tenir-ne les obres completes en català. Quant a Suspens, és un llibre molt interessant. No tan sols per conèixer de primera mà la teoria literària de l’autora, sinó per situar-nos en l’entorn de l’època i veure com funcionava el món editorial. A més, és bo que sigui un text fàcil de llegir i apte per a tots els públics. És una baula enmig de totes les opinions i teories respecte de la novel·la negra, que compta amb un segell molt personal, com tot allò que ella feia.”

De fet, Villalonga serà una de les padrines literàries del llibre, que el dia 12 es presentarà a la llibreria Antinous de Barcelona, juntament amb Carlos Zanón, autor del pròleg. És a dir, una actuació conjunta dels directors de Tiana Negra i BCNegra, que mostra la bona sintonia i relació que hi ha entre els festivals. Zanón escriu sobre Suspens: “En aquest breu assaig o manual, Highsmith ens explica no tant com pots escriure un relat de suspens, una novel·la negra, existencial i inquietant, sinó com les escriu ella, la qual cosa és molt més interessant i entretinguda. I t’avisa des d’un bon principi de l’essencial, que ‘no hi ha cap secret per a assolir l’èxit, tret de la individualitat, o si es prefereix, la personalitat’. És a dir, l’únic que pots aportar tu a la ficció és el que en el teu intent de copiar, mimetitzar, realitzar de manera correcta (sigui el que sigui), t’equivoques, t’extravies i, quan ho fas, crees una cosa que és teva i només teva i, si tens talent, és vàlid, igual de vàlid que el que provaves emular.”

La primera publicació del llibre va ser el 1966 i en aquella versió Highsmith afirmava al prefaci que “molts escriptors novells pensen que els autors consolidats han de tenir una fórmula d’èxit. Per damunt de tot, aquest llibre desfà aquesta idea. No hi ha cap secret per a triomfar escrivint fora de la individualitat, o diguem-ne personalitat. I, com que cada persona és diferent, només l’individu pot expressar què el distingeix d’aquells que l’envolten. Això és el que jo anomeno l’obertura de l’esperit. Però no és una cosa mística. És simplement una mena de llibertat, una llibertat organitzada. Suspens no aconseguirà de fer treballar més intensament ningú. Sí que aconseguirà, espero, que aquells qui volen escriure descobreixin allò que ja tenen a dins”.

L’any 1988 el llibre es va reeditar i l’escriptora va escriure un pròleg per a acompanyar-lo en què afirmava: “Una cosa és segura, el públic, els lectors, els espectadors de televisió, volen que els entretinguin, volen que els absorbeixi una història. Volen una cosa inusual que puguin recordar, que els faci estremir i riure, que puguin descriure i recomanar als amics. Entre el germen d’una idea i un gran públic receptiu hi ha un camí llarg. Arran d’això descric algunes dificultats econòmiques que he tingut, també físiques (soroll, altra gent). També parlo dels esforços que ha de fer l’escriptor per publicitar-se, perquè no sempre pot comptar que els farà el seu agent. Els agents, com qualsevol persona, poden ser ganduls, sobretot amb els clients que no guanyen gaires diners. Sovint li toca a l’autor espavilar-se i empescar-se maneres de promocionar el seu talent.”

És a dir, que el 1988 Highsmith ja tenia ben clar que, malauradament, una de les feines que ha de fer un escriptor si vol dedicar-se de ple a aquest ofici, és promocionar ell mateix la seva obra.

Per a l’escriptora Raquel Gàmez, una de les autores incloses dins l’antologia de relats, l’aparició de Suspens en català “és una gran notícia. Hi ha llibres incombustibles i aquest n’és un. No tan sols perquè t’acosta al món editorial d’aquella època sinó perquè t’explica la manera de fer de Highsmith. Ella era una escriptora de personatges i és molt valuós saber què tenia en compte a l’hora de crear-los. Quant a la importància de la seva publicació en el conjunt de la novel·la negra, ella se’n desmarcava i així ho explica a l’assaig. Escrivia literatura, lluny d’etiquetes. Si era suspens o gènere criminal en general, no li interessava. Ho atribuïa a interessos editorials, màrqueting, etc. Trobo que el fet de dir-ho públicament, de bon començament, ‘mirin, jo faig literatura’, és la millor reivindicació que se li podia fer al gènere. I el més important d’aquest llibre és que tens accés a aquesta informació gràcies a l’autora. No és un estudi de cap estudiós del gènere, sinó l’autora qui t’explica per què li van rebutjar una novel·la, quins canvis va haver de fer-hi. I que estigui adreçat a tots els públics perquè és amè, a banda d’interessant, no té preu”.

Doncs això, un llibre per a tots els públics per a saber com es crea el suspens i la intriga i que hauria de ser lectura obligatòria (com el de Stephen King) per a tots aquells que escriuen i sobretot per als que diuen que volen escriure.